Anar al contingut

Fucophycidae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fucophycidae (Fucophycidae)


Fucophycidae és un gran grup d'algues pardas (Phaeophyceae) que conté els órdens més complexos i evolucionats de les algues cromofitas. Tenen talos de vàries estructures i #morfologia, caracterisant-se pel seu creiximent bàsicament intercalario i el seu historial de vida bàsicament heteromórfico, a voltes secundariamente iso- o subisomórfico.[1]

Són les macroalgas més comunes dels oceans, especialment en les mars templades i subpolares, habitant les costes rocoses, a voltes flotants o formen boscs submarins. Comprenen formes verdaderament pluricelulares en teixits diferenciats; aixina com les plantes presenten raïl, brot i fulls, estes algues han desenrollat análogamente rizoide, estipe i làmines o filaments; el rizoide servix per a fixar-se substrat, el estipe d'algunes formes pot estar proveït d'un tamís de tubos capaços de transportar aigua i productes de la fotosíntesis, i les làmines poden estar molt esteses. Moltes voltes poden presentar vesícules en gas. La fucoxantina és el pigment que els dona el color marró característic.

Poden tindre ràpit creiximent apical i alcançar gran tamany, com el kelp (Macrocystis pyrifera) que sobrepassa els 30m, aplegant a medir 60m.[2] Poden tindre teixit parenquimático o pseudoparenquimático. La reproducció és sexual i pot ser d'una generació (monogenética) o en alternança de generacions (digenética) i els espermatozous són heterocontos en el flagelle anterior mastigonemado i el posterior pla.

Filogenia

S'han establit les següents relacions (2014): [3]


Referències

  1. ↑ Bruno de Reviers, Florence Rousseau & Thomas Silberfeld 2016, New insights into brown algal classification.
  2. ↑ Abbott, I. A.; Hollenberg, G. J. (1976). Marine Algae of Califòrnia. Califòrnia: Stanford University Press.
  3. ↑ Silberfeld, Thomas; Rousseau, Florence; de Reviers, Bruno (2014). "An Updated Classification of Brown Algae (Ochrophyta, Phaeophyceae)". Cryptogamie, Algologie. BioOne. pp. 117–156. doi:10.7872/crya.v35.iss2.2014.117