Francisco de Moncada, III marqués d'Aytona (Anton van Dyck)

Francisco de Moncada, III marqués d'Aytona (Anton van Dyck)

El Retrat eqüestre de Francisco de Moncada és un oli sobre llenç realisat pel pintor Anton Van Dyck. El quadro data de 1634 i les seues dimensions són 305,2 x 240,3 cm. Actualment es troba en el Museu de Belles Arts de Valéncia i el Museu del Louvre posseïx una versió idèntica.

Localisació

Sobre l'orige del quadro, a pesar de que hui en dia es desconeix el lloc de realisació, es pensa que el quadro va deure aplegar a Valéncia varis anys arrere. Esta obra, que pertanyia a la colecció valenciana del coronel Manuel Montesinos i Molina, va aplegar a mans del Museu de Belles arts de Valéncia gràcies a la cessió per part dels seus hereus Montesinos Checa i Trenor Montesinos a la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles per a que l'exponguera en el Museu en el 1941.

Anàlisis estilístic

Van Dyck utilisa una composició dinàmica i equilibrada acompanyada de diagonals i figures que mostren cert moviment per a apreciar una major fluïdea en la representació. L'influència del barroc flamenc en Van Dyck es capta en els colors intensos i contrastats, que, acompanyats d'una pinzellada llarga i decorreguda, destaquen els tons càlits i rics en la vestimenta de Moncada i en el cavall, i el contrast dramàtic en una atmòsfera obscura en el fondo que ajuda a que el protagoniste de la representació resalte. Ademés, l'autor ampra en destrea un joc de llums i ombres per a mostrar les figures i crear un efecte d'espai, de tridimensionalidad. La llum prové del costat esquerre de la composició. Açò, acompanyat de la perspectiva utilisada i els escorzos que es mostren en el cavall, creen un espai en el que Francisco de Moncada és representat.

El realisme de l'obra es comprén a través dels detalls minuciosos en les vestimentes luxoses de Moncada i en els volums i anatomia del seu majestuós cavall. Per un atre costat, l'efectisme de l'obra es transmet per mig d'una representació dinàmica i tensa, seguida d'una expressió facial i gestual que expon la serenitat, poder i autoritat de Francisco de Moncada. La combinació de tots estos elements denoten una atmòsfera única i majestuosa en la que Van Dyck representa la noblea idealizada.

Aproximació al significat

En la profunditat simbòlica que envol l'obra, la representació encarna els ideals de poder, autoritat i prestigi associats en l'aristocràcia de l'época.

Representa a Francisco de Moncada, tercer marqués d'Aytona, un diplomàtic espanyol el qual també va comprendre una série d'oficis com a escritor i historiador, militar i governant. Va nàixer en 1586, en la ciutat de Valéncia, en una família aristocràtica rebent des de chiquet una gran formació tant humanística com a militar. A lo llarc de la seua vida, va eixercitar molts papers entre ells va ser nomenat embaixador d'Alemània, va ser embaixador extraordinari de l'Infanta Isabel Clara Eugenia en la ciutat de Flandes, va ser militar i governador general dels Països Baixos. baix este gran càrrec, va morir en el camp de Goch en l'any 1635 sense poder retornar a Espanya.

Van Dyck decidix representar a Don Francisco de Moncada montat a cavall, mirant de front, vestint una armadura completa junt en un coll blanc i pla que s'estén sobre els muscles. La seua mà dreta descansa sobre el bastó de mando, mentres que l'esquerra, amagada, subjecta les regnes del cavall. Seguint la tradició dels capitans espanyols, el seu braç esquerre està envolt per la banda roja, la qual oneja suaument en el vent mentres el cavall alvança al trot.

L'expressió facial i la gestualidad de Don Francisco de Moncada es pot interpretar com una vanaglòria a la serenitat i prudència que dit governador devia atesorar. Ademés, la seua falta d'expressivitat en el rostre, per mig d'una mirada sensata, es pot interpretar com la transmissió de domini i control. La seua postura regio i serena sugerix un líder segur de sí mateix i conscient de la seua posició privilegiada en la societat.

El cavall propon una metàfora de poder militar i destrea en l'equitació, ademés de ser un símbol de noblea, elegància i sobretot, poder. No obstant, Van Dyck no representa a Don Francisco de Moncada com un militar victoriós despuix d'una batalla, sino que es tracta d'una passejada assossegada que aludix a la posició pacifista del representat.

En este retrat, la figura de Francisco de Moncada encarna tant la auctoritas com la potestas. La seua postura empinada i la seua mirada directa transmeten una autoritat moral i un sentit de prestigi inherent a la seua posició aristocràtica.

Sense dubte, l'elecció del retrat eqüestre per part de l'artiste té un context anterior. La representació de líders polítics i militars en cavall es remonta a l'Antiguetat, en obres com Marco Aurelio eqüestre. No obstant, podem vore com el tipo iconográfico ha canviat: Francisco de Moncada sosté un bastó de mando i no dirigix un eixèrcit. En l'obra Gattamelata, la qual és provablement la primera escultura eqüestre realisada des de l'Antiguetat, revela una semblant serenitat a l'obra de Van Dyck, duent també un bastó de mando. No obstant, la representació s'assembla clarament al Retrat eqüestre del duc de Lerma de Rubens, el qual agarraria una inspiració directa de Carlos V en Mühlberg de Tiziano. El primer mostra el mateix esquema compositiu: el representat es troba a l'aire lliure destacant una cridanera naturalea, porta un bastó de mando i el cavall mostra un notori escorzo. No obstant, Van Dyck decidix descartar a l'eixèrcit que Rubens representa en el fondo del seu quadro per a recalcar el sentiment pacifiste de Don Francisco de Moncada.