Festa de Santa Isabel (Gola el Gorc)

La festa de la Visitación de la Verge a la seua prima Santa Isabel és el nom que es dona a un conjunt heterogéneu de celebracions que tenen lloc durant els primers quatre dies de juliol en la vila espanyola de Gola el Gorc, en la província de Càceres.

És la festa principal de la vila i en ella tenen lloc la "dansa de les italianes". Està dedicada a la Visitación de la Verge, per lo que ix en processó una image que representa a la Verge Maria acompanyada per la seua prima Santa Isabel. La festa inclou també festejos taurins.

Història

Es coneix l'existència d'esta festa en documents sobre Gola el Gorc des de 1606-1607, época en la que estes danses varen ser reconegudes com a religioses per la diòcesis de Plasencia, en autorisació de Felipe III. L'orige de les danses és desconegut, encara que la tradició local sosté el seu orige italiano i les associa a balls tradicionals que es conserven prop de Nàpols, i ocasionalment també a balls de l'illa grega de Creta. Segons esta tradició, les danses haurien segut dutes ací per soldats i pastors que varen estar en Itàlia en l'época de la Corona d'Aragó. No obstant, folcloristas com Manuel García Matos han rebujat esta hipòtesis, i han senyalat que "italianes" és un error en pronunciar "gitanes", puix estes danses s'assemblen a balls tradicionals d'esta ètnia. Per la similitut de les descripcions, es creu que Miguel de Cervantes es va inspirar en el ball que hui es conserva en Gola el Gorc per a escriure la novela La gitanilla.

Celebració

1 de juliol, dia de la vespra

La celebració religiosa l'organisa la Confraria de la Visitación, agrupació religiosa (antigament eren hòmens els qui la formaven) en la qual hi ha quatre majordoms. La complexitat de la tradició es basa en la presència de dèu persones en molt diverses funcions: un guiador (també cridat "mestre" o "pare"), un tamborilero i huit donzelles o "italianes". Estes últimes les elegixen els citats quatre majordoms i formen quatre parelles, denominades per orde: "mares", "trasmadres", "poses" i "rabeonas".

El primer ball té lloc quan ixen les italianes a migdia, recorrent els carrers de la vila anunciant la festa. En el portal de l'iglésia de Sant Lorenzo, mentres repiquen les campanes, realisen un ensaig general de la dansa, i novament tornen a recórrer els carrers de la vila. En esta eixida les italianes visten un trage que es caracterisa pel refajo de colors brodat.

Eixe mateix dia, per la vesprada, tornen a eixir les italianes recorrent els carrers de la vila i acodint a l'iglésia al rosari, a continuació es dirigixen a casa del primer majordom, qui els oferix un refrigerio i, una volta repostes les forces, de nou recorren els carrers de la vila per a, a la caiguda del sol, en el portal de l'iglésia, una atra volta, mentres repiquen les campanes, realisen un nou ensaig general de la dansa. En esta ocasió, lluïxen un trage distint, caracterisat per l'us de la falda plisada de color blau.

2 de juliol, dia de la Verge

Quan encara és de matinada ixen les italianes, recorrent una volta més els carrers de la vila, anunciant l'inici del dia gran de la festa, en amanecer, en el portal, mentres repiquen les campanes, realisen l'últim ensaig general de la dansa i a continuació es dirigixen a la casa del segon majordom, que els oferix el desdejuni. En esta eixida visten un atre trage diferent, caracterisat novament pel refajo o guardapiés de colors brodat. En esta eixida porten per primera volta el peculiar gorro en espill i un ramillete de flors que duran durant tot el dia, fins que finalisen els actes.

De matí, ixen una atra volta les italianes a recórrer els carrers de la vila i a l'hora fixada, despuix d'arreplegar als majordoms en les seues cases, es dirigixen tots a la casa del cura, a on s'arreplega al retor i el ram, una estructura recoberta de falagueres i rolls de pa i coronada per una creu, des d'a on es dirigixen a l'iglésia. Fòra, en la porta de l'iglésia, espera el ram a que ixca el retor a beneir-ho i seguidament entren les italianes a arreplegar l'image de la Verge per a iniciar la processó. Durant la processó van dansant en tot moment sense donar l'esquena mai a l'image. En aplegar a la plaça, es deté la processó i allí les italianes eixecuten tota la dansa, sent el moment de major esplendor de la festa. Despuix de la processó se celebra la missa, i a la seua conclusió es dirigixen les italianes a la casa del tercer majordom, qui els convida a un refrigerio per a recuperar les forces. En esta eixida i en lo que resta del dia, les italianes lluïxen la seua personalísima indumentària, caracterisada per la blancor de la seua roba i el colorit dels mocadors i les cintes que ho adornen.

Per la vesprada ixen per última volta les italianes a recórrer els carrers de la vila, i despuix d'arreplegar als majordoms i al retor, es dirigixen a l'iglésia per a arreplegar a la Verge i baixar-la a la plaça, a on es procedix a vendre els rolls de pa que componien el ram i a realisar el ofertorio, en el qual, les italianes, una per una, acompanyes pel mestre de dansa, o "ballaor", passen dansant a oferir un roscón a la Verge, a continuació passen a oferir totes les dònes que ho desigen. Finalisat el ofertorio, es torna l'image de la Verge a l'iglésia i les italianes es dirigixen a la casa del quart majordom, que els oferix un refrigerio i aixina es dona per conclosa esta part de la festa, corresponent als actes religiosos.

3 i 4 de juliol, festejos taurins

Durant estos dos dies, de matí en la plaça Dèu de Maig, prèviament tancada per a estos festejos populars, se solta una vaquilla per a diversió dels assistents i se celebra una tancada infantil en unflables per a diversió dels chiquets. A continuació, la gent es dispersa a prendre les canyes per tots els bars i els carrers de la vila omplint-les de renou i alegria.

Per la vesprada, cada dia, en la plaça, se solten dos bous per a que siguen "correguts" a l'estil tradicional verato, açò és a modo de capeja, podent participar tot aquell que ho desige. La plaça s'ompli del colorit de les penyes que abarroten els "tablaos", bastides que prèviament han montant al voltant de l'entancat, bevent i menjant cuixot, embotits, etc.

De nit tots els dies de la festa se celebra una verbena, amenisada per orquestes, o disc-mòvils, i es pot gojar també dels distints llocs de vendes i tómbolas propis de les fires, aixina com de les distintes atraccions que vénen estos dies.