Formació Centenari
La Formació Centenari és una unitat litoestratigráfica del Cretácico Inferior (Valanginiano tardà–Hauteriviano) que es troba exclusivament en el subsol del sector nort-oriental de la Conca Neuquina, en l'Argentina. Va ser definida per Digregorio (1972) per a englobar potents seqüències de sediment terrígenos clásticos rojosos distribuïts en els sectors central i nort-oriental de la conca (Plataforma de Catriel i Engolfamiento Neuquino). Constituïx l'equivalent proximal de subsol de la Formació Agre que aflora cap al sector occidental de la conca, i junt en les formacions Loma Montosa i Mulichinco, integra la part superior del Grup Mendoza.[1][2]
Història i nomenclatura
[editar | editar còdic]La denominació «Centenari» va ser proposta per Digregorio (1972) per a designar una unitat exclusiva de subsol en l'àmbit de la Plataforma Nort-oriental (també coneguda com a Plataforma de Catriel), en les províncies del Neuquén i Riu Negre. El seu coneiximent prové íntegrament de testics corona i registres de pou, ya que no presenta afloraments en superfície.[1] En superfície, esta unitat es correlaciona en la Formació Agre, els afloraments de la qual es concentren en la faixa plegada i correguda del sector occidental de la conca.[2]
Legarreta i Uliana (1999) senyalen que les capes areno-arcillosas de la Formació Centenari es varen acumular en un àmbit de plataforma somera en esporàdics biostromas i en una extensa planicie costera somesa a agradación aluvial. Cap a la Dorsal de Huincul, l'erosió i no depositación lligades a events tectónicos varen produir condensació notables de la columna sedimentaria; en cerro Challacó, per eixemple, la Formació Centenari sobreyace directament a la secció basal de la Formació Els Molles.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]La Formació Centenari està composta per una alternança d'areniscas i pelitas (fangolitas, limolitas) de coloració rojosa, en intercalació subordinades de lutitas, nivells calcáreos i conglomerats locals. Integra la secció superior del Grup Mendoza i comprén la sedimentación de l'interval Valanginiano superior–Hauteriviano.[1][4]
Es subdivide en dos membres separats per la Discordança Intrahauteriviana:[3][5]
Membre Inferior (Valanginiano Superior–Hauteriviano Inferior)
[editar | editar còdic]El Membre Inferior comença en una ingresión marina que cap a l'oest està representada per pelitas d'un interval transgresivo inicial. Sobre este prograda un espés corteig clástico de nivell alt, en ciclicidad d'orde menor vinculada a variacions del nivell de la mar (Legarreta i Uliana, 1991). Està compost per una alternança d'areniscas i pelitas depositades en ambients llitorals, deltaicos i fluvials, que cap a l'est es fan més grossos i dominats per depòsits fluvials.[3] En la secció basal de la Formació Centenari en els jaciments de Lindero Travessat i Centenari, el tram inferior correspon a un episodi transgresivo d'edat valanginiana en una associació de facies sedimentàries diferent al restant de l'unitat.[3]
Membre Superior (Hauteriviano)
[editar | editar còdic]El Membre Superior comprén el restant del Hauteriviano i inclou una seqüència basal pelítica transgresiva en nivells de areniscas que finalisa en facies fluvials. Pazos et al. (2021) varen identificar fins a quatre seqüències depositacionales llimitades per superfícies erosivas en este membre, que evidencien una continentalización progressiva. En els nivells superiors predominen areniscas fluvials d'elevada madurea textural en bimodalidad incipient, interpretades com el retrabajo de dunes eòliques prèvies. En les intercalació pelíticas s'han reconegut estructures sedimentàries induïdes per activitat microbiana (MISS), com wrinkle marks i ondulitas multidireccionales, indicadores de mates microbianas desenrollades en planicies de marea o planures d'inundació.[5]
El membre superior de la Formació Centenari és equivalent temporal al Membre Aigua de la Mula de la Formació Agre, descartant-se aixina una edat del Barremiano primerenc per al seu depositación.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Digregorio, J.H. (1972). «Neuquén». En Leanza, A.F. (dir. i ed.), Geologia Regional Argentina. Acadèmia Nacional de Ciències de Còrdova, pp. 439–506.
- ↑ 2,0 2,1 Legarreta, L. i Uliana, M.A. (1999). «El Jurásico i Cretácico de la Cordillera Principal i la Conca Neuquina. 1. Facies sedimentarias». En: Camins, R. (ed.), Geologia Argentina. Servici Geològic Miner Argentí, Anals 29(16): 399–432.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Ponce, J.J., Montagna, A.O. i Carmona, N. (eds.) (2015). Geologia de la Conca Neuquina i els seus sistemes petrolers: una mirada integradora des dels afloraments al subsol. Fundació YPF–Universitat Nacional de Riu Negre.
- ↑ Vottero, A. i González, R. (2002). «Columna estratigráfica sintètica, àrea engolfamiento neuquino». En: Interpretació Sisme-Estratigráfica en l'àrea de Racó del Mangrullo. Treball final de Llicenciatura. UNSJ.
- ↑ 5,0 5,1 Pazos, P.J. et al. (2021). «Sedimentology and sequence stratigraphy of the Early Cretaceous Centenari Formation (upper member) in the north‑eastern border of the Neuquén Basin, Argentina». Journal of South American Earth Sciences 107: 103114. doi:10.1016/j.jsames.2021.103114
- ↑ Pazos, P.J. et al. (2022). «Sedimentología i estratigrafia seqüencial del membre superior de la Formació Centenari (Cretácico Inferior) en la vora Nord-Oriental de la conca Neuquina, Argentina». Journal of South American Earth Sciences. IDEAN–UBA–CONICET.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Centenario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.