Anar al contingut

Fília

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Filia»)

Fília[1] (del grec antic φίλος [philos], que significa ‘amor’, ‘amistat’, ‘inclinament cap a alguna cosa’, ‘afinitat’, ‘afició’, ‘simpatia’ o ‘tendència’, i del sufix -ία [-ía], que significa ‘qualitat’), en psicologia, són aficions o atraccions a determinades realitats o situacions socials, per lo tant, signifiquen lo contrari que les fòbies que fan referència a les pors.


Composició

Filia és un cultisme que s'utilisa en la composició de numerosos vocablos en espanyol, com seudodesinencia.

Dins del procés de composició, el sufix -filia (-φιλία) indica l'inclinament apassionat sorgit front a determinades realitats o situacions personals. Estos neologismes fan referència a fenomens sicològics en els que predomina l'afectivitat, podent anar des de lo patològic fins a lo normal.


Formes

No obstant, convé fer notar que, en el llenguage quotidià en amprar-se comunament com a sinònim d'afició, les «filias» no compartixquen d'ordinari, significacions patològiques;[2] aixina, per a referir-se a algunes diversions la nota de les quals és certa intencionalitat evasiva de caràcter individual (p. eix., la filatelia i els coleccionisme en general); també per a designar diferents especialitats deportives, o l'actitut de simpatia suscitada per algun grup ètnic o polític (p. eix.: anglofilia, germanofilia, etc.).

Moltes d'estes filias poden provocar, i inclús manifestar simultàneament en ocasions, el fenomen contrari. Per ej., el temor a no poder orinar durant un temps o en lloc determinat, conduïx a la urofilia; l'agorafòbia a la claustrofilia; la ereutofobia i heliofobia a la acluofilia (o refugi patològic en l'obscuritat).


Respostes i patologies

Deu advertir-se, no obstant, que els inclinaments o filias de caràcter patològic, llevat molt rares excepcions, no es designen en el repetit sufix,[2] sino més be en el de mania en el sentit amprat pels psiquiatres de principis del XIX i que conserva el vocablo alemà Schüchtigkeit, la traducció del qual correspon a la de la pròpia paraula espanyola «mania» en la seua accepció vulgar. Aixina: dipsomania, cleptomania, piromania, poriomania i oniomania com a impulsos o aficions patològiques i incoercibles a beure, apropiar-se de lo alié, fer fòc, caminar vagant i comprar coses que no servixen per a res.


En l'educació del chiquet

Els interessos del chiquet tendixen a definir-se i proyectar-se sobre persones propenques, és dir, lo normal és que a un chiquet li agrade i senta atracció per lo mateix que li agrada als seus pares o per lo habitual en el seu entorn social.

Especialment important és l'influència de la colla d'amics a partir dels dèu anys, en la que es configura una colecció de filias (per un tipo de música, equip deportiu…) comuns a tots els membres del grup. Si be pot ser un procés positiu per l'interacció entre gusts comuns, també pot dur a l'oix de fingir gusts i preferències per a agradar al grup sense que siguen reals.


Filias

Utilisant -filia com a sufix es construïxen els térmens que designen les atraccions més comunes.<br>Algunes són considerades parafilias (andromimetofilia). Unes atres estan incloses dins del sadomasoquisme (algolagnia). Vàries d'elles tenen implicacions llegals i són constitutives de delicte (somnofilia).<br>A continuació s'exponen algunes de les més conegudes:


Referències

  1. ↑
  2. ↑ 2,0 2,1 Esto quiere decir, que la mayoría de filias no son patologías.


Vore també

Enllaços externs