Anar al contingut

Fragata Esmeralda (1791)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Fragata Esmeralda (1791)

La Esmeralda va ser una fragata pertanyent a la série de sis fragates conegudes com les mahonesas, per haver segut construïdes en Maó, en les illes Balears, i rebre dit nomene el cap de la série, originalment de l'Armada Espanyola destinada al oceà Pacífic, en base en el Callao. Va participar en les guerres d'independència hispanoamericana protegint els moviments de tropes realistes i en la defensa del Callao. Va ser capturada en 1820 per Lord Cochrane i incorporada a l'Armada de Chile. Va ser la tercera i última fragata de l'Armada Espanyola en dur dit nom, i el primer de sis bucs que han portat el mateix nom en la chilena.

Construcció

[editar | editar còdic]

Va ser proyectada per Julián de Retamosa i construïda baix la direcció de Honorato de Bouyon i Serze.[1]

Servici al mando d'Espanya

[editar | editar còdic]

Habitualment els bucs espanyols tenien dos noms. Un era un nom religiós i l'atre, menys habitual, era un nom més profà que podia ser un renom o àlies, el nom d'una figura mitològica, un lloc, etc. En el temps un nom s'imponia sobre l'atre i era en el que quotidiana i oficialment es nomenava al barco.

D'esta manera la fragata espanyola Esmeralda, era també cridada Santa Petronila[2] i Santa Apolonia.[3]

En abril de 1793, al mando don José Pascual de Bonança, captura a la corbeta corsaria francesa República, entrant-l'en Alacant.[2]

La Corona espanyola disponia d'una flota en l'oceà Pacífic per a protegir les seues extenses costes i principalment al Virreinato del Perú. Durant les guerres d'independència americana, este barco va complir la missió de recolzar el moviment de les tropes del general Osorio en 1818, des del Callao fins a Talcahuano, acció que culminarà finalment en la derrota realista a mans dels patriotes.

En abril de 1818, la Esmeralda intentarà bloquejar Valparaíso junt en un atre barco de la marina espanyola, pero despuix de la batalla de Maipú deu retirar-se. Entretant, ya des de la batalla de Chacabuco, el director Suprem general O'Higgins inicia la creació d'una flota que conduïxca les tropes del Eixèrcit Libertador fins a Perú. És aixina com es contracta al marí escocés Thomas Cochrane com a almirant. No obstant, Cochrane no es conformarà en només ser un transportiste i planeja la captura d'esta fragata dins de la pròpia baïa del Callao i baix la protecció dels seus forts. Durant la nit del 5 i matinada del 6 de novembre de 1820,[4] pots en els seus rems en gènero per a no fer soroll es varen acostar sigilosamente a la fragata i l'aborden trobant brava resistència. Despuix d'un duríssim cos a cos, que el propi Cochrane resulta ferit, la fragata és capturada i la trauen des del port.

Vore també

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Pren de l'Esmeralda, pel francés Ernest Charton.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]