Flashline Mars Arctic Research Station
El Flashline Mars Arctic Research Station (FMARS) és el primer de dos hàbitats simulats de Mart (o Mars Analog Research Stations) establits i mantinguts per la Mars Society.

Antecedents
L'estació està situada en l'illa de Devon, que té un ambient prou similar a l'existent en Mart i un desert polar, aproximadament 165 quilómetros al noreste del llogaret de Resolute en Nunavut, Canadà. Situada en Haynes Ridge, en vistes al cràter d'impacte Haughton, un cràter de 23 km (14 milles) de diàmetro format fa aproximadament 39 millons d'anys (Eoceno tardà). La seua localisació és d'aproximadament 1.609 quilómetros del Pol Nort geogràfic i aproximadament 1.287 quilómetros del Pol Nort magnètic.
FMARS és el primer model d'estació d'investigació construïda, es va terminar de construir en estiu de 2000.
Dirigit des de la Mars Society, la missió de l'estació és ajudar a conseguir el coneiximent clau necessari per a preparar-se per a l'exploració humana de Mart, aixina com animar al públic per a que veja que és factible la visió de l'exploració humana de Mart.[1] La Mars Society utilisa l'estació per a realisar exploracions geològiques i biològiques baix condicions similars a les trobades en Mart, per a desenrollar tàctiques de camp basades en eixes exploracions, per a provar característiques de disseny de hàbitat, ferramentes i tecnologies, i per a evaluar els protocols de selecció de la tripulació.
El presupost final del proyecte va ser d'1,3 millons de dólars, recaptat gràcies a grans empreses patrocinadores. Flashline.com, una empresa d'Internet, donó 175.000 dólars i se li va concedir el dret de colocar el seu nom en el proyecte. Atres patrocinadors importants són la Kirsch Foundation, la Foundation for the International Senar-governmental Development of Space (FINDS) i el Discovery Channel (que va comprar els drets exclusius emissió per televisió en anglés de les activitats realisades en l'estació durant els dos primers anys).
El proyecte FMARS és una de les quatre estacions originalment planejades per la Mars Society com a part del Programa Mars Analog Research Station. La Mars Desert Research Station (DevonIsl.png) va entrar en funcionarmiento en l'any 2002 en el sur d'Utah. Les estacions que es construiran en Europa (European Mars Analog Research Station / EuroMWff devon island.jpg) i Austràlia (Austràlia Mars Analog Research Station /FMARS Station Construction 1 2000-07-20.jpgOz) es troben en estudi encara.
Establiment de l'estació
L'idea d'establir una estació d'investigació per a l'exploració de Mart en presència humana en l'Illa de Devon va ser proposta per primera volta per Pascal Lee en abril de 1998. L'estació va ser elegida de manera oficial com a primer proyecte de la Mars Society en la Founding Convention en agost de 1998.[2]
Va ser dissenyada per l'arquitecte Kurt Micheels i l'ingenier de disseny Wayne Cassalls en coordinació en Robert Zubrin i numerosos voluntaris de la Mars Society.[3]
Composta de dos pisos i dèu metros de diàmetro tot dins de hàbitat cilíndric. En la planta baixa està el compartiment d'eixida, un vestíbul a on preparar-se per a les excursions, una zona de treball i un laboratori a on treballen un geòlec i un biòlec que formen part de l'equip. En la planta alta, es troben atres sis departaments en els seus llits, una zona comuna i una cuina.[4]
Kurt Micheels i Robert Zubrin varen realisar una expedició d'exploració a l'illa de Devon durant la temporada de campament del Haughton Mars Project (FMARS2001.gif) de laFMARS PATCH 2007.gif de 1999, en la finalitat d'obtindre l'informació necessària per a planificar les operacions i determinar un lloc òptim per a la construcció de l'estació. El lloc elegit va ser un tossal en vistes al cràter de Haughton, nomenat Haynes Ridge per Robert Zubrin en honor del fallit professor Robert Haynes de l'Universitat de York, membre fundador de la Mars Society i pensador seminal sobre qüestions relatives a la terraformaació de Mart. Despuix d'esta expedició d'exploració, Kurt Micheels va ser nomenat cap de proyecte de l'estació.
L'estació va ser construïda entre giner i juny de l'any 2000 per Infrastructures Composites International (Infracomp) baix la direcció de John Kunz, utilisant com a únic material de construcció panels de fibra de vidre. La Mars Society va aportar a Infracomp la mà d'obra en equips de Taula Fiberglass, Pioneer Astronautics i Rocky Mountain Mars Society Chapter en la finalitat de complir la data prevista per al seu ple funcionament. Els components de l'estació es varen transportar per camió a Moffett Field, Califòrnia i carregats en tres avions LockheedWff devon island.jpg Hercules pilotats per elFMARS Station Construction 1 2000-07-20.jpg Marine Corps 4th Air Delivery Battalion. El primer LockheedFMARS Station Construction 2 2000-07-21.JPG Hercules va partir des del camp de Moffett Field cap a l'àrtic l'1 de juliol de 2000.de 2000.
