Filologia helenística

La Filologia i tot lo relacionat en les lletres va tindre en el món helenístic un gran desenroll. Molts dels erudits que varen dedicar el seu treball a perfeccionar esta matèria varen ser ademés bibliotecaris de les distintes biblioteques importants del moment: biblioteca d'Aleixandria, biblioteca de Pérgamo. Els gramàtics helenístics varen realisar en les biblioteques una gran llabor digna d'aprecie i de reconeiximent gràcies a la qual han aplegat fins als nostres dies els texts correctes i corregits dels grans autors grecs de l'antiguetat clàssica i de la pròpia época helenística. En este camp es varen distinguir grans erudits, treballadors incansables que varen saber posar orde tant en les obres antigues com en les noves, varen dictar normes i varen donar definicions oportunes dins de l'estudi de les lletres. Aristófanes de Bizancio, Aristarco de Samotracia, i molts uns atres, varen ser filòlecs de gran capacitat i el treball de la qual, d'una manera o d'una atra, ha pogut aplegar fins a l'época actual.

Grans filòlecs

• Zenón de Éfeso, preceptor de Ptolomeo II i bibliotecari en Aleixandria, que va traure a la llum una edició crítica dels poemes d'Homero i va ser pioner com a corrector.
• Aristarco de Samotracia, erudit rigorós i exigent que va iniciar l'elaboració del cànon o llista dels clàssics.
• Crates de Mallos o de Mal, ciutat de Cilicia (discípul del estoico Diógenes de Babilonia, va escriure també comentaris sobre Homero i Hesíodo, ademés d'una obra original sobre la filosofia estoica en el II
• Zenódoto, gran sabio grec, natural d'Éfeso, discípul de Filitas de Cos (o Filetas) (que va anar també un erudit i poeta). Cap a l'any 248 a. C. li va cridar Ptolomeo II per a ser tutor dels seus fills i per a dirigir i organisar la gran biblioteca d'Aleixandria, sent aixina el primer director d'este establiment. Com a bibliotecari va fer una gran llabor classificant els llibres i elaborant un glossari alfabètic de Homero. Va realisar una edició crítica d'este mateix autor, de Hesíodo, Píndaro i Anacreonte. És possible que fora Zenódoto el primer en dividir els poemes de Homero en llibres. Se li atribuïx l'invenció del óbelo (o obelisc) per a marcar les llínees que ell considerava falses.
• Aristófanes de Bizancio, també bibliotecari en els temps de Ptolomeo III, erudit grec, gran especialiste en lliteratura grega. Va estudiar i va treballar junt en Zenódoto i Calímaco. Va publicar i va difondre les obres de Homero, Hesíodo, Eurípides i atres autors. Va amprar una série de símbols en els texts per a facilitar la busca dels passages d'autenticitat poc clara, prèviament estudiats per ell. Aristófanes i el seu discípul Aristarco varen establir el cànon lliterari alejandrino. Va escriure un tractat crític sobre les obres de Menandro. El seu interés llingüístic li va dur a l'estudi en profunditat de la gramàtica grega, el resultat de la qual va ser un compendio sobre esta matèria i sobre l'accentuació de les paraules. Aristófanes va ser l'innovador de l'accent tònic.

Bibliografia consultada

• Editat per la Conselleria d'Educació, Cultura i Deports del Govern de Canàries.
• HAZEL, John Quí és quí en l'Antiga Grècia. Editorial Accent, 2002. ISBN 84-483-0655-4
• LÉVÊQUE, Pierre. El món helenístic. Editorial Paidós, 2005. ISBN 84-493-1822-X

Vore també:

• Filologia
• Lliteratura helenística