Anar al contingut

Fiabilitat (psicometría)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Gràfic de calificacions de calitat de marques d'automòvils de 2005 per confiabilidad general Esta calificació de les marques d'automòvils és un promig de les calificacions de confiabilidad generals dels models de la marca.

En el camp de la psicologia, l'educació i l'investigació social, la fiabilitat (també cridada tècnicament confiabilidad) és una propietat psicométrica que fa referència a l'absència d'errors de mida, o lo que és lo mateix, al grau de consistència i estabilitat de les puntuacions obtingudes a lo llarc de successius processos de medició en un mateix instrumente.

En el món industrial modern, el concepte de confiabilidad és sumament important.

La Confiabilidad és la "capacitat d'un ítem d'eixercitar una funció requerida, en condicions establides durant un periodo de temps determinat". És dir, que haurem conseguit la Confiabilidad requerida quan el "ítem" fa lo que volem que faça i en el moment que volem que ho faça. En dir "ítem" podem referir-nos a una màquina, una planta industrial, un sistema i fins a una persona. La Confiabilidad impacta directament sobre els resultats de l'empresa, devent aplicar-se no solament a màquines o equips aïllats sino a la totalitat dels processos que constituïxen la cadena de valor de l'organisació.

Consideracions generals

A partir de la variabilitat en les puntuacions trobades despuix d'una série de medicions repetides pot determinar-se l'índex de precisió, consistència i estabilitat d'un instrument. Suponent que el restant de condicions es mantinguen inalteradas, pot concloure's que, a major variabilitat de resultats, menor fiabilitat de l'instrument de medició.[1]

No obstant, un dels principals problemes que es presenten en el camp de l'investigació en ciències socials té que vore en la dificultat de conseguir que les distintes mides es realisen exactament en les mateixes condicions. Les condicions personals dels subjectes, com la motivació, la maduració o el grau d'atenció, poden variar d'una medició a una atra, per lo que resulta imprescindible establir un procediment estandardisat de medició que permeta reduir al mínim les variables estranyes que puguen influir en els resultats finals. Per lo tant, la fiabilitat fa referència a l'estabilitat i consistència de les medicions en aquells casos en els que no existixen raons teòriques o empíriques que nos facen supondre que la variable que es medix s'hi haja vist modificada de forma significativa pels subjectes, per lo que s'assumix la seua estabilitat.[2]

La teoria clàssica dels tests

En el marc de la teoria clàssica dels tests, segons el model llineal clàssic propost per Charles Spearman (1904, 1907, 1913); la puntuació empírica (X) que obté un subjecte en un test, és la suma de dos components: la puntuació verdadera (V) i l'inevitable error de mida associat a l'instrument.[3] És dir, si a la puntuació empírica (obtinguda en la prova) se li elimina l'error de mida, s'obtindrà la puntuació verdadera. En este context, la fiabilitat fa referència a la proporció de la varianza verdadera, és dir, la part de la varianza total que els ítems discriminen per lo que tenen en comú.[4] Seguint este raonament, obtindríem:

ρxx′=σV2σX2=1−σE2σX2

a on ρxx′ és el símbol de la fiabilitat de les puntuacions observades (X); i σX2, σV2, i σE2 són les varianza de les puntuacions empíriques, verdaderes i d'error, respectivament. Ya que no existix modo algun de determinar la puntuació verdadera directament, existix una série de métodos per a realisar una estimació de la fiabilitat.

Vore també

Referències

  1. ↑ (2010).«Fiabilitat i validea».Papers del sicòlec.Consell General de Coleges Oficials de Sicòlecs.Espanya:31(1)
    67-74.ISSN 0214-7823.Consultat el 18 de febrer de 2011.
  2. ↑ Muñiz, José (1998). «Fiabilitat», Teoria clàssica dels tests, 5ª edició, Madrit: Piràmide. ISBN 843681262X.
  3. ↑ (2010).«Les teories dels tests: Teoria clàssica i teoria de resposta als ítems».Papers del sicòlec.Consell General de Coleges Oficials de Sicòlecs.Espanya:31(1)
    57-66.ISSN 0214-7823.Consultat el 18 de febrer de 2011.
  4. ↑ (2007).«Estadística aplicada a les ciències socials. La fiabilitat dels tests i escales».Universitat Pontifícia Comillas.Madrit:
    8.Consultat el 18 de febrer de 2011.

Bibliografia

Muñiz, José (1998). «Fiabilitat», Teoria clàssica dels tests, 5ª edició, Madrit: Piràmide. ISBN 843681262X.


Referències