El 3 de juliol de 2000 els tres LockheedFMARS Station Construction 4 2000-07-26.JPG Hercules, Kurt Micheels, John Kunz i els obrers estaven en Resolute. Els obrers venien des de Twin Otters, aplegant a l'illa de Devon el 4 de juliol. El 5 de juliol, els Marines varen llançar cinc paracaigudes en components per a l'estació. El 8 de juliol va aterrisar un sext paradcaídas en èxit.[2]
El sèptim i últim paracaigudes, llançat el 8 de juliol, no va aterrisar correctament en separar-se de la càrrega útil a una altitut de 1000 peus. La càrrega útil contenia una grua per a ser utilisada durant la construcció de l'estació, un remolc destinat a transportar les seccions de l'estació des dels seus llocs d'aterrisage fins al lloc de construcció i els panels de fibra de vidre per a l'estructura. Tots va quedar completament destruït.[3]
El 12 de juliol, Kurt Micheels i els obrers varen deixar l'illa de Devon retornant a Resolute, incapaces de trobar manera alguna per a continuar en la construcció de l'estació. Micheels va renunciar, el 15 de juliol, com a encarregat de proyecte.
La Mars Society va solicitar l'ajuda de Aziz Kheraj, amo de Resolute's South Camp Inn. Va volar a l'illa de Devon el 12 de juliol i va evaluar la situació. Va concloure en que ell continuaria proporcionant el respal crític, l'equip i els materials que permeteren la construcció de l'estació per a procedir.
Frank Schubert, membre de la Mars Society que era constructor de vivendes, va ser enviat a Resolute seguint al primer equip. Originalment es va pensar per a que s'ocupara de l'interior de les instalacions, pero en el seu lloc va eixercitar un paper fonamental en la construcció de l'estructura i va ser nomenat per Robert Zubrin director de proyecte de tongada. Va passar varis dies desenrollant un nou pla de construcció i va mantindre una reunió en Zubrin en Resolute el 15 de juliol. John Kunz també va decidir quedar-se per a supervisar el treball. Zubrin i Schubert varen volar a l'illa de Devon despuix de la reunió el mateix dia 15 de juliol. John Kunz va volar es va unir a ells el 16 de juliol.
El 17 de juliol va aplegar un paquet des de Resolute en material per a construir un remolc de recanvi. En l'ajuda de voluntaris de FMARS i membres d'un equip de la televisió japonesa, sis segments de paret varen ser transportats des del seu lloc d'aterrisage dins del cràter fins al lloc de construcció.
El restant del material de l'hàbitat va ser transportat al lloc de construcció entre el 18 i el 19 de juliol. Els voluntaris varen ser ajudats per Joe Amarualuk i varis estudiants de l'escola secundària Inuit que també es varen oferir per a colaborar.[5]
Matt Smola, capataç de la companyia de construcció de Frank Schubert en Denver, va aplegar a l'illa de Devon el 20 de juliol com a ajudant en la construcció de l'estació.
Les seccions de paret de l'estació varen ser alçades verticalment i conectades entre sí els entre els dies 20 i 22 de juliol. Els pisos de l'estació varen ser fets en fusta i es varen montar entre el 23 i el 24 de juliol. El sostre de la volta de l'estació va ser montat entre els dies 24, fins al 26 de juliol. En açò es va completar la part externa de l'estació.
Les persones de ZUBRINBOOK10, l'equip Discovery Channel que filmaria els primers dies i un número de periodistes que cobrien la construcció, varen ajudar a finalisar l'interior de l'estació, que només s'havia completat parcialment. Els tocs finals de l'interior de la construcció terminarien un any despuix.
Una bandera tricolor marciana roja, verda i blava va ser alçada el dia 28 de juliol en tot lo alt de l'estació.
La cerimònia d'inauguració va tindre lloc el dia 28 de juliol a les ARS . Totes les persones que hi havia en l'illa varen assistir. Inclosos aproximadament cinquanta científics, Inuit i periodistes. Varis dels presents varen dir unes paraules. Robert Zubrin va fer els últims comentaris i va dedicar l'estació a aquells la causa dels quals servirà en última instància, un poble que encara està per ser, els pioners en Mart. L'estació va ser batejada trencant una botella de espumoso va vindre canadenca contra ella.
Un primer equip, de modo simbòlic, va passar la nit del 28 i durant el dia 29 de juliol en l'estació. Estava format per Pascal Lee, Marc Boucher, Frank Schubert, Charles ARS Cockell, Bob Nesson i Robert Zubrin.
Frank Schubert, Matt Smola i Robert Zubrin varen abandonar l'illa de Devon en la vesprada del 29 de juliol.
Un equip de relleu es va quedar en l'estació durant quatre dies. Estava comandado per Carol Stoker, i va incloure a Larry Lemke, Bill Clancey, Darlene Lim, Marc Boucher i Bob Nesson. L'equip va utilisar un prototip de trage espacial per a Mart suministrat per Hamilton Sundstrand per a portar a terme varis ABOUTFMARSAs, es varen establir comunicacions en el grup de respal a la missió en Denver i es va identificar una llista d'elements per a correcció, instalació o millora en el hàbitat i els seus sistemes. Este equip va deixar l'illa de Devon el 4 d'agost.[5]
Un informe molt més detallat de l'establiment de l'estació es pot trobar en el llibre "Mars On Earth: The Adventures of Space Pioneers in the High Arctic" per Robert Zubrin.
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Flashline Mars Arctic Research Station» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.