Fotometria diferencial

La fotometria diferencial és una de les dos variants de les que dispon la fotometria per a determinar la lluentor dels diferents astres (asteroides, estrelas, planetas, galàxias, etc.). Es basa en l'us de, a lo manco, dos estreles distintes: una que es denomina estrela de calibración i una atra que es diu estrela de chequeo; abdós estreles han de ser astres de lluentor i color ben determinats en algun sistema fotomètric en la particularitat de no ser variables.

La tècnica és molt senzilla: en qualsevol fotómetro (fotoeléctrico o CCD) es determina qué diferència de magnitut existix entre l'estrela de calibración i la de chequeo sobre la variable, l'únic astre que ha de canviar de lluentor en el temps. En representar la magnitut obtinguda en funció del temps es comprovarà que l'estrela variable canvia de lluentor de modo regular en un cert periodo, major o menor en funció del tipo (estrela variable RR Lyrae, estrela variable Cefeida, Mira, etc.)

L'us de l'estrela de chequeo permet comprovar que l'estrela de calibración no és, a la seua volta, un astre variable: en representar la magnitut d'esta estrela en funció del temps es deu obtindre una llínea pràcticament plana, sense a penes oscilacions. (Si no fora aixina una de les dos estreles de referència és variable: caldria canviar d'estreles.)

La fotometria diferencial és la més usada pels aficionats que ampren una CCD (fotometria CCD) ya que, en ser el camp visual del chip prou chicotet (per eixemple 13' x 8'), en la mateixa image es captura la variable, l'estrela de calibración i la de chequeo; com la distància cenital de les tres estreles és pràcticament idèntica no cal determinar la massa d'aire ni l'extinció atmosfèrica, la qual cosa simplifica els resultats.

L'us d'un chip CCD permet que, per eixemple, es puguen seguir i estudiar un centenar d'estreles distintes en una mateixa image: és el cas de capturar un cúmul obert o un cúmul globular. Utilisant una seqüència fotomètrica adequada i filtres de color (fotometria en banda V, per eixemple) és possible determinar les lluentors de les distintes estreles en una precisió de 0,001 magnituts.