Anar al contingut

Formació Quintuco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Formació Quintuco és una unitat litoestratigráfica d'edat berriasiana tardana a valanginiana primerenca (Cretácico Inferior) que aflora en el sector central de la Conca Neuquina, principalment en la Província del Neuquén, Argentina. Va ser definida originalment per Weaver[1] a partir d'afloraments en el cerro Quintuco, en la Serra de la Vaca Morta.[1] L'unitat es compon de pelitas, areniscas, calcàreas fosilíferas i coquinas d'ambients marins someros a transicionales, i representa la progradación de sistemes clástico-carbonáticos sobre les facies profundes de la Formació Vaca Morta.[2] En el subsol de la conca, la denominació «Quintuco» ha segut aplicada en un sentit ampli per l'indústria petrolera per a referir-se a tot el paquet carbonático i mixt suprayacente a la Formació Vaca Morta, incloent litologia molt variades (areniscas calcáreas, calcàrees oolíticas i micríticas, pelitas calcáreas, anhidritas i dolomías) que en superfície corresponen a atres unitats.[3]

Història i nomenclatura

[editar | editar còdic]

La denominació «Quintuco» va ser proposta per Weaver[1] en la seua monografia sobre el Jurásico i Cretácico del centre-oest d'Argentina, per a designar les lutitas i calcàrees obscures del Cretácico Inferior que afloren en el cerro Quintuco, en el flanc occidental de la Serra de la Vaca Morta.[1] Weaver va descriure la litologia com «bedded clay and sandy shales interbedded with limestones and calcareous shales of a prevailingly dark gray to black color» i va senyalar que les areniscas s'enriquien cap al top de l'unitat.[4] Per mig d'esta unitat, Weaver va establir el llímit Jurásico–Cretácico en la columna sedimentaria de la Conca Neuquina: les sedimentitas de la Formació Vaca Morta contenien ammonites d'edat jurásica, mentres que la Formació Quintuco portava fauna cretácicas. Actualment es reconeix que el llímit Jurásico–Cretácico en la conca és més complex i diacrònic, podent ubicar-se dins del sistema Vaca Morta–Quintuco segons la posició paleogeográfica i la disponibilitat de control bioestratigráfico.[5]


L'identitat i els llímits de la Formació Quintuco han segut objecte de prolongats debats. Leanza,[6] en concordancia en Cangini[7] i Marchese,[8] va incloure la Formació Quintuco en sinonímia en la Formació Vaca Morta, argumentant que abdós unitats no presenten diferències litològiques clares en les seues localitats tipo.[4] Atres autors, com Gulisano et al.[2] i Legarreta & Gulisano,[9] varen considerar que Quintuco representa les facies someras (topset) del sistema progradante Vaca Morta–Quintuco, mentres que Vaca Morta correspon a les facies profundes (bottomset i foreset).[2] Posteriorment, Mitchum & Uliana[10] varen definir les Fms. Quintuco i Loma Montosa com a unitats litofaciales transgresivas en un sistema de conca–talús–brode de plataforma, sobre la base d'interpretacions sismoestratigráficas.[3]

Més recentment, Leanza et al,[3] varen propondre restringir la denominació Formació Quintuco sensu stricto a les sedimentitas silicoclásticas marines someras (segment de nearshore) d'edat berriasiana tardana a valanginiana primerenca, aflorantes en el centre de la província del Neuquén. Segons estos autors, en les àrees depocentrales les «Quintuco shales» de Weaver passen a formar part de la Formació Vaca Morta, mentres que al sur de la Dorsal de Huincul els depòsits equivalents són referits a la Formació Picún Leufú.[3] Garrido & Parent[11] varen demostrar que la Formació Quintuco pot reconéixer-se i diferenciar-se clarament de les unitats contigües seguint la caracterisació litològica de la definició original de Weaver[1] i que les principals discrepàncies entre autors deriven de l'us de criteris bioestratigráficos, cronoestratigráficos o d'estratigrafia seqüencial en lloc de criteris estrictament litològics.[11]


La Formació Quintuco integra el Grup Mendoza[12] i es va depositar durant el «Cicle Mendociano Inferior»,[13] un cicle transgresivo-regresivo de segon orde que s'inicia en la gran transgressió tithoniana i culmina en la discordança Intravalanginiana (= Huncálica de Leanza[14]).[11][14]

Descripció

[editar | editar còdic]

Afloraments

[editar | editar còdic]

La Formació Quintuco està composta per una successió heterolítica de pelitas grises a negres, areniscas fines a mijanes (en part grauvaquicas), calcàreas fosilíferas, coquinas i prims nivells de tobas.[4][11] L'unitat mostra en general un apany granocreciente cap a dalt, reflectint la progradación d'ambients cada volta més someros.[11]

