Anar al contingut

Fotografia de paisage

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fotografia de paisage
Vista des de la finestra en Gras, 1826/1827, Joseph Nicéphore Niépce.
Els Tetons i el riu Snake, 1942, Ansel Adams.

El paisage ha segut un dels motors de l'evolució de l'història de la fotografia. La mirada fotogràfica més antiga de la que tenim coneiximent resulta ser un paisage rural que Nicéphore Niepce nos va llegar en la seua Vista des de la finestra en Gras, 1826. Vista urbana o vista natural els pioners varen documentar el desenroll social de les nostres comunitats partint d'aquells paisages morts, a on ningú semblava habitar, donant conte de les llimitacions tècniques de l'época.

A estes propostes fotogràfiques varen seguir unes atres a on els pols del realisme i del idealisme, una i una atra volta varen alternar la seua influència. Això va conduir fins a un paisage tamizado per mig de les experiències formals de les vanguardes o de les demostracions de domini del mig d'Ansel Adams. La visió moderna de l'espai troba els seus precedents en l'Història de la fotografia, pero sobretot en el canvi a la postmodernidad oferit per les aportacions de William Eggleston, especialment en el seu us del color i la seua preocupació per traslladar l'atenció fotogràfica a eixe cap-lloc-en-particular del que tant han begut les diverses hornadas dels artistes europeus de la Nova Topografia, durant els anys 1980 i 1990.

La fotografia de paisage en els seus inicis

Despuix dels primers alvanços científics en el camp de la tècnica fotogràfica es desenrolla àmpliament este gènero fotogràfic motivat per diferents aspectes com els seus valors memorístics, per la curiositat científica, per afanys purament comercials o per qüestions relacionades en la creativitat.

Dada cuenta que els temps d'exposició necessaris eren molt amplis, els paisages urbans o rurals són fotografiats quan no hi ha res en moviment a fi d'evitar que ixqueren borrosos. A açò es deu eixa impressió d'espais morts que podem observar en les primeres fotografies de paisage.

Mesos en acabant de que la fotografia es presentara públicament, un òptic cridat Lerebours va enviar a un equip de fotógrafs per tot lo món a fi de captar imàgens en destí a la seua comercialisació posterior en la colecció Excursions daguerrianas. Una atra iniciativa similar pero de caràcter més científic va ser la del Baró Jean Baptise Louis Gros qui, diplomàtic de professió, es va dedicar a prendre imàgens dels llocs a on va estar destinat.

Els fotógrafs aficionats trauen vistes de les seues ciutats, jardins, boscs, etc., lo que permet la documentació dels diferents paisages del món. D'esta forma podem comprovar que la fotografia es convertix en la gran aliada de diverses disciplines artístiques com l'arqueologia, en documentar els principals monuments o entorns, l'etnografia, antropologia, biologia, etc.

Íntimament lligada a la fotografia de paisage es desenrolla en esta época la fotografia de viages.

Junt a les imàgens de paisages dels pioners de la fotografia, Niepce, Daguerre, Hippolythe Bayard i William Fox Talbot, en este camp varen desenrollar els seus treballs en els inicis de la fotografia, autors com Frederick Catherwood, Désiré Charnay, Théodore Tiffereau, Carl Ferdinand Stelzner, Joseph Philibert Girault de Prangey, els germans Langenhein, Friedrich von Martens, Gustave Li Gray, Nadar -en les seues fotografies aérees-, Louis Auguste i Auguste Rosalie Bisson, Adolphe Braun, Francis Frith, Timothy O'Sullivan, Carleton Watkins, William Henry Jackson, Philip Henry Delamotte, John Thomson, Robert Turnbull Macpherson o James Anderson.

Subjectes de la fotografia de paisage

La fotografia de paisages comunament involucra la fotografia a la llum del dia de característiques naturals de la terra, el cel i les aigües, a distància - encara que alguns paisages poden involucrar subjectes en un escenari escènic propenc, inclús de prop, i a voltes de nit.


La fotografia de paisages artificials, com a camps de cultiu, horts, jardins i arquitectura, pot considerar-se també fotografia "paisagística". Inclús la presència d'estructures fetes per l'home (edificis, carreteres i ponts, etc.) o l'art (com l'escultura) pot considerar-se "paisage" si es presenta en entorns artístics o apareix (o és fotografiada) en estil artístic.

Ademés, la fotografia de paisages és típicament de subjectes relativament estacionarios, una forma de "naturalea morta". Açò tendix a simplificar la tasca, a diferència de la fotografia de subjectes cinètics o vius. No obstant, la fotografia de paisages a sovint se superpon a l'activitat de la fotografia de fauna i flora selvades i els dos térmens s'utilisen de manera alguna cosa intercanviable; tant la fauna com els paisages poden ser elements de la mateixa image o cos de treball.

Referències