Formació Loma Montosa
La Formació Loma Montosa és una unitat litoestratigráfica d'edat Berriasiense–Valanginiense primerenc (Cretácico Inferior) que es troba en el subsol del sector oriental de la Conca Neuquina, principalment en les províncies de Neuquén i Riu Negre, en la Patagonia argentina. Va ser definida originalment per Digregorio (1972) en l'àrea del Engolfamiento Neuquino.[1] Constituïx un sistema mixt carbonático-siliciclástico depositat en una plataforma marina somera i ambients de sabkha, i és un dels principals reservorios d'hidrocarburs de la conca, formant part del sistema Quintuco‑Loma Montosa.[2]
Història i nomenclatura
[editar | editar còdic]La denominació «Loma Montosa» va ser proposta per Digregorio (1972) per a agrupar els depòsits carbonáticos i evaporíticos del subsol oriental de la Conca Neuquina, en l'àrea del Engolfamiento Neuquino. El seu nom prové de la localitat homònima, ubicada en la província de Riu Negre. Posteriorment, Carozzi et al. (1993) varen realisar un estudi sedimentológico i de models depositacionales detallat, vinculant l'unitat en la Formació Quintuco com a part d'un mateix sistema de plataforma carbonática.[2]
La Formació Loma Montosa forma part del Grup Mendoza i es va depositar durant la Mesosecuencia Mendoza Inferior (Legarreta & Gulisano, 1989), que correspon a un cicle transgresivo-regresivo de segon orde. El seu contacte basal en la Formació Vaca Morta és transicional, marcat per un increment en la proporció de carbonat i una disminució de la matèria orgànica. El contacte superior en la Formació Centenari o la Formació Agre és net, representat per l'aparició de sedimentitas clásticas continentals o marí-marginals.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]La Formació Loma Montosa és una unitat de subsol que no aflora en superfície. Està composta per una alternança de calcàreas bioclásticas (wackestone, packstone esqueletal, grainstone oolítico), dolomías, evaporitas (algeps i anhidrita) i sediment siliciclásticos (areniscas i lutitas). Les facies carbonáticas s'organisen en parasecuencias granocrecientes de gruixa mètrica a decamétrico, que reflectixen cicles de somerización i exposició subaérea.[2]
La gruixa de l'unitat és variable: en la Plataforma de Catriel alcança uns 200 m, mentres que en el Engolfamiento Neuquino s'incrementa fins a 600 m. Esta variació es deu a la geometria de la plataforma carbonática i a la posició paleogeográfica dins de la conca.[4]
Ambient depositacional
[editar | editar còdic]La Formació Loma Montosa es va depositar en un sistema de plataforma carbonática mixta (carbonáticos‑siliciclásticos), en un gradient des d'ambients marins oberts cap a l'oest fins a ambients restringits de sabkha (planures de marees hipersalinas) cap a l'est. Es reconeixen tres subambientes principals:[2][5]
- Plataforma interna: grainstones oolíticos i packstones bioclásticos, en icnofacies de Skolithos, indicant ambients d'alta energia i aigües ben oxigenadas.
- Plataforma mija a externa: wackestones i packstones esqueletales, en intercalació de lutitas i margas, i una icnofauna empobrida de la icnofacies de Cruziana.
- Sabkha i planures de marea: dolomías, evaporitas (algeps, anhidrita) i pelitas en estructures de dessecació, microbialitas (MISS) i algeps nodular, indicant condicions hipersalinas i exposició subaérea periòdica.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Digregorio, J.H. (1972). Neuquén. En: Leanza, A.F. (Ed.), Geologia Regional Argentina. Acadèmia Nacional de Ciències, Còrdova, pp. 439‑506.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Carozzi, A.V., Orchuela, I.A. & Rodríguez Schelotto, M.L. (1993). Depositional models of the Lower Cretaceous Quintuco‑Loma Montosa Formation, Neuquén Basin, Argentina. Journal of Petroleum Geology 16(4): 421‑450.
- ↑ Iñigo, J.F.P., et al. (2019). La Formació Loma Montosa en la vora nort-oriental de la Conca Neuquina: Anàlisis seqüencial, caracterisació paleoambiental i prospectivitat remanente. Journal of South American Earth Sciences.
- ↑ Leanza, H.A., et al. (2011). La Formació Vaca Morta i equivalents (Jurásico tardà‑Cretácico primerenc) en la Conca Neuquina. Relatorio de el XVIII Congrés Geològic Argentí: 113‑129.
- ↑ 5,0 5,1 Donat Llastra, C.M. (2020). Anàlisis sedimentológico i icnológico de testics corona de la Formació Loma Montosa, Catriel Oest - Conca Neuquina. Treball final de grau, Universitat Nacional de Riu Negre.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Loma Montosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.