L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Firma electrònica alvançada

Una firma electrònica alvançada (advanced electronic signature o AdES) és una firma electrònica que complix els requisits tècnics i jurídics establits en el Reglament (UE) n.º 910/2014 (Reglament eIDAS) sobre identificació electrònica i servicis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior europeu.[1] Constituïx el nivell intermig entre la firma electrònica simple i la firma electrònica qualificada en l'estructura escalonada definida per eIDAS, i es reconeix en els vintisset Estats membres de l'Unió Europea, en els demés països del Espai Econòmic Europeu i, per mig de decisions d'equivalència, en marcs jurídics assimilats com el suís.[2]

El Reglament (UE) 2024/1183, conegut com eIDAS 2.0, va modificar el Reglament 910/2014 en efectes des del 20 de maig de 2024 i va introduir el moneder europeu d'identitat digital (EUDI Wallet) com a nou dispositiu qualificat de creació de firmes, sense alterar la definició tècnica de la firma electrònica alvançada.[3]

Història

El primer marc normatiu europeu per a les firmes electròniques va ser la Directiva 1999/93/CE sobre un marc comunitari per a la firma electrònica, adoptada el 13 de decembre de 1999 i publicada en el Diari Oficial el 19 de giner de 2000.[4] El seu artícul 5 imponia als Estats membres l'obligació de reconéixer eficàcia jurídica a les firmes electròniques, pero deixava ampli marge de transposició, lo que va produir definicions tècniques divergents i dificultats d'interoperabilidad transfronterer, segons l'anàlisis encarregat a l'Universitat Catòlica de Lovaina per la Comissió Europea.[5]


Per a superar eixes llimitacions, el Parlament Europeu i el Consell varen adoptar el Reglament (UE) n.º 910/2014, que va derogar la Directiva 1999/93/CE en efectes des de l'1 de juliol de 2016. A diferència d'una directiva, el reglament és directament aplicable en tots els Estats membres i establix tres nivells de firma (simple, alvançada i qualificada), un règim de supervisió dels prestadors de servicis de confiança i un sistema de llistes de confiança nacionals publicades per cada Estat.[1] El Reglament (UE) 2024/1183 va ampliar posteriorment el marc a l'àmbit de l'identitat digital reutilisable.[3]

Descripció

Per a que una firma electrònica es considere alvançada en el sentit de l'artícul 26 del Reglament eIDAS, deu complir quatre requisits acumulatius:[1][6]

  1. Estar vinculada al firmant de manera única.
  2. Permetre l'identificació del firmant.
  3. Haver segut creada utilisant senyes de creació de la firma que el firmant pot mantindre, en un alt nivell de confiança, baix el seu control exclusiu, normalment una clau privada custodiada en un dispositiu segur.
  4. Estar vinculada en les senyes firmades de modo tal que qualsevol modificació ulterior de dits senyes siga detectable.

Estos requisits descansen sobre els principis criptogràfics de l'infraestructura de clau pública i, en particular, sobre la firma digital basada en criptografia asimètrica, que proporciona autenticació de l'orige, integritat del mensage i no repudie.[7][8]

Les firmes electròniques alvançades conformes en eIDAS poden implementar-se tècnicament a través dels perfils definits pel Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions (ETSI) i reconeguts formalment per la Decisió d'Eixecució (UE) 2015/1506 de la Comissió Europea com a formats que els organismes del sector públic deuen acceptar:[9]


  • XAdES (XML Advanced Electronic Signatures), conjunt d'extensions de la recomanació XML-DSig de el W3C, especificat en la norma europea ETSI EN 319 132-1.[10]
  • PAdES (PDF Advanced Electronic Signatures), conjunt de restriccions i extensions del PDF i de la norma ISO 32000 que permet incrustar la firma en el propi document, especificat en ETSI EN 319 142-1.[11]
  • CAdES (CMS Advanced Electronic Signatures), conjunt d'extensions a la sintaxis criptogràfica de mensages definida en la RFC 5652, especificat en ETSI EN 319 122-1.[12][13]
  • ASiC (Associated Signature Containers), contenidor estandardisat en ETSI EN 319 162-1 que agrupa un o més objectes firmats en firmes alvançades o sagells de temps en un únic archiu basat en ZIP.[14]

