Anar al contingut

Flor ligulada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Esquema d'una flor ligulada: A = ovari; B = vilano; C = anteres; D = lígula; I = estil en estigma
Capítul de Hieracium (Asteraceae) format únicament per flors liguladas.

En botànica es denomina liguladas aquelles flors que poden trobar-se en el capítul de certes famílies de plantes, tals com les compostes (Asteraceae).

Les flors liguladas són menudes, hermafrodites o, en ocasions, funcionalment unisexuals o estèrils (en este últim cas es denominen neutres). Són de simetria zigomorfas ,és dir, de simetria bilateral.

El càliç és nul o be els sépals estan profundament modificats, formant un papus o vilano, de dos a moltes escates, cerdes o pèls, persistents, a voltes connadas. El papus pot ser piloso, diminutamente barbado, o plumoso.

La corola és gamopétala, els cinc pétals s'unixen entre sí formant un tubo curt i el llim prolongat lateralment en una lígula en 3 o 5 dents. El tubo és la part de la corola més pròxima a la inseción dels filaments dels estams. El llim és la porció més distal i comprén, cap al tubo, la gola i distalment, els lòbuls. Les lígulas usualment presenten en el seu àpiç 5 dents o lòbuls.[1]

l'androceo presenta usualment 5 estams, els quals alternen en els lòbuls de la corola. Els filaments, separats entre sí, es troben insertos en el tubo de la corola. Les anteres basifijas s'unixen entre sí, moltes voltes en apèndixs apicales o lòbuls basals, formant un tubo al voltant del estil en el qual el polen és lliberat, i l'estil llavors creix a través d'este tubo, espentant cap a fòra o prenent el polen (en pèls variadamente desenrollats) i presentant-li-ho als visitants florals, despuix de lo que els estigmes es tornen receptius (és dir, en un émbolo o mecanisme de polinisació per espalmat). Les anteres presenten dehiscencia llongitudinal i introrsa. Els grans de polen usualment són tricolporados.

El gineceo és de 2 carpelos connados, ovari ínfero, unilocular. Presenten un sol òvul anátropo, en 1 tegumento i un prim megasporangio. La placentación és basal. El pistil presenta un estil que usualment posseïx en el seu àpiç un nectario. L'estil es troba dividit distalment en dos branques (branques estilares) que presenten papiles estigmàtiques en la seua cara adaxial dispostes en dos llínees separades o be, en una sola banda contínua.

Referències

  1. ↑ Frankel, R. & Galun, E. (1977). Pollination mechanisms, reproduction, and plant breeding, Monographs on Theoretical and Applied Genetics no. 2. Springer-Verlag. Berlin.