Finale (música)
Un finale és l'últim moviment d'una sonata, simfonia o concert, el final d'una peça de música clàssica no vocal que té varis moviments o una seqüència final prolongada al final d'un acte d'una òpera o obra de teatre musical.[1]
Michael Talbot va escriure sobre els finals típics de les sonates: «El rondó és la forma per excelència utilisada per als moviments finals, i ... el seu caràcter típic i les seues propietats estructurals concorden perfectament en els que es creïen desijables en un final de sonata de principis del sigle XIX».[2] Carl Czerny va observar «que els primers moviments i finals deurien, i en la pràctica ho fan, proclamar els seus caràcters contrastats ya en els seus temes inicials».[3]
En la música teatral, Christoph Willibald Gluck va ser un dels primers defensors de finals estesos, en múltiples personages, per a recolzar les històries «cada volta més naturals i realistes» en les seues òperes que «milloraven la continuïtat i la validea teatral» més allà de les obres anteriors.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ John Alexander Fuller-Maitland, ed. (1890). A Dictionary of Music and Musicians: (A.D. 1450-1889), p. 523, Macmillan and Co.
- ↑ Talbot, Michael (2001). The Finale in Western Instrumental Music, p. 2. ISBN 978-0-19-816695-5.
- ↑ Talbot (2001), p. 2 & 1 n1. Cites: Czerny, Carl (c. 1848). School of Practical Composition, Vol. I, p. 67-69.
- ↑ Koopman, John. "Expressivity 1760–1850", A Brief History of Singing, 1999, Lawrence University Conservatory of Music, accessed June 28, 2012
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Finale (música)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.