Fano

Fano és una ciutat costera de Italia, ubicada en la Província de Pésaro y Urbino en la regió de Marques, en la costa del mar Adriático. És la tercera ciutat més poblada de la regió, darrere de Ancona i de Pésaro. La ciutat és famosa per tindre el carnestoltes més antic d'Itàlia.

Història

Antiga ciutat anomenada Fanum Fortunae pel temple de Fortunae que allí es troba. La primera menció històrica que es fa d'ella es remonta a l'any 49 a. C., quan Julio César la va protegir, junt en Pisaurum (l'actual Pesaro) i Ancona. [[Archivo:Arco di Augusto in Fano, disegno e incisione di Luigi Rossini, Roma, 1835.jpg|miniatura|izquierda|Arco de Augusto en Fano en la primera mitad del XIX]]

César Augusto va establir allí una colónia i va construir una muralla, de la que es conserven alguns restants. Augusto va construir també un arc, en l'any 2 a. C., a l'entrada de la ciutat, que encara existix.

En giner de l'any 271, el ejército romano va derrotar als alamanes en la batalla de Fano, que va tindre lloc a la vora del río Metauro, en l'interior, prop de Fano. Durant l'invasió d'Itàlia (452-453) per part de Atila, Fano va enviar, junt en les atres ciutats veïnes de Rímini i Ancona, ajuda militar a la ciutat de Aquileia, que en l'any 452 es trobava sitiada. El comandant de Fano, Bartolagi dona Fano, va morir durant el sege i els seus restants varen ser traslladats posteriorment a l'iglésia de Sant Pietro in Episcopio, en Fano. La ciutat de Fano va ser finalment saquejada per Atila en l'any 453, ans que este es dirigira cap a Roma, a on, segons la tradició, el seu alvanç va ser detingut pel papa León I.

Fano va ser destruïda pels ostrogodos de Vitiges en l'any 538. Va ser reconstruïda pels bizantinos, convertint-se en la capital de la Pentápolis marítima («Cinc Ciutats»), que incloïa també a Rímini, Pésaro, Senigallia i Ancona. En l'any 754 va ser donada a la Santa Sede pels reyes francos.

Estructuras

Encara que encara no s'han descobert restants del temple que va donar nom a la ciutat, en canvi, en giner de 2026 es va anunciar que les excavacions arqueològiques sí havien permés trobar els restants de la basílica de Fanum que, segons es diu, Marco Vitruvio hauria construït i està descrita en el seu tractat De architectura.

També ha sobrevixcut un portón romà, a lo manco en part; la part superior de l'estructura de tres pisos va ser destruïda en el sege acaudillado pel papa Pío II en 1463, encara que es va realisar un bajorrelieve d'ell en un mur contigu.

Catedral de Fano

La catedral de Fano o catedral de Santa María de l'Asunción va ser construïda sobre una catedral preexistente que va ser destruïda per un incendi en 1111 i posteriorment ampliada i reformada. L'interior consta d'una nau central i dos naus laterals. Conserva un púlpito i la capella barroca dels Nolfi, del XVII. La frontera actual data de la restauració de la década de 1920, pero és similar a l'original.

Lugares de interés

És una localitat balnearia en una plaja d'arena i gravilla de 20 km de llongitut i posseïx un port de tipo peixquer en el que es permet l'amarre a un llimitat número de barcos de pas.

Cultura

• Carnevale vaig donar Fano
• Fano Jazz by the Sea
• Fano International Film Festival

Demografia

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001	2025
Població	19 161	20 053	21 737	24 730	27 067	28 806	30 560	31 617	36 329	41 033	47 857	52 116	53 909	57 529	59 859

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Ciutats agermanades

Fano està actualment hermanada en quatre ciutats.

• Rastatt (Alemània)
• Saint-Ouen-l'Aumône (França)
• San Albano (Regne Unit)
• Gandía (Espanya)

Personas notables

Artícul principal → Categoría:Personas de Fano.

Vore també

• Batalla del Metauro
• Diócesis de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fano.
• Sitie web de la Comune vaig donar Fano.