Anar al contingut

Fortalea de Babilonia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cairo - Coptic area - Roman Tower.JPG
Fortalea de Babilonia

La fortalea de Babilonia era una antiga fortificació situada al sur del Delta del Nilo, en Egipte, dins de la «Babilonia egipcíaca» (en grec Βαβυλών), en la zona coneguda actualment com el barri copto d'El Caire. La fortalea va ser construïda entorn al 300 per l'emperador romà Diocleciano per a protegir l'entrada a l'antic canal, prèviament reconstruït per Trajano, que comunicava el Nilo en el mar Rojo.

Era el llímit entre el Baix i el Mig Egipte, a on les embarcacions fluvials pagaven aduana per a ascendir o descendir el Nilo. En les antigues muralles de la fortalea es troba actualment el Museu Copto, un convent i vàries iglésies, incloent l'iglésia de Sant Jorge i l'iglésia Colgante.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Segons l'escritor Juan de Nikiû del sigle VII, el nom "Babilonia" va ser donat per Nabucodonosor II, qui va conquistar o va acampar en la zona entorn a 568 a. C. Ho va nomenar en honor a la seua ciutat d'orige, Babilonia, ciutat dominant de Mesopotamia.[1] Segons alguns egiptòlecs, l'antic nom era Jeriaha, encara que Wilhelm Spiegelberg ho deriva de Perhabinon.[2]

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:The story of Cairo (1906) (14779076661).jpg
La fortalea en un gravat de 1906

Algunes fonts històriques, com Juan de Nikiû, relata que la fortalea anomenada Babilonia va ser fundada per Nabucodonosor II entorn a 568 a. C., a on l'antic canal dels Faraons conectava el Nilo en la mar Rojo. Durant un tumult, els presoners babilonios varen establir una fortalea entre Menfis i Heliópolis, en una elevació de la vora oriental del Nilo. El canal va ser reexcavado pel rei persa Darío (r. 521-486 a. C.).[1]

Archiu:FortalezaDeBabiloniaEgipto.svg
Traçat hipotètic de la fortalea, que coincidix en l'actual barri copto d'El Caire

Els orígens de la fortalea a sovint s'associen en Trajano (r. 98-117), qui va crear el «Babilonia egipcia», una reconstrucció del canal a la mar Rojo que havia caigut en desús. Trajano va traslladar l'entrada del canal més al sur de la seua ubicació original, a on actualment es troba el Vell Cairo, i va construir un port fortificado.[1] La construcció dels restants visibles de la fortalea de Babilonia es varen atribuir en investigacions arqueològiques més recents al regnat de Diocleciano (r. 285-305), qui va ampliar les fortificacions de l'entrada al canal entorn al 300. La nova fortalea provablement va ser necessària despuix de la Crisis del sigle tercer, aportant una defensa considerable tant per a les rutes marítimes com a terrestres de la regió. El canal passava entre dos enormes torres redones per mitat de la fortalea. En sigles posteriors, es va construir un mur entre les dos torres que va bloquejar el canal.[1][3]

Els romans varen construir una nova fortalea de albañilería, prop del riu, en bandes típicament romanes, roges i blanques. En la Notitia Imperii, Babilonia és mencionada com a sèu de la Legio XIII Gemina (Itinerari Antonino; Georg. Ravenn. etc.).


El poble va ser sèu d'un bisbat cristià, sufragáneo de Leontópolis, la capital i sèu metropolitana de la província romana d'Augustamnica Secunda, existint registres de noms de varis bisbes. Despuix del Concilie de Calcedonia (451), alguns varen acceptar el concilie, encara que la majoria ho va rebujar.[4] Carent d'un bisbat resident, Babilonia està registrada com a sèu titular tant per l'Iglésia catòlica com per l'Iglésia ortodoxa.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Sheehan, Peter (2015). Babylon of Egypt: The Archaeology of Old Cairo and the Origins of the City (en en), Oxford University Press. ISBN 978-977-416-731-7.
  2. The American Journal of Semitic Languages and Literatures.21(4)
    247–250.ISSN 1062-0516.doi:10.1086/369549.Consultat el 2025-11-20.
  3. Gabra, Gawdat (2013). The History and Religious Heritage of Old Cairo: Its Fortress, Churches, Synagogue, and Mosque (en en), American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-459-0.
  4. Qui (O.P.) (1740). Oriens christianus: in quatuor patriarchatus digestus : quo exhibentur ecclesiae, patriarchae caeterique praesules totius orientis (en la), ex Typographia Regio.
  5. Annuario Pontifici 2013 (Libreria Editrice Vaticana 2013 ISBN 978-88-209-9070-1), p. 844


Referències

[editar | editar còdic]