Família ensamblada

Una família reconstituida és una família en la qual un o abdós membres de l'actual parella té un o varis fills d'unions anteriors. Dins d'esta categoria entren tant les segones parelles de viudos com de divorciats i de mares fadrines. Quan varen començar les investigacions sobre el tema, despuix de la Segona Guerra Mundial, la major part d'estos casos la conformaven els viudos de guerra. En l'actualitat el gros de les famílies reconstituidas del món occidental ho constituïxen els divorciats en fills que tornen a formar parella.

Les estadístiques sobre la cantitat d'estes famílies són variables, ya que molts #còmput prenen en conte solament unions llegals d'aquells que té dos o més matrimonis. Estos guarismes no contemplen ni els fills de mares fadrines ni les segones unions de fet que no han segut llegalisades, la qual cosa és freqüent a lo manco en Llatinoamèrica. Stepfathers of America, una organisació que agrupa en EE. UU. a segones parelles en fills, calcula que dins de 10 anys esta serà la forma més comuna d'organisació familiar en EE. UU.

En Europa la taxa promig de divorços és del 30% dels matrimonis (sent més alta en els països escandinaus i més baixa en Espanya i França) i en EE. UU. trepa al 50% del total d'ells. Tant europeus com a nortamericans coincidixen en el percentage de noves unions: el 75% de les dònes i el 80% dels hòmens ho intenten novament.

El terme «família ensamblada» va ser creat en Argentina per la sicòloga María Silvia Dameno despuix de l'entrada en vigor de la llei de divorç (1987) ya que este grup humà demogràficament és cada volta més significatiu, constituïa no obstant un cas concret de canvi social no reconegut en lo institucional en molts països. Per lo general, els sistemes llegals mundials no han conseguit ampliar el seu concepte de família per a incloure aixina a les famílies ensambladas, pese a que les investigacions poblacionals que senyalen la continuïtat de l'increment este tipo de famílies. No obstant, els drets i obligacions llegals sobre la família del primer matrimoni, encara que haja segut breu, no s'estenen per lo general a la família del segon matrimoni, encara que perdure per més temps i siga estable.

Context llegal

Respecte del context llegal que rodeja a les famílies ensambladas, cal fer notar que la calitat de les relaciones padastres-fillastres semblen ser adversament afectades per l'ambigüitat de la relació llegal entre ells. Estudis han demostrat que habitualment existixen estereotips negatius de les famílies reconstituidas. Estos estudis indiquen que els mateixos estereotips negatius van més allà de les fronteres de cada país. L'inexistència d'obligacions llegals clares tendix a generar un menor compromís entre padastres i fillastres, ya que llegalment els compromisos en les famílies ensambladas són temporarios. En Argentina, 25 anys despuix de la possibilitat de tornar a casar-se, Daniel Filmus va presentar en el Congrés una llei que propon que les noves parelles tinguen drets i obligacions en els fills d'unions anteriors. El proyecte contempla la substitució dels térmens «madrastra» i «padastre» pel de pare i mare afí.

Degut a que les institucions solen modificar-se més llentament que els individus que les integren, les famílies ensambladas ni tan sols tenien, fins a la década del 80, un nom en espanyol. Alguns terapeutes parlaven de famílies «mixtes» seguint a Virginia Satir qui va dedicar un capítul d'un llibre al tema, encara que el terme no és específic ya que inclou també a les famílies adoptives i a les de criança. Una atra alternativa era definir-les per comparació (segones, posteriors, etc.) o per negació (no intactes, no biològiques, etc.) indicant en abdós opcions la desvalorisació de la nova família. De tots modos el nou grup familiar caria de denominació i no tindre nom colabora a la seua invisibilitat estadística i social. Per a suplir esta falencia i començar a combatre la seua «innombrabilidad» va ser que la sicòloga Argentina María Silvia Dameno va crear el nom famílies ensambladas i va començar a parlar d'estes en distints mijos porteños. Este nom es va generalisar fins a ser d'us corrent en castellà evitant el terme familiastras para de contrarrestar la connotació negativa de les paraules en el sufix –astre (equivalent al prefix anglés step-) En idioma anglés, el prefix step no té la connotació despectiva que el castellà li dona a astre.

Partint del preconcepto llegal i religiós de família urbana, de classe mija i de primeres nupcias tota família que s'aparte d'este model ha segut estigmatizada i sobrepatologizada. Tal és el cas de les segones unions en aquelles parelles en a on un o abdós integrants han tingut famílies anteriors, que no han continuat ya siga pel fracàs de la parella com a tal, o per la mort o desaparició d'un dels seus integrants. En societats de tradició majoritàriament cristiana, estes unions han tingut històricament que enfrontar des del principi una càrrega negativa molt forta, imposta des del sen mateix de la societat, en «mala prensa» en els mijos i permanents obstàculs llegals, jurídics i socials.

