Francisco de Moncada
| Francisco de Moncada Moncada | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Historiador, diplomàtic i escritor. | ||
| Naiximent: | 29 de decembre de 1586 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
| Defunció: | 17 d'agost de 1635 | ||
| Lloc de defunció: | Goch, Alemània | ||
Francisco de Moncada Moncada o Francesc de Moncada i Moncada (Valéncia, 29 de decembre de 1586 - Goch, Alemània, 17 d'agost de 1635), III marqués d'Aytona, historiador, diplomàtic i escritor valencià del Sigle d'Or valencià.
Biografia
Fill primogènit de Gastón de Moncada, II marqués d'Aytona i virrey de Cerdenya i d'Aragó, i de Catalina de Moncada, baronesa de Callosa. Es casà en Margarita de Castro y Alagón, baronesa de la Laguna, en qui tingué dos fills, Gastón, mort en l'infància, i Guillén Ramón i tres filles, Estefanía, casada en el marqués de Quirra, Catalina, segona esposa de Luis Guillén de Moncada i Aragó, i María Magdalena, promesa del comte de Santa Coloma.
Francesc mostrà pronte interés en les Humanitats, i en Flandes i Viena eixercí delicades llabors diplomàtiques per al rei Felip IV i el Comte-Duc d'Olivares, i fon embaixador en Alemània. Tingué una delicada missió secreta en Catalunya com a conciliador i assistí a la Dieta d'Hongria, en que es va coronar rei d'aquell país a l'archiduc Fernando. Membre del Consell d'Estat des de 1626.
Despuix estigué en els Països Baixos com a embaixador extraordinari junt a l'infanta Isabel Clara Eugenia, en un moment difícil per a la Corona d'Espanya. A la mort de l'infanta quedà ell mateix com a governador dels Països Baixos, obtenint algunes victòries militars.
Fallí en la població alemana de Goch, en l'any 1635. El rei Felip IV digué d'ell que era "ministre de moltes penyores i tal que no veig hui un atre que li iguale".
Retrats
Fon retratat vàries voltes per Anton van Dyck. Un retrat de mig cos es conserva en el Kunsthistorisches Museum de Viena, i existixen a lo manco tres retrats de Moncada a cavall: en el Museu del Louvre de París, en el Palau de Llíria de Madrit (Colecció Casa d'Alba) i en el Museu de Belles Arts de Valéncia. Esta última versió, de 3 metros d'altura, restaurada en 2016.
Obra
- Expedició dels catalans i aragonesos contra turcs i grecs, que es va imprimir en 1623, si be la dedicatòria du data de 1620. Com a font utilisa la Crònica medieval del català Ramón Muntaner, pero té en conte atres diverses fonts nacionals i gregues per a aquilatar els punts dubtosos. És, puix, un historiador rigorós que contrasta fonts, pero també un hàbil escritor d'elegant estil i un polític atent que sap utilisar el passat per a extraure conseqüències al present. La seua frase, per una atra part, sembla evocar la de Salustio i Tito Livio.
- Vida de Anicio Manlio Torquato Severino Boecio, publicada en 1642.
- Genealogia de la casa dels Moncada, insertada per Pedro de Marca en la seua Història de Bearne.
- Antiguetat del santuari de Montserrate.