La gruixa de la formació és molt variable en funció de la posició paleogeográfica: en l'àrea de Mallín Cremat (Serra de la Vaca Morta) alcança uns 80 m,[11] en el cerro Salat uns 218 m,[4] i a l'est de Mallín Cremat, segons Leanza et al.[3] fins a 350 m, constituint un elevat número de parasecuencias d'ambient marí somero en abundància de bivalvats, desenrollades en domini d'onage, mareas i tormentas, en patró de apilamiento gra i estratocreciente.[3]

En la secció de Porta Curaco, la part basal de la formació està caracterisada per intercalació de pelitas negres laminadas, calcàrees i wackestones dolomitizados, interpretades com a depòsits de offshore a zona de transició inferior en una plataforma mixta carbonática-silicoclástica.[15] També es troben bancs dolomíticos tabular de 0,40 m de gruixa que contenen concrecions subesféricas de tipo septario de fins a 1 m de diàmetro, originades per precipitació diagenética en la zona de metanogénesis.[16]

Subsol

[editar | editar còdic]

En el subsol de la conca, l'indústria petrolera va aplicar el nom de Fm. Quintuco (ex «Fm. Calcárea» de Ferraríis[17]) per a descriure totes les sedimentitas suprayacentes a la Fm. Vaca Morta fins als depòsits de la Formació Centenari, englobant litologia molt variades.[3] En este àmbit, la Formació Quintuco es reconeix com una unitat mixta carbonática-silicoclástica que, junt en la Formació Vaca Morta, constituïx una rampa mixta desenrollada durant l'event transgresivo del Tithoniano–Valanginiano.[18] En l'àrea de Loma La Llanda, es reconeixen tres membres:[19][18]

  • Membre inferior (PreQ): 120 m de depòsits carbonáticos-silicoclásticos en característiques progradantes i depòsits proximals de plataforma interna en major contingut arenenc i calcáreo de textura grossa. Està llimitat en el seu top per una superfície en traces d'exposició subaérea.
  • Membre mig (Q): presenta una variació de geometria progradacionales a agradacionales en patrons de apilamiento tabular. Les litofacies predominants són grainstones i packstones oolíticos i oolítico-esqueletales, associades a barres carbonáticas d'orientació NO-SE d'alta energia.
  • Membre superior: fangolitas calcáreas limosas que gradan a grainstones i packstones oolíticos en estilolitas subhorizontales reblixes de matèria orgànica.

Ambient depositacional

[editar | editar còdic]

La Formació Quintuco es va depositar en ambients que comprenen des de la rampa mija a externa fins al nearshore, incloent ambients transicionales i, en el tram cuspidal, depòsits continentals.[4][20] Olivera et al.[20] varen reconéixer sèt associacions de facies en el tram cuspidal de l'unitat en la Serra de la Vaca Morta:

  • Prodelta (AF 1): fangolitas grisos obscures, limolitas i intercalació primes de areniscas bioturbadas, en apanys granocrecientes d'1 a 5 m.[21]
  • Front deltaico (AF 2 i AF 3): intervals heterolíticos en capes de areniscas en laminación ondulítica, estratificació entrecreuada en artesa i estratificació entrecreuada monticular (HCS). S'interpreten com a barres de desembocadura, en paquets grane i estratocrecientes de 5 a 11 m.[21]
  • Planicie deltaica distal (AF 4 i AF 5): canals heterolíticos distributarios de moderada a alta sinuosidad (cossos lenticulares de 0,6–1,5 m de gruixa) i depòsits fins de planicies interdistributarias, en clavills de dessecació i clavills de sinéresis.[21]
  • Planicie deltaica proximal (AF 6 i AF 7): canals arenencs de baixa sinuosidad amalgamados i fangolitas massives verdosas i castanyer morades en clavills de dessecació, indicant exposició subaérea.[21]


El tram cuspidal de la Formació Quintuco hauria evolucionat com un sistema deltaico mixt (fluvio-dominat), en els sectors proximals localisats cap al suroest i els distales cap a l'est.[20]

