Filosofia migambiental

Filosofia migambiental és una branca de la filosofia que s'ocupa del entorn natural i del lloc dels sers humans dins d'ella. Com a tal, és una posició única, en sí mateixa, per a fer front als desafius de el XXI. La Filosofia migambiental inclou l'ètica ambiental, l'ecologia profunda, l'estètica del mig ambient, l'ecofeminismo, la hermenéutica del mig ambient, i la teologia del mig ambient.

Temes contemporàneus

Els aspectes moderns dins de la filosofia del mig ambient estan inclosos pero no es llimiten a les preocupacions d'activisme ambiental, aixina com les qüestions plantejades per la ciència i la tecnologia migambiental. Estos inclouen temes relacionats en l'agotament dels recursos no renovables i atres efectes amoladors i permanents provocats al mig ambient pels sers humans, aixina com els problemes ètics i pràctics plantejats per filosofia i pràctiques de conservació del mig ambient, la restauració i la política en general. Al mateix temps, la filosofia s'ocupa del mig ambient en el valor dels sers humans que s'unixen a diferents tipos d'experiència en el mig ambient, particularment cóm experiències en o prop d'entorns de contrast no humans en experiències industrials o urbanes, i cóm açò, varia d'una cultura a una atra. Algunes de les principals àrees d'interés per als filòsofs ambientals són:

• Definir el mig ambient i la naturalea
• ¿Cóm valorar el mig ambient?
• L'estatus moral dels animals i les plantes
• Les espècies en perill
• L'ecologisme i l'ecologia profunda
• El valor estètic de la naturalea
• La restauració de la naturalea
• La consideració de les futures generacions

Història moderna

La filosofia migambiental va tornar a emergir com un important moviment social en la década de 1970. El moviment va ser un intent per a conectar en el sentit de la humanitat i l'alienació de la naturalea d'una manera contínua a lo llarc de l'història. Açò va ser molt estretament relacionat en el desenroll, al mateix temps del ecofeminismo, una disciplina d'intersecció. Des de llavors les seues àrees d'interés s'han ampliat considerablement.

Este camp hui es caracterisa per una notable diversitat d'enfocaments estilístics, filosòfics i culturaels en les relacions migambientals i humanes, de reflexions personals i poètiques sobre l'experiència del mig ambient i els arguments per a panpsiquismo per a aplicacions maltusianas de la teoria de jocs o la qüestió de cóm posar un valor econòmic a servicis de la naturalea. Un gran debat va sorgir en la década de 1970 i 1980, va ser la de si la naturalea té un valor intrínsec en sí mateixa independent dels valors humans, o si el seu valor és merament instrumental, en ecocéntrica o enfocaments profunts de l'ecologia emergents per un costat front a enfocaments antropocéntricos consecuencialistas o pragmatista sobre l'atre.

Un atre debat que va sorgir en eixe moment va ser el debat sobre si realment existix tal cosa com el desert o no, o si es tracta simplement d'una construcció cultural en implicacions colonialista. Des de llavors, les llectures de l'història migambiental i els discursos s'han tornat més crítics i refinats. En este debat, una diversitat de veus dissidents han sorgit de les diferents cultures de tot lo món que qüestionen el predomini de supòsits occidentals, ajudant a transformar el camp.

En les últimes décades, s'ha produït un important repte per a l'ecologia profunda i els conceptes de la naturalea que ho sustenten, alguns sostenen que en realitat no hi ha tal cosa com la naturalea en absolut més allà d'algunes construccions contradictòries i inclús políticament dubtoses d'un atre ideal que ignoren les interaccions entre el ser humà i el mig ambient real que donen forma al nostre món i la vida. La Filosofia migambiental fa preguntes crucials sobre les relacions ambientals humanes, tals com:

1. "¿Qué es vol dir quan es parla de la naturalea?"
2. "¿Quin és el valor de lo natural, que és el mig ambient no humà per a nosatres, o en sí mateixa?"
3. "¿Cóm es deu respondre als reptes migambientals, com la degradació del mig ambient, la contaminació i el canvi climàtic?"
4. "¿Cóm es pot entendre la relació entre el món natural, la tecnologia i el desenroll humà?"
5. "¿Quin és el lloc del ser humà en el món natural?"

Açò ha segut denominat alternativament lo posmoderno, constructivista, i més recentment a la seua volta post-naturaliste en filosofia migambiental. L'estètica del mig ambient, el disseny i la restauració s'han convertit en les disciplines d'intersecció importants que mantenen el desplaçament dels llímits del pensament ambiental, de la mateixa manera que la ciència del canvi climàtic i la biodiversitat i les qüestions ètiques, polítiques i epistemològiques que plantegen. Hui en dia, la filosofia migambiental és un camp floreciente i cada volta més rellevant.