Anar al contingut

Funció de Spence

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vore també: Polilogaritmo
El dilogaritme a lo llarc de l'eix real

En matemàtiques, la funció de Spence, o dilogaritme, denotat com Li2 (z), és un cas particular de funció polilogarítmica. Dos funcions especials relacionades es coneixen com a funció de Spence, el dilogaritme en sí:

Li2(z)=−∫0zln⁡(1−u)udu, z∈ℂ

i la seua simètrica. Per a |z|<1 també s'aplica una série infinita (la definició integral constituïx la seua extensió analítica al pla complex):

Li2(z)=∑k=1∞zkk2.

Alternativament, la funció dilogaritme a voltes es definix com

∫1vln⁡t1−tdt=Li2(1−v).

En geometria hiperbòlica el dilogaritme Li2(z) permet obtindre el volum hiperbòlic d'un símplex ideal els vèrtiços ideals del qual guarden una raó anarmónica z. La funció de Lobachevski i la Funció de Clausen estan estretament relacionades en el dilogaritme.

William Spence, de qui la funció va rebre el nom segons els primers autors que varen tractar este camp, va anar un matemàtic escocés que va treballar a principis de el XIX.[1] Va ser companyer d'escola de John Galt,[2] qui escriuria un ensaig biogràfic sobre Spence.

Estructura analítica

Usant la primera definició anterior, la funció dilogaritme és analítica en tot el pla complex llevat en z=1, a on té un punt de ramificació logarítmic. L'elecció estàndar de la branca de cort és l'eix real positiu (1,∞). No obstant, la funció és contínua en el punt de ramificació i pren el valor Li2(1)=π2/6.

Identitats

Li2(z)+Li2(−z)=12Li2(z2).[3]
Li2(1−z)+Li2(1−1z)=−ln2z2.[4]
Li2(z)+Li2(1−z)=π26−ln⁡z⋅ln⁡(1−z).[3]
Li2(−z)−Li2(1−z)+12Li2(1−z2)=−π212−ln⁡z⋅ln⁡(z+1).[4]
Li2(z)+Li2(1z)=−π26−12ln2(−z).[3]

Referències

  1. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 28 d'octubre de 2019. Consultat el 25 de giner de 2021.
  2. ↑ https://www.biographi.ca/009004-119.01-i.php?BioId=37522
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Zagier
  4. ↑ 4,0 4,1 Dilogarithm en MathWorld.

Bibliografia


Referències