Galahad


Sir Galahad (a voltes cridat Galaz; en galés: Gwalchavad) és un dels cavallers de la Taula Redona del rei Arturo i un dels tres que varen alcançar el Sant Grial en les llegendes artúriques. És el fill bastardo de Sir Lancelot i Elaine de Corbenic (descendent de José de Arimatea), i és reconegut per la seua gallardía i purea. Fa la seua primera aparició en el cicle Lanzarote-Grial, i la seua història es pren en treballs posteriors tals com el cicle post-Vulgata i La mort d'Arturo, de sir Thomas Malory.
Vida
[editar | editar còdic]La concepció de Galahad ve de quan Elaine de Corbenic, filla del Rei del Grial Pelles, usa màgia per a enganyar a Lanzarote per a fer-li pensar que és Ginebra. Dormen junts, pero en descobrir l'engany, Lanzarote l'abandona i torna a la cort d'Arturo. Galahad està al recapte de la seua tia yaya, l'abad d'un convent de monges, a on és criat. "Galahad" era el nom original de Lanzarote, pero li el havien canviat quan era encara un chiquet. Merlín profetiza que Galahad sobrepassaria al seu pare en valor i conseguiria alcançar el sant Grial.
En alcançar l'edat adulta, Galahad es va reunir en el seu pare, qui ho va convertir en cavaller. És dut a la cort de rei Arturo en Camelot durant Pentecostés. Sense donar-se conte del perill en el que es posava, sir Galahad va caminar al voltant de la taula redona en mig de les festivitats i va prendre l'Assent perillós. Este lloc havia segut mantingut vacant només per a la persona que conseguira alcançar el sant Grial; per a qualsevol atra persona que s'assentara allí es mostraria immediatament fatal. Sir Galahad sobreviu a l'acontenyiment, atestat pel rei Arturo i els seus cavallers. El rei llavors demana que el jove cavaller realise una prova que implica desempuñar una espasa d'una pedra. Este lo conseguix en facilitat, i el rei Arturo ràpidament proclama a sir Galahad com el cavaller més gran del món. És invitat prontament a que s'una a l'Orde de la Taula Redona, i després d'una etérea visió del Grial, es fixa la busca per a trobar-ho.
En La mort d'Arturo de Malory, l'increible valor i fortuna de Galahad en la busca del sant Grial es remonten de la seua pietat. Segons la llegenda, solament els cavallers purs poden aplegar a alcançar el Grial. Mentres que en un sentit general, esta "purea" es referix a la castitat, sembla que Galahad havia vixcut una vida sense pecats, i com a resultat, viu i pensa en un nivell enterament diferents que els atres cavallers de la llegenda.
A pesar d'açò, i potser per la seua naturalea pura i lliure de pecats, Galahad com a personage sembla ser inhumà. Derrota a cavallers rivals aparentment sense esforç, parla poc en els seus pares, i conduïx als seus companyers al Grial en una implacable determinació. Dels tres que mamprenen la busca del Grial (Bors, Perceval, i Galahad), este últim és qui termina alcançant-ho. Quan ho fa, ho eleven al cel com al patriarca bíblic Henoc o al profeta Elías, deixant als seus companyers darrere.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Galahad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.