L'elecció entre els quatre formats depén principalment del tipo de senyes firmades i del fluix documental: PAdES per a documents PDF en representació visual de la firma; XAdES per a senyes estructurades en XML, com a facturació electrònica o intercanvi entre administracions; CAdES per a senyes binaris o no estructurats; i ASiC quan es desija empaquetar firma i contingut de forma independent.[15]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Reglamente (UE) n.º 910/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol de 2014, relatiu a l'identificació electrònica i els servicis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior i per la que es deroga la Directiva 1999/93/CE». Diari Oficial de l'Unió Europea. Consultat el 15 de maig de 2026.
  2. ↑ «Firma electrònica en la UE». EUR-Lex. Consultat el 15 de maig de 2026.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Reglamente (UE) 2024/1183 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 d'abril de 2024, pel que es modifica el Reglament (UE) n.º 910/2014 pel que fa a l'establiment del Marc Europeu d'Identitat Digital». Diari Oficial de l'Unió Europea. Consultat el 15 de maig de 2026.
  4. ↑ «Directiva 1999/93/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de decembre de 1999, per la que s'establix un marc comunitari per a la firma electrònica». Diari Oficial de les Comunitats Europees. Consultat el 15 de maig de 2026.
  5. ↑ (2003).«The Llegal and Market Aspects of Electronic Signatures».KU Leuven, ICRI/CiTiP, estudi per a la Comissió Europea.
  6. ↑ Department for Business Innovation & Skills. «Electronic Signatures (Guide)» (PDF). Govern del Regne Unit. Consultat el 12 de maig de 2016.
  7. ↑ Adams; Lloyd, {{{nom2}}} (2003). Understanding PKI: Concepts, Standards, and Deployment Considerations, 2.ª edició, Addison-Wesley Professional. ISBN 9780672323911.
  8. ↑ (2001).«Introduction to Public Key Technology and the Federal PKI Infrastructure».NIST.
  9. ↑ «Decisió d'Eixecució (UE) 2015/1506 de la Comissió, de 8 de setembre de 2015, per la que s'establixen les especificacions relatives als formats de les firmes electròniques alvançades i els sagells alvançats que han de reconéixer els organismes del sector públic». Diari Oficial de l'Unió Europea. Consultat el 15 de maig de 2026.
  10. ↑ «ETSI EN 319 132-1: Electronic Signatures and Infrastructures (ESI); XAdES digital signatures; Part 1: Building blocks and XAdES baseline signatures». ETSI. Consultat el 15 de maig de 2026.
  11. ↑ «ETSI EN 319 142-1 V1.2.1 (2024-01): PAdES digital signatures; Part 1: Building blocks and PAdES baseline signatures» (PDF). ETSI. Consultat el 15 de maig de 2026.
  12. ↑ Housley, R.. «RFC 5652: Cryptographic Message Syntax (CMS)». IETF. Consultat el 15 de maig de 2026.
  13. ↑ «ETSI EN 319 122-1: CAdES digital signatures; Part 1: Building blocks and CAdES baseline signatures». ETSI. Consultat el 15 de maig de 2026.
  14. ↑ «ETSI EN 319 162-1: Associated Signature Containers (ASiC); Part 1: Building blocks and ASiC baseline containers». ETSI. Consultat el 15 de maig de 2026.
  15. ↑ «ETSI TR 119 112 V1.1.1 (2019-04): Business driven guidance for signature creation and validation» (PDF). ETSI. Consultat el 15 de maig de 2026.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Firma_electrònica_alvançada&oldid=1190602»