Fluix de potència
En ingenieria elèctrica, l'estudi de fluix de potència, també conegut com a fluix de càrrega, és una ferramenta important que involucra anàlisis numèric aplicat a un sistema de potència. En l'estudi del fluix de potència usualment s'usa una notació simplificada tal com el diagrama unifilar i el sistema per unitat, i se centra en vàries formes de la potència elèctrica AC (per eixemple, voltages, ànguls dels voltages, potència activa i potència reactiva). Este estudi analisa els sistemes de potència operant en estat estacionario. Existixen varis software que implementen l'estudi del fluix de potència.
En adició a l'anàlisis de fluix de potència, cridat en ocasions el cas base, moltes implementacions software eixecuten atres tipos d'anàlisis, tal com l'anàlisis de falla de curtcircuit, estudis d'estabilitat (transitori i estat estable), unit commitment i despaig econòmic.[1] Particularment, alguns programes usen programació llineal per a trobar el fluix de càrrega òptim, és dir, les condicions que donen el cost més baix per quilovat-hora entregat.
Els estudis del fluix de potència o fluix de càrrega són importants per al planejament de l'expansió futura dels sistemes de potència, aixina com per a determinar la millor operació dels sistemes existents. La principal informació obtinguda del problema de fluix de potència és la magnitut i àngul de la fase del voltage en cada nodo, i la potència activa i reactiva fluint en cada llínea, ajudant a descollar d'una fase de posada a terra.
Els sistemes de potència comercials són usualment massa grans per a possibilitar una solució a mà del fluix de potència. Analisadors de rets de propòsit especial varen ser construïts entre 1929 i principis de la década de 1960 per a suministrar models de laboratori dels sistemes de potència; posteriorment computadors digitals de gran escala varen reemplaçar els métodos anàlecs.
Modele
[editar | editar còdic]Un model de fluix de càrrega AC és un model usat en ingenieria elèctrica per a analisar rets de potència. Este model suministra un sistema no llineal que descriu el fluix d'energia per cada llínea de transmissió. Per la no linealidad, en molts casos l'anàlisis de grans rets per mig del model de fluix de càrrega AC no és realisable, i un model llineal (pero menys exacte) de fluix de càrrega DC és usat en el seu lloc. Abdós models en aproximacions molt simples de la realitat.
Fluix de potència o fluix de càrrega
[editar | editar còdic]És comuna que en artículs i llibres, especialment els més vells, l'estudi de fluix de potència siga cridat estudi de fluix de càrrega. Alguns autors opinen que esta última notació deu evitar-se, argumentat que la càrrega no fluïx, pero la potència sí.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2013).«Convex relaxation of optimal power flow: A tutorial».2013 IREP Symposium Bulk Power System Dynamics and Control - IX Optimization, Security and Control of the Emerging Power Grid.
- ↑ Milano, Federico (2010). Power System Modelling and Scripting, Springer, pp. 61. ISBN 978-3-642-13668-9.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Flujo de potencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.