Fortalea (Botticelli)
La fortalea és una obra del pintor renaixentista Itàliano Sandro Botticelli. Està realisat al temple sobre taula cimbrada. Medix 167 cm d'alt i 87 cm d'ample. Data de 1470 i es conserva en la Galeria dels Uffizi en Florencia (Itàlia).
Es tracta de la primera obra documentada de l'artiste. És citada per primera volta per Albertini en l'any 1510.[1] L'obra originalment va pertànyer a un conjunt de sèt espaldares que representaven a les Virtuts teologales i cardinals per a la Sala del Tribunal dels Sis o dels Mercaders, siti en la Plaça de la Senyoria. Este Tribunal del Gremi de Mercaders estava formada per sis juges que dirimien els pleits entre mercaders. En principi devia eixecutar tot el cicle Piero Pollaiuolo. Pel retart de Pollaiolo a l'hora d'eixecutar l'encàrrec, el magistrat Tommaso Soderini va encarregar a Botticelli en 1470 eixecutar les dos obres que quedaven. Es creu que també va tindre un paper decisiu en l'encàrrec Giovanni Antonio Vespucci, partidari dels Médicis i que era veí de Botticelli en ser els dos de la mateixa parròquia de Ognissanti. Vespucci era tutor de Piero, germà de Botticelli.
Finalment, Botticelli va contribuir a la série només en una, la representació de la virtut cardinal de La fortalea (hui, en la Galeria Uffizi). La segona virtut que devia pintar no va ser eixecutada per les protestes de Pollaiolo.
Despuix de la supressió d'este Tribunal, en 1777 va ser almagasenada, per a ser despuix exposta en els Uffizi des de 1861.
En esta obra es mostra a un artiste que ha madurat plenament. Impregna l'obra d'un sentit espacial i una presència escènica renovats. Construïx la figura segons la monumentalitat presa de Verrocchio i envolta per una llínea nerviosa, presa de Pollaiuolo, que crea contorns evidents i marcats, típics de tota la seua producció. A través de la llínea conseguix el relleu escultòric.
Botticelli resulta innovador en la representació iconográfica d'esta Virtut, ya que estan absents elements tradicionals com el caixco, l'escut i l'espasa. Li la representa com una dòna jove en coraza en diamants, alusió a la solidea de la virtut. En el cap lluïx una diadema adornada de perles, símbol de purea. Subjecta en les mans una maza de ferro, la forma del qual recorda a la d'una columna, atribut que sí s'ha relacionat tradicionalment en esta virtut cardinal. Està assentada en un tro molt elaborat, en els costats i els braços adornats per volutes formades per fulls d'acant. Este tro s'assenta sobre un estrado poligonal, calat i sostingut per columnitas. Per damunt de la Fortalea hi ha una volta en casetones de marbre.
Ya que és una de les poques obres de Botticelli de datació segura, per estar documentada, ha servit de referència estilística per a poder datar la producció de l'artiste.
Vore també
Referències
- L'opera completa del Botticelli, Classici dell'art Rizzoli, Milà 1978
- "Botticelli", Els grans genis de l'art, n.º 29, Eileen Romà (dir.), Unitat Editorial, S.A., 2005, ISBN 84-89780-97-8
- Negrini, S. (a càrrec de), La Galeria dels Uffizi de Florencia i les seues pintures, Col. Els Grans Museus, Editorial Noguer, S.A., 1974, ISBN 84-279-9203-3
Notes
- ↑ F. Albertini, Memoriale, Florencia, 1510
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fortaleza (Botticelli)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.