Fort de Mazalquivir
El Fort de Mazalquivir (Bordj El Marsa en àrap) és una fortificació d'época espanyola situada en Mazalquivir, Argèlia. En l'actualitat forma part de les instalacions de la base naval de Mazalquivir.
Història
Edificada sobre una fortificació del XIV del sultà Abu El Hasán. Els treballs previs per a la pren de Mazalquivir en 1505 incloïen la descripció d'esta fortificació pel venecià Vianelli. Va descriure la seua forma i defenses, guarnició, pont levadizo i cisternes.[1]
La plaça forta de Mazalquivir es va constituir com presidi i va anar el seu fort reformat en 1514. Posteriorment va ser inspeccionat per Per Afany de Ribera i Francisco de Sotomayor per a que es realisara la disposició de millores en la construcció i per a la seua guarnició.[2] Les obres de 1562 varen correspondre a Juan Bautista Calvi i Bartolomeo Quesada: disponia d'huit torres i tenia forma quadrangular. Albergava unes xixanta cases, la vivenda de l'alcaide, la torre de la Campana, torre de la Traïció, bastió d'artilleria, reducte i iglésia. D'esta época data el fort de Sant Salvador sobre el mont Sant Miguel per a la defensa del fort de Mazalquivir, que va ser abandonat despuix del lloc de 1563. Despuix del sege de 1563 les obres de reparació varen ser encarregades a Juan Bautista Antonelli, que va realisar els baluarts de Santiago, Sant Felipe, Sant Joan i la Creu. A Vespasiano I Gonzaga se li deu la fortificació de la punta del Calvari, instalant-se en este sector la residència del governador, quarters, patis d'armes i atres instalacions auxiliars. El Fratín va intervindre també en el fort de Mazalquivir en la construcció del revellín entre els baluarts de Santiago i Sant Felipe, a on es trobava la porta d'entrada.[3]
La comunicació en Orà es realisava via marítima i, excepcionalment per un camí pel fort Sant Gregorio.
Durant el XVII no es varen acometre obres. En abril de 1708 esta va ser l'última fortificació del doble presidi de la ciutat d'Orà i vila de Mazalquivir en capitular, sent ocupades pel imperi Otomà.
A partir de 1732 en la segona etapa d'ocupació espanyola es va mantindre la fortificació i es varen realisar obres menors d'acondicionament. En 1752 José Muñoz s'encarrega de l'instalació d'un far.
Va ser danyat durant l'atac a Mazalquivir de 3 de juliol de 1940 durant l'II Guerra Mundial, pel que la Royal Navy va destruir la flota francesa.[4]
Descripció
Forma part de la base naval de l'Armada Nacional d'Argèlia en Mazalquivir.[5]
Referències
- ↑ «Orà i Mazalquivir: Una història de fortificacions espanyoles - PDF Free Download». docplayer. és. Consultat el 2023-09-24.
- ↑ «Archive de la Frontera | Rafael Gutiérrez Cruz: LA “MEMÒRIA” SOBRE ORÀ I MAZALQUIVIR DE 1530, dels mestres d'obra Juan Gómez i Diego de Contreras» (en és-és). Consultat el 2023-09-24.
- ↑ «Spanish fortress of Mers-el-Kebir, Oren XVIIth. century» (en anglés). Behance. Consultat el 2023-09-24.
- ↑ «Mers el-Kebir, l'incomprensible atac de Churchill a la flota francesa» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2023-09-24.
- ↑ «Mers el-Kebir | Port City, Naval Base | Britannica» (en en). www. britannica. com. Consultat el 2023-09-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuerte de Mazalquivir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.