Fibra de celulosa
Les fibres de celulosa (Plantilla:IPAc-en)[1] són fibres fetes en éter o éster de celulosa, que poden obtindre's de la corfa, la fusta o els fulls de les plantes, o d'atres materials d'orige vegetal. Ademés de celulosa, les fibres poden contindre també hemicelulosa i lignina, en diferents percentages d'estos components que alteren les propietats mecàniques de les fibres.
Les principals aplicacions de les fibres de celulosa són en l'indústria textil, com a filtres químics, i com a composts de reforç de fibres,[2] per les seues propietats similars a les de les fibres d'ingenieria, sent una atra opció per als biocompuestos i els composts d'polímero.
Història
[editar | editar còdic]La celulosa va ser descoberta en l'any 1838 pel químic francés Anselme Payen, que la va aïllar de la matèria vegetal i va determinar la seua fòrmula química.[3] La celulosa va ser utilisada per a produir el primer polímero termoplàstic en èxit, el celuloide, per la Hyatt Manufacturing Company en 1870. La producció de rayón ("seda artificial") a partir de la celulosa va començar en la década de 1890, i l'celofán es va inventar en 1912. En 1893, Arthur D. Little, de Boston, va inventar un atre producte celulósico, l'acetat, i ho va desenrollar com a película. Els primers usos comercials de l'acetat en forma de fibra varen ser desenrollats per l'empresa Celanese en 1924. Hermann Staudinger va determinar l'estructura polimèrica de la celulosa en 1920. El compost va ser sintetisat químicament per primera volta (sense l'us de cap enzima d'orige biològic) en 1992, per Kobayashi i Shoda.
Estructura de la celulosa
[editar | editar còdic]La celulosa és un polímero format per molècules repetides de glucosa unides d'extrem a extrem.[4] Una molècula de celulosa pot tindre des de varis centenars fins a més de 10000 unitats de glucosa. La celulosa té una forma similar a la dels hidrats de carbono complexos, com l'almidó i el glucógeno. Estos polisacàrits també estan formats per múltiples subunidades de glucosa. La diferència entre la celulosa i atres molècules d'hidrats de carbono complexos és la forma en que les molècules de glucosa estan unides entre sí. Ademés, la celulosa és un polímero de cadena recta, i cada molècula de celulosa és llarga i té forma de vareta. Açò diferix de l'almidó, que és una molècula enrollada. Una conseqüència d'estes diferències d'estructura és que, en comparació a l'almidó i atres hidrats de carbono, la celulosa no pot ser descomposta en les seues subunidades de glucosa per cap enzima produïda pels animals.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cellulose Fiber- definition of cellulose fiber in the Free Online Dictionary». The Free Online Dictionary. Consultat el 7 de decembre de 2014.
- ↑ Ardanuy, Mònica. “Cellulosic fiber reinforced cement-based composites: A review of recent research” (en). Construction and Building Materials 79: 115–128. doi:.
- ↑ Cellulose: molecular and structural biology: selected articles on the synthesis, structure, and applications of cellulose, Brown, R. Malcolm (Richard Malcolm), 1939-, Saxena, I. M. (Inder M.), Dordrecht: Springer. OCLC 187314758. ISBN 9781402053801.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2018. Consultat el 3 de juliol de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fibra de celulosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.