Fitocrom
El fitocromo és una proteïna en activitat cinasa (proteïna enzimàtica capaç de provocar alguna reacció a un atre organisme o cèlula) present en organismes vegetals, la funció dels quals és actuar com fotoreceptor fonamentalment de llum roja (600-700nm) i roja lluntana (700-800nm), gràcies a que posseïx un cromóforo. El fitocromo en funció del tipo de llum detectada pot desencadenar distintes respostes en la planta, com la floració, la germinació, creiximent com a resposta d'escape a l'ombra -desenrolle de epicótilos durant la nit i cotiledones durant el dia-, regulació de l'expressió de l'activitat metabòlica durant dia i la nit (ritmes circadianos).
Els fitocromos es varen descobrir en els anys cinquanta en el marc d'una investigació sobre l'efecte de la llum en la germinació de les llavors de lletuga. Es va observar que no aplegaven al 20% les llavors que germinaven en obscuritat; Pel contrari, el percentage de germinació era màxim quan irradiaban les llavors en un pols de llum roja (R). Es va trobar, ademés, que l'irradiació subsegüent en un pols de llum roja lluntana (RL) anulava l'efecte inductor de la llum roja, evitant la germinació [cita].
Les irradiació alternes en llum R i RL (R, R + RL, R + RL + R, R + RL + R + RL, etc.) varen posar de manifest que l'últim color aplicat determinava la germinació de les llavors i que la llum roja constituïa el factor estimulant del procés i, el seu inhibidor, la llum roja lluntana.
En busca d'una explicació de tals fenomens es va propondre l'existència d'un pigment, al que varen cridar fitocromo, que absorbia la llum roja. El fitocromo en qüestió, despuix d'absorbir llum roja, es convertia en una forma capaç d'absorbir radiació roja lluntana; forma que tornava a la seua condició inicial despuix de realisar dita absorció. El hipòtesis va trobar respal experimental a principis dels anys xixanta en la purificació, a partir d'extractes de plántulas de cereals, d'una proteïna dotada de les característiques predites. Els fitocromos són proteïnes solubles que es troben en les llavors, fulles, brots, raïls i demés òrguens de la planta.[1]
Bioquímicamente, el fitocromo és una proteïna en un cromóforo Bilin.
El fitocromo ha segut trobat en la majoria de plantes, incloent totes les plantes superiors; ademés, molècules molt similars han segut trobat en vàries bactèries. Un fragment d'un fitocromo bacterial ha clarificat l'estructura de les proteïnes tridimensional.
Atres fotorreceptores de la planta inclouen als criptocromos i fototropines, que són sensibles a la llum blava i ultravioleta de les regions de l'espectre.
Estructura
El fitocromo està compost per dos cadenes idèntiques (A i B). Cada cadena té un domini PAS i domini GAF. El domini PAS servix com una senyal del sensor i el domini GAF és responsable de l'unió del CGMP i també detecta les senyals de llum. En conjunt, estes subunidades formen la regió del fitocromo que regula els canvis fisiològics en les plantes als canvis en les condicions de llum roja i roja lluntana. En les plantes, la llum roja fa que el fitocromo canvie a la seua forma biològicament activa, mentres que la llum roja lluntana fa que la proteïna canvie a la seua forma biològicament inactiva.
Isoformas o estats
Els fitocromos es caracterisen per una fotocromicitat roja / roja lluntana. Els pigments fotocromáticos canvien de "color" (propietat espectral d'absorbancia) despuix de l'absorció de la llum. En el cas del fitocromo, l'estat fonamental és PR, indicant que la r absorbix la llum roja particularment forta. La màxima absorció és un pic agut de 650-670 nm, les solucions tan concentrades de fitocromos són de color blau turquesa per a l'ull humà. Pero una volta que un fotó roig ha segut absorbit, el pigment sofrix un canvi conformacional ràpit per a formar el PFr estat. Ací fr indica que ya no és roig, sino roig lluntà (també cridat "infrarroig propenc", 705-740 nm) és absorbida preferentment. Este canvi d'absorbancia és evident per a l'ull humà com un color una miqueta més vert. Quan PFr absorbix la llum roja lluntana, es convertix de nou a PR. Per lo tant, la llum roja fa PFr, la llum roja lluntana fa PR. En les plantes, a lo manco, PFr és l'estat fisiológicament actiu o de "senyalisació".
Referències
- ↑ descobrir+en&hl=és&sa=X&ei=Fr-BT_f1I4uWhQfaov2eBw&vore=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=Els%20fitocromos%20es%20varen descobrir%20en&f=false Biologia. pàgina 803. books.google.és
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fitocromo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.