Les variacions de profunditat varen ser controlades per oscilacions del nivell de la mar i, localment, per l'alçament sinsedimentario del Esquena dels Chihuidos.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Weaver, C.E. (1931). Paleontology of the Jurassic and Cretaceous of west central Argentina. Memoir 1, University of Washington, 469 pp.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Gulisano, C.A., Gutiérrez Pleimling, A.R. & Digregorio, R.E. (1984). Esquema estratigráfico de la seqüència jurásica de l'oest de la província del Neuquén. IX Congrés Geològic Argentí, Actes 1: 236–259.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Leanza, H.A., Sattler, F., Martínez, R.S. & Carbone, O. (2011). La Formació Vaca Morta i equivalents (Jurásico Tardà – Cretácico Primerenc) en la Conca Neuquina. XVIII Congrés Geològic Argentí, Relatorio: 113–130.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Medina, R.A., Scasso, R.A. & Medina, F.A. (2016). Geologia i estratigrafia dels bancs fosfáticos del Cretácico Inferior en l'àrea del cerro Salat, Conca Neuquina, Argentina. Revista de l'Associació Geològica Argentina 73(4): 489–516.
  5. ↑ Història de Vaca Morta. Argentina.gob.ar, Secretaria d'Energia.
  6. ↑ Leanza, H.A. (1973). Estudi sobre els canvis facials dels estrats limítrofs Jurásico–Cretácicos entre Loncopué i Picún Leufú, província del Neuquén, República Argentina. Revista de l'Associació Geològica Argentina 28(2): 97–132.
  7. ↑ Cangini, J.O. (1968). Geologia de l'anticlinal de Chihuidos i afores, província del Neuquén. Tesis doctoral, Universitat de Buenos Aires.
  8. ↑ Marchese, H.G. (1971). Litoestratigrafía i variacions facials de les sedimentitas mesozoicas de la Conca Neuquina, província del Neuquén, República Argentina. Revista de l'Associació Geològica Argentina 26(4): 381–427.
  9. ↑ Legarreta, L. & Gulisano, C.A. (1989). Anàlisis estratigráfico seqüencial de la Conca Neuquina (Triásico superior–Terciario inferior). En: Chebli, G.A. & Spalletti, L.A. (eds.), Conques Sedimentàries Argentines, Serie Correlació Geològica 6: 221–243. Universitat Nacional de Tucumán.
  10. ↑ Mitchum, R.M. & Uliana, M.A. (1985). Seismic stratigraphy of the Neuquén Basin, Argentina. AAPG Memoir 39: 71–90.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Garrido, A.C. & Parent, H. (2017). Lithofacies and age of the Quintuco Formation (Lower Cretaceous) in the Mallín Cremat area (Serra de la Vaca Morta, Neuquén Basin, Argentina). Stratigraphic and depositional implications. Bolletí de l'Institut de Fisiografía i Geologia 87: 1–16.
  12. ↑ Stipanicic, P.N., Rodrigo, F., Baulíes, O.L. & Martínez, C.G. (1968). Les formacions presenonianas en el denominat Massiç Nordpatagónico i regions adjacents. Revista de l'Associació Geològica Argentina 23(2): 67–98.
  13. ↑ Macellari, C.E. (1988). Estratigrafia, paleoambientes i diagénesis de la Formació Quintuco (Cretácico Inferior) en el centre-oest de la Conca Neuquina. Tesis doctoral, Universitat Nacional de l'Argent.
  14. ↑ 14,0 14,1 Leanza, H.A. (2009). Les principals discordances del Mesozoico de la Conca Neuquina segons observacions de superfície. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals n.s. 11(2): 145–184.
  15. ↑ Capelli, I.A., Scasso, R.A., Kietzmann, D.A., Cravero, F., Minisini, D. & Catalano, J.P. (2018). Mineralogical and geochemical trends of the Vaca Morta-Quintuco system in the Porta Curaco section, Neuquén Basin. Revista de l'Associació Geològica Argentina 75(2): 210–228.
  16. ↑ Scasso, R.A., Föllmi, K., Spangenberg, J., Capelli, I.A., Catalano, J.P., Cravero, F. & Kietzmann, D.A. (2017). Concrecions dolomíticas de la Formació Quintuco en la localitat de Porta Curaco, Conca Neuquina, Argentina. XX Congrés Geològic Argentí, Actes: 146–147.
  17. ↑ Ferraríis, C.J. (1947). Descripció geològica del full 31c (Cerro Chachil). Bolletí de la Direcció Nacional de Mineria 56: 1–40.
  18. ↑ 18,0 18,1 Tettamanti, M. (2026). Anàlisis de les estructures i microestructura fràgils aplicat a un reservorio no convencional de tipo tight. Implicancias en l'exploració i desenroll de la Formació Quintuco, en l'àrea Loma La Llanda, Conca Neuquina. Tesis Doctoral, Universitat Nacional de l'Argent.
  19. ↑ Maretto, H.M., Manceda, R.J. & Pángaro, F. (2002). Model estratigráfico seqüencial de la Formació Quintuco en Loma La Llanda, Conca Neuquina. XI Congrés Geològic Chilé, Actes: 189–192.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Olivera, M., Schwarz, E. & Veiga, G.D. (2016). Model d'acumulació i evolució seqüencial de l'interval cuspidal de la Formació Quintuco en la seua àrea tipo: implicancias per a les reconstrucció paleogeográficas del marge austral de la Conca Neuquina durant el Valanginiano. Andean Geology 43(2): 215–246.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Olivera, M., Schwarz, E. & Veiga, G.D. (2014). Anàlisis paleoambiental de l'interval cuspidal de la Formació Quintuco en la Serra de la Vaca Morta, Conca Neuquina. XIV Reunió Argentina d'Sedimentología: 204–205.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Formació_Quintuco&oldid=687775»