Formació Diamant
La Formació Diamant és una unitat litoestratigráfica d'edat cretácica superior que aflora en el sur de la província de Mendoza, Argentina, en l'àmbit de la Conca Neuquina. Va ser definida originalment per Pablo Groeber com a part de la seua «Diamantiano», i posteriorment formalisada com a formació per de Ferrarís (1968). La seua denominació ha segut motiu de debat, ya que alguns autors la consideren equivalent a la Formació Rayoso (Aptiano-Albiano) o a part del Grup Neuquén (Cenomaniano-Campaniano).
Història i nomenclatura
[editar | editar còdic]L'unitat va ser originalment reconeguda per Pablo Groeber en les seues observacions a lo llarc del meridiano 70°, qui la va incloure dins del «Diamantiano», el pis superior del seu cicle Ándico. Posteriorment, de Ferrarís (1968) la va elevar a la categoria de formació en el nom de Formació Diamant.
Per la dificultat de correlacionar estos depòsits en les unitats ben definides del Neuquén central (com el Grup Neuquén), Digregorio i Uliana (1980) varen preferir mantindre la denominació de Formació Diamant per als afloraments del sur de Mendoza. No obstant, estudis posteriors per mig de datacions U-Pb en circones detrítics varen demostrar que els depòsits assignats a la Formació Diamant en el sur de Mendoza són correlacionables en el Grup Neuquén de Neuquén, lo que va dur a alguns autors a desestimar l'us de «Diamant» per a eixa regió. No obstant, el nom seguix sent utilisat per a referir-se a les seqüències clásticas roges del Cretácico Superior en el sur mendocino.
Descripció
[editar | editar còdic]La Formació Diamant aflora en les afores de Bardas Blanques i Malargüe, i entre l'Estany del Diamant i el riu Atuel, en el sur de la província de Mendoza.[1] Consistix principalment en areniscas de colors rojosos i conglomerats, en intercalació subordinades de lutitas. La seua gruixa és variable, alcançant fins a uns 150 metros en algunes localitats.
Els nivells conglomerádicos són polimícticos, en clastos de roques volcàniques i sedimentarias. S'han descripto grans troncs petrificados disposts paralelament a l'estratificació, lo que indica un orige aluvial o fluvial. Estudis sedimentológicos indiquen que la formació representa un sistema de rius entrellaçats de sinuosidad moderada que evoluciona a través del temps cap a un sistema fluvial anastomosado.[1] L'anàlisis petrográfico de les areniscas revela que són litoarenitas feldespáticas, en àrees d'aporte provinents tant d'un orógeno reciclat com d'un arc magmático transicional, lo que sugerix un canvi important en la polaridad de la conca i la presència d'un front de deformació cap a l'oest.[1]
La base de la formació és generalment transicional o discordante sobre la Formació Huitrín (Cretácico Inferior), mentres que el sostre està cobert per les calcàreas marines de la Formació Loncoche (Campaniano-Maastrichtiano).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Diamante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.