Fusariosis

Fusariosis en una planta de tabac (Nicotiana tabacum).

Els sijes d'almagasenament de cereals són llocs susceptibles de ser infectats pel fongo fusarium.

La fusariosis és una malaltia comuna de les plantes i a voltes dels animals, causada per certs foncs descomponedores del gènero Fusarium, comunament trobats en la terra, pero tenint en estos casos un desenroll paràsit.

Es desenrolla en els cultius (en riscs més o menys importants en funció de les condicions climàtiques de la primavera), o en els sijes, o llocs d'almagasenament. El seu desenroll varia àmpliament segons les plantes i les varietats considerades i en funció de les condicions meteorològiques en el moment de l'infecció i de principis de la floració (en temps sec, no apareix l'infecció).

Hi ha moltes espècies de Fusarium, dels que només alguns són patógenos o susceptibles d'emetre micotoxinas (fusariotoxines en este cas), que plantegen problemes en l'agricultura o en medicina humana i per a l'indústria alimentària.

Síntomes

Esta malaltia causa grans pèrdues en cultius de tot lo món ya que l'agent causal es troba àmpliament distribuït i sol ser molt destructiu. En general es manifesta com un pansiment més o menys ràpit, empardecimiento i mort de fulls i parts tendres podent aplegar inclús a causar la mort de tota la planta. La sintomatologia depén de l'estat de la planta en la que es produïxca. Si ocorre en estadis molt primerencs del desenroll es produïx un pansiment global de la planta acompanyat de epinastia i defoliació que finalment pot conduir a la mort de la planta. No obstant, si la malaltia afecta a plantes en estadis de desenroll més alvançats, el desenroll de la malaltia és més llent, produint-se també epinastia acompanyada d'un retart en el creiximent. La progressió de la malaltia en estes plantes conduïx en primera instància a la pèrdua del color vert dels fulls inferiors tornant-se groguenques, seguit d'un pansiment dels fulls jóvens i defoliació. Les fulles que permaneixen en la planta terminen per presentar necrosis i finalment la planta pot morir. Esta sintomatologia sol ser asimètrica, és dir, es produïx en un costat de la planta i progressa cap a la part superior del talle. Un síntoma característic d'esta malaltia és el color pardo que mostren els fas vasculars pels que el patógeno progressa a lo llarc de la planta, des de les raïls cap a la part superior.

Entre els cereals:

• despuix de la floració les espiguillas es cremen precoçment.
• més alvance els grans malalts adquirixen un aspecte rugoso, es tornen marró clar, rosats o blanc grisáceos.

Propagació

La fusariosis persistix en hivern en el sol o en els grans infectats, en les palles o en els restants dels cultius sobre el terreny. Una alta humitat i temperatures càlides fomenten la maduració dels peritecios en els residus de la collita de l'any anterior (notablement si ya estaven contaminats) en l'emissió d'ascospores. El vent dissemina despuix les espores, que germinaran en la floració (si l'humitat està propenca al 100% durant 2 a 3 dies, la millor germinació es dona entre els 20 - 25 °C) i despuix colonisen les flors i, a continuació els mechons.

Incubació de les espores: de 3 a 5 dies (depenent de les condicions externes).

Vore també

• Micosis humanes
• Fusarium
• Micotoxina

Bibliografia

• «Mycotoxines, partout, nulle part : Comment savoir ? »Edition spéciale du GLCG, N°2 de juillet 2007(OMAFRA (Canadà))
• Recomanacions de la Commisión Europea (2006/583/CE) del 17 d'agost de 2006 sobre la prevenció i la reducció de les toxines de Fusarium en els cereals i en la producció lletera.

• Penser et gérer l’innovation en agriculture à l’heure du génie génétique, Gaëtan Vanloqueren (^{[enllaç trencat]})
• « DON et blé tendre, dones solutions pour évaluer et maîtriser li risque » (Conseils du semencer Arvalis – Institut du végétal)
• Gerd Crüger: Pflanzenschutz im Gemüsebau. Ulmer, Stuttgart 1991. ISBN 3-8001-5135-9