#Alcanç sobre l'orige del terme en espanyol i equivalents en idioma anglés

En castellà al no existir un terme, va ser necessari crear-ho. Si ben alguns terapeutes i sociòlecs suponen que l'orige del nom prové de l'ingenieria, d'un ensamblage mecànic de peces, la seua creadora afirma que la denominació prové de la música: un ensamble és una obra per a un grup de solistes, que poden mesclar instruments musicals de diferents característiques i també s'utilisa el terme per a descriure el grau de coherència en una eixecució musical. L'accent esta posat en este cas, no en lo mecànic sino en el procés d'ajust creatiu permanent que requerix la conformació d'estes famílies.

Per una atra part, encara que sí existiren térmens per a denominar els nous vínculs, estos s'ampren freqüentment en forma pijorativa tant que en alguns diccionaris «padastre» i «madrastra» estan definits com a «mal pare» o «mala mare» o més directament com a «persona mala o cruel». El caràcter despectiu del nom i la presuposición de crueltat es reflectix en la persistència en la lliteratura infantil de contes de males madrastres i padastres com Blancanieves, Cenicienta o David Copperfield. Adults i chiquets que varen créixer escoltant que ser madrastra o padastre era ser una persona mala, competitiva, vengativa i cruel es neguen a incloure's a sí mateixos dins d'esta categoria o a denominar d'eixe modo al víncul^{cita requerida}.

El cine va ser el primer en desmistificar les cruels madrastres dels contes en l'inoblidable comèdia «Els teus, els meus i els nostres», cuidant-se, això sí, d'aclarir que estos padastres no pertanyien a la categoria de «usurpadores» ya que abdós protagonistes eren viudos. Lo mateixa succeïx actualment en el cine comercial, en películes com Stepmom de Julia Roberts i Susan Sarandon, encara que el cine independent tendix cada volta més a mostrar que existixen persones que complixen eixe rol en pares separats i no solament viudos/as. Les primeres madrastres i padastres de la TV seguien l'estereotip de crueltat dels contes, pero la pressió social que va significar l'increment de famílies ensambladas en EE. UU. i les queixes de les agrupacions de padastres, varen conseguir que la TV trencara en este mòle en la serie Dinastia, transformant el rol en el seu opost absolut i creant una «supermadrastra» en una bondat i comprensió impossibles d'imitar. Varen configurar aixina dos possibilitats poc atractives per a imitar: o el rebuig o la sobreexigencia. L'equilibri entre estos dos extrems es va ser conseguint gradualment en la TV nortamericana i per imitació en el restant del món. A partir de 1995 alguns programes de la TV argentina (Montanya russa, Nou llunes) varen escomençar a incloure entre els seus protagonistes a madrastres o padastres que no eren ni àngels ni dimonis sino persones reals, en misèries i #grandea que intentaven mantindre el millor víncul possible en els seus fillastres. També comencen tímidament a sorgir contra-contes com el de l'escritora argentina Elsa Borneman (6) La madrastra que combaten el prejuí sobre les persones que complixen este rol. Aixina i tot encara no és freqüent que algú que la seua parella té fills accepte cómoda i tranquilament este ròtul i encara és freqüent que les persones consideren que solament són padastres/madrastres quan el progenitor del mateix sexe ha mort.

Característiques

Esta nova organisació familiar posseïx una estructura i una dinàmica pròpies, diferents a les de les famílies intactes. Les diferències fonamentals segons Step són:

• Naixen d'una pèrdua: pràcticament tots apleguen a la nova situació despuix de la pèrdua d'una relació familiar primària
• Els cicles vitals (individuals, maritals i familiars) són incongruents, lo que significa conciliar necessitats molt diferents.
• Les relaciones pare-fill precedixen a les de la parella, lo que genera freqüentment conflictes de llealtats.
• Hi ha sempre un pare o una mare present o en el recort, l'existència del qual com tal es manté, i en la presència –real del qual o virtual- cal conviure.

• És necessari conciliar i negociar permanentment en una expareja, lo que genera freqüents conflictes i requerix contactes i negociacions per a compatibilisar dos llars, en escales de valors i hàbits de vida diferents.
• Es duplica la família extensa i en ser major la cantitat de membres de la família les celosies, els conflictes d'interessos i també els possibles models vinculares s'incrementen.
• Les relacions llegals entre persones que conviuen són ambigües i a voltes inexistents, com es definix més dalt.
• Carixen d'un model de funcionament, llibres o centres d'assessorament són molts menys que els de les famílies nuclears. Comprendre que no és una forma defectuosa o anormal de la família nuclear conjugal i no erigir-se en juge moral ni en agent de control social, són alguns dels presuposts necessaris en encarar la tasca d'ajudar a una família ensamblada a trobar el seu equilibri i el seu creiximent .

