Anar al contingut

Fortalea Shaori

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fortalea Shaori

La fortaleza Shaori (Plantilla:Lang-ka) és una estructura megalítica de l'Edat del Bronze ubicada en el municipi de Akhalkalaki, mjare de Samtsje-Yavajeti, Geòrgia. És una fortalea ciclópea construïda en una tècnica d'albañilería seca, té un pla inusual, romboidal en espais circulares, i està situada en el mont rocós del mateix nom, a una altitut de 2752 metros sobre el nivell de la mar, en les montanyes del Caucas Menor, al noroest del llac Paravani.[1][2] Està inscrita en la llista dels Monuments culturals inamovibles d'importància nacional de Geòrgia.[3]

Arquitectura

[editar | editar còdic]
Una "aspillera" en la ciutadella Shaori.

La fortalea Shaori, abans coneguda localment també com Korogli (en última instància per la llengua túrquica Koroğlu), compartix moltes característiques topogràfiques i arquitectòniques en la fortalea de Abuli, una atra important fortalea ciclópea ubicada estratègicament en l'àrea al voltant del llac Paravani.[1]

Està construïda de grans blocs de basalt, sense usar morter. Es compon de dos parts, cada una ubicada en el cim d'un cim empinat. La part central és un rectàngul irregular construït en l'àrea més alta i es pot accedir a través d'una porta d'un metro d'ample i 1,3 metros d'altura des de l'est.[4] La seua ubicació i organisació espacial ho convertixen en un centre domèstic poc provable.[2][4] Més be, podria haver segut utilisat en fins religiosos.[4]

Base històrica i arqueològica

[editar | editar còdic]

La fortalea Shaori apareix per primera volta en fonts lliteràries en la geografia del príncip Vakhushti, erudit georgiano de principis de el XVIII.[1] Leon Melikset-Bek va ser el primer que va intentar estudiar sistemàticament els monuments monolítics de Geòrgia, inclosa Shaori, en 1938.[4]


No s'han realisat excavacions arqueològiques en el lloc, lo que dificulta la datació precisa o assignació del monument a una cultura en particular.[4][5] S'ha observat una similitut en la tècnica i material de construcció en els túmulos funeraris de la cultura Trialeti, lo que senyala la primera mitat del segon mileni a C com un possible periodo de construcció.[4]

En general, l'expansió de les fortalees ciclópeas és un testimoni arqueològic dels canvis socials en el Caucas meridional durant l'Edat del Bronze Media a Tardana, lo que reflectix la diferenciació social i el sorgiment de les èlits recent empoderadas. Estes fortalees varen ser construïdes típicament en les ales empinades de les montanyes. La distribució dels assentaments i el material cultural sugerixen que els responsables d'estos forts en les montanyes varen eixercir el control sobre les terres i els recursos cultivables, pero també poden haver proporcionat funcions econòmiques i defensives per a les seues zones d'influència.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Berdzenishvili, D. (2002). «ჯავახეთის ძველი სიმაგრეები [Old fortresses of Javakheti]», Javakheti. History and the Present (en ka), Akhaltsikhe, pp. 181-203.
  2. 2,0 2,1 Sagona, Antonio (2017). The Archaeology of the Caucasus: From Earliest Settlements to the Iron Age, Cambridge University Press, pp. 378–379, 385–386. ISBN 9781139061254.
  3. «List of Immovable Cultural Monuments» (en ka). National Agency for Cultural Heritage Preservation of Geòrgia. Consultat el 3 de juliol de 2019.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Narimanishvili, Goderdzi; Khimshiashvili, {{{nom2}}} (2009). «The Bronze Age Settlements from Trialeti», Skinner (ed.). Vakhtang Beridze 1st International Symposium of Georgian Culture — Georgian art in the context of European and Asian cultures; June 21-29, 2008, Geòrgia., Tbilisi, pp. 30–31. ISBN 978-9941-0-2005-6.
  5. Shanshashvili, Nino; Narimanishvili, {{{nom2}}} (2014). «Environment and Dwelling in the Early and Middle Bronze Ages South Caucasus», Narimanishvili (ed.). International Conference: Problems of Early Metal age Archaeology of Caucasus and Anatolia. November 19-23, 2014 November 19-23, 2014, Geòrgia., Tbilisi, p. 247. ISBN 978-9941-0-7134-8.
  6. Sagona, Antonio (2017). The Archaeology of the Caucasus: From Earliest Settlements to the Iron Age, Cambridge University Press, pp. 378–379, 385–386. ISBN 9781139061254.


Referències

[editar | editar còdic]