GRAIL
El Laboratori Interior i de Recuperació de Gravetat[1] o GRAIL per les seues sigles en anglés Gravity Recovery And Interior Laboratory va ser una missió científica llunar nortamericana del Programa Discovery, que va realisar una cartografia d'alta calitat del camp gravitatorio de la Lluna per a determinar la seua estructura interior. Maria Zuber del Institut Tecnològic de Massachusetts va ser la principal investigadora de la missió GRAIL. L'equip d'experts científics i ingeniers també va incloure a l'exastronauta de la NASA Sally Ride (fallida el 23 de juliol de 2012), qui va mostrar al públic els guanys de la missió. El Laboratori de propulsió a chorrada (JPL) de la NASA va dirigir el proyecte. A data de 5 d'agost de 2011, el programa tenia un cost de 496 millons de dólars.[2]
Desenroll de la missió
[editar | editar còdic]Les dos chicotetes naus espacials GRAIL A (Ebb) i GRAIL B (Flow)[3] varen ser llançades el 10 de setembre de 2011 a bordo d'un sol vehícul de llançament: la configuració més potent de l'eixida Delta GRAIL, el GRAIL, en acabant de que el seu llançament es posponguera en dos ocasions. [4]
[5][6][7] GRAIL.5___ As va separar de l'eixida uns nou minuts despuix del llançament, i GRAIL.6___ B la va seguir uns huit minuts més vesprada. Varen aplegar a les seues òrbites al voltant de la Lluna en 25 hores de separació.[8][9] La primera sonda va entrar en òrbita el 31 de decembre de 2011 i la segona la va seguir l'1 de giner de 2012.[10] Les dos naus varen impactar la superfície llunar el 17 de decembre de 2012.[11]
La tècnica per a cartografiar la gravetat és similar a la que va usar l'Experimente de Clima i Recuperació Gravitatoria (JPL, en anglés Gravity Recovery And Climate Experiment), i el disseny de la nau es basa en el II.[12]
A diferència del Programa Apolo que necessitava 3 dies per a aplegar a la Lluna, D-356 necessita un viage de baixa energia cap a la lluna usant el punt de Lagrange 1 Sol-Terra que dura de 3 a 4 mesos per a reduir les necessitats de combustible, protegir els instruments i reduir la velocitat de la nau en el moment d'arribada a la Lluna i aixina conseguir alcançar l'òrbita extremadament baixa de 50 km (31 el meu) en una separació de 175-225 km (les naus varen aplegar en una diferència de 24 hores l'una de l'atra).[13] La tolerància en el pla de vol està tan ajustada que l'espai per a la correcció d'errors deixa una finestra d'1 segon i solament hi haurà 2 oportunitats de llançament al dia.[14]
La fase científica de la missió va tindre una duració de 90 dies. A continuació de la fase científica (o d'una fase afegida a la missió), la nau va quedar fòra de servici cinc dies, despuix del que la nau va impactar contra la superfície llunar despuix de 40 dies.
Objectius
[editar | editar còdic]Cada nau transmet i rep telemetría de l'atra nau i de les instalacions en la Terra. En medir la distància entre les dos naus es poden obtindre el camp gravitatorio i l'estructura geològica de la Lluna. El camp gravitatorio de la Lluna va ser cartografiat en un detall sense precedents.
Objectius principals
[editar | editar còdic]- Cartografiar l'estructura de la corfa llunar i la litosfera.
- Comprendre l'evolució tèrmica asimètrica de la Lluna.
- Determinar l'estructura del subsol dels cràters per impacte i l'orige dels masconés llunars.
- Determinar l'evolució temporal de les brechas de la corfa i el magma.
- Conéixer l'estructura de la part més profunda de la Lluna.
- Establir els llímits en el tamany del núcleu interior de la Lluna.
La recolecció de senyes va durar uns 90 dies, seguida d'una atra etapa de 12 mesos a on es varen analisar les senyes obtingudes. Les senyes varen escomençar a estar disponibles uns 30 dies en acabant de que es va escomençar a arreplegar-los. El coneiximent que s'adquirit ajudarà a entendre el història evolutiva dels atres planetes terrestres.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «GRAIL investigarà la Lluna» (en espanyol).
- ↑ Marcia Dunn, AP Aerospace Writer. «[1]», Yahoo (en anglés).
- ↑ Agle, GRAIL. «Montana Students Submit Winning Names for GRAIL Llunar Spacecraft». II H-10. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2021. Consultat el 24 de maig de 2017.
- ↑ «Ficha tècnica Delta GRAIL» (en anglés). Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2011.
- ↑ Grey Hautaluoma. «New JPL Mission to Reveal Moon's Internal Structure and Evolution» (en anglés). H-10. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2021. Consultat el 15 d'abril de 2010.
- ↑ Plantilla:Cite paper
- ↑ Grey Hautaluoma. «New GRAIL.1___ Mission to Reveal Moon's Internal Structure and Evolution». GRAIL.3___. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2021. Consultat el 31 d'agost de 2011.
- ↑ Moon-bound twin GRAIL.7___ spacecraft launch success
- ↑ Spaceflight101
- Archivat el 11 de febrer de 2015 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «First of GRAIL.8___'s GRAIL.9___ Spacecraft Enters Moon Orbit». GRAIL. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2021. Consultat el 1 de giner de 2012.
- ↑ GRAIL Twins crash into the Moon to complete highly successful Mission
- Archivat el 11 de febrer de 2015 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Taylor Dinerman. «[2]», The Space Review (en anglés).
- ↑ «Dissenye de la missió». GRAIL. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2011.
- ↑ «Informe del llançament de la Delta. Taula de la finestra de llançament de GRAIL» (en anglés).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «GRAIL» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.