Desafius

Segons James Bray, tres dels reptes als que s'enfronta una família ensamblada són els acorts econòmics i de convivència, la resolució dels sentiments sobre el matrimoni anterior i l'anticipació dels canvis en la criança. Les investigacions han demostrat que els pares que es barallen constantment en el seu ex cònjuge tendixen a fer que els seus fills sofrixquen mental i emocionalment. No obstant, els pares que estan prop del seu ex cònjuge tendixen a fer que el seu nou cònjuge se senta insegur i ansiós.

Els desafius adicionals als que s'enfronta una família ensamblada o madrastra són els relatius als pares paterns, aixina com al víncul inherent que els pares paterns tenen en els seus fills i viceversa. Els padastres i madrastres a sovint s'enfronten a importants dificultats a l'hora d'interactuar en el progenitor patern. A sovint, els pares paterns senten que l'atre home o dòna acabarà per substituir-los. Est és un sentiment comú per a un pare quan s'enfronta a la nova circumstància de les famílies ensambladas.

Abuse

Un vilà comú dels contes de fades clàssics és la madrastra maltratador, com la reina en Blancanieves i els sèt enanito, Lady Tremaine en Cenicienta, o Madame Fichini en El problema en Sophie, que mostra a la sogra com a cruel. Maltracta al seu fill no biològic tancant-ho o intentant matar-ho en alguns casos, i tracta molt be als seus propis fills, si els té. En la cultura popular, frases com "Et vaig a pegar com a un fillastre apanollat" es pronuncien com una amenaça comuna que demostra fins a quin punt la gent és conscient de la naturalea assumida del maltracte en la família ensamblada. Es pensa que el fill no biològic té més provabilitats de ser colpejat per la falta de llaços de parentesc. L'investigació sobre este tema mostra que esta qüestió no està tan clarament definida. L'image de la madrastra malvada és ben coneguda, pero moltes de les investigacions disponibles mostren que la majoria dels malos tratos provenen dels padastres. Pero, per un atre costat, en els contes infantils és rar trobar un sogre mal, i no obstant hi ha varis, com Charles Francis Mistrane, un sogre mal, violent i odiós en el conte Eleonore, de R.J.P Toreille, publicat en França en 2018.

S'ha demostrat que els padastres maltracten més a les fillastres que a les filles. També s'ha demostrat que maltracten més a les fillastres que les famílies biològiques, pero menys que els pares adoptius. El maltracte estudiat pensant en els hòmens tendix a centrar-se en l'abús físic o sexual dels chiquets més que en l'abús emocional. També es parla de la negligència com a método calificatiu de maltracte infantil per part dels padastres en general. En 2004, un estudi realisat en EE. UU. per Weekes i Weekes-Shackelford va descobrir que, mentres que els pares biològics maltracten mortalment a chiquets de cinc anys o menys en una proporció de 5,6 per milló a l'any, els padastres tenien una proporció de 55,9 per milló a l'any. Un estudi del Regne Unit realisat en 2000 va tindre resultats diferents que varen trobar que molts menys chiquets varen respondre haver segut maltractats per un padastre o una madrastra.Els factors econòmics també podrien eixercitar un paper en el maltracte dels fillastres. En llocs en majors nivells de tensió social el maltracte pot ser més prevalente o més violent. Atres estudis de senyes censales i registres de negligència i maltracte infantil han descobert que els padastres poden estar sobrerrepresentados en les sifres de maltracte. Varen descobrir que quan s'equilibren les senyes, els pares biològics tenen una taxa molt més alta d'abús que els padastres.

Hi ha poca investigació en el camp del maltracte patern per part dels fills pel que fa als fillastres que maltracten als seus padastres. El maltracte dels fillastres per part dels seus germans també és un tema poc investigat.

Enllaços externs

• Famílies Ensambladas en la AGBA
• https://web.archive.org/web/20131005000151/http://www.eclac.cl/publicaciones/xml/8/28858/lcg2320_p_6.pdf
• http://www.danielfilmus.com.ar/1699/1019/proyecto-de-llei-normes-protectores-de-els-fills-en-famílies-ensambladas [2] archivat en Wayback Machine.
• https://web.archive.org/web/20080724075342/http://www.saafamilies.org/faqs/faqs.htm
• http://www.oei.es/pdf2/familias_latinoamericanas.pdf