Família Sursock

Khalil Sursock en 1882

La família Sursock (també escrita Sursuq) és una família cristiana ortodoxa grega del Líban, considerada una de les famílies més importants de Beirut. Originària de Constantinopla durant l'Imperi bizantí, la família havia vixcut en Beirut des de 1712, quan el seu antepassat Jabbour Aoun (que més vesprada va adoptar el llinage Sursock) va abandonar el poble de Berbara, en la costa nort de Líban. En l'inici del XIX, varen escomençar a obtindre importants posicions de poder dins del Imperi otomà. La família, a través de lucratius negocis, hàbils maniobres polítiques i matrimonis estratègics, es va embarcar en lo que l'historiadora libanesa Leila Fawaz va cridar "l'ascens social més espectacular del sigle XIX". En el seu apogeu, varen aplegar a construir una estreta ret de relacions en les famílies de les aristocràcia egipcíaca, francesa, irlandesa, russa, italiana i alemana, junt en un imperi de fabricació i distribució que s'estenia per tot el Mediterràneu.

Context

Museu Sursock en Beirut, Líban

Vila Sursock

Els Sursock eren una de les famílies cristianes aristocràtiques de Beirut que es movien lliurement en l'àmbit de l'alta societat otomana, egipcíaca i europea. Formaven part integral d'una burguesia internacional centrada en Aleixandria, Beirut, El Caire, Constantinopla, París i Roma. Eren una de les "Sèt Famílies" de la noblea aristocràtica de Beirut. La seua riquea i sofisticació també es reflectixen en les seues residències, iguals en elegància a qualsevol palau italià, que es varen mantindre en gran part ileses a pesar de quinze anys de fòc de morter i violència durant la guerra civil libanesa.

En el XVII, els membres de la família Sursock varen servir com a recaptadors d'imposts i varen ocupar atres llocs clau en nom del Imperi otomà. Com a resultat, es varen beneficiar enormement de les reformes agràries otomanes de 1858, durant les quals varen adquirir grans extensions de terra fèrtil en Palestina i Síria, ademés d'extenses propietats des d'Egipte fins a Beirut. Els mijos pels que esta família otomana greco-ortodoxa va aplegar a posseir una propietat tan palatina varen ser múltiples. Per mig d'una llarga llínea de terratinents i recaptadors d'imposts, els Sursock varen poder aprofitar les seues finances i capital utilisant les seues conexions en els cònsuls nortamericans, russos, alemans i francesos a lo llarc de décades per a establir àmplies conexions econòmiques i polítiques. La família va desenrollar amplis vínculs socials, relacionant-se en figures claus otomanes i europees, fins al punt de ser en freqüència amfitriona d'una àmplia gama de membres de la realea i diplomàtics, inclós el rei Abdul Aziz d'Aràbia Saudita, l'emperador alemà Guillermo I, el sultà turc Abdul Hamid II i l'emperador Francisco José d'Àustria, entre atres monarques.

Els Sursock varen engrandir la seua fortuna a través d'una série de negocis de fabricació i transport, que es va estendre des de Turquia fins a Egipte i, en última instància, fins al Regne Unit.

Dimitri Sursock va ser el fundador de "Sursock and Brothers", una destacada empresa del Beirut del XIX que va actuar com a agent de la misteriosa Lascaridi and Company, de la que hi ha poques referències, en les décades de 1850 i 1860 (encara que va poder fundar-se més vesprada) i enviava cereals a Londres, Chipre i tota Europa.[cita requerida] Posteriorment, els seus fills es varen fer càrrec de l'empresa i els seus actius despuix de la seua mort: Nicolas, Moussa, Loutfallah, Khalil, Ibrahim i Joseph.

Ademés de les seues activitats manufactureras i exportadores, la família va aumentar la seua fortuna com a terratinents en el Llevant otomà, acumulant beneficis tant del lloguer com de la recaptació d'imposts, aixina com de la venda de les seues numeroses propietats. En sèu en Beirut, la família posseïa moltes propietats a lo llarc de la regió mediterrànea i, durant més de cent anys, varen posseir una cantitat significativa de bien en el cor de Mersin, Turquia, inclosos numerosos comerços i propietats en el barri homònim de Sursock de la ciutat. Les seues activitats financeres eren molt àmplies i incloïen el transport marítim i la producció de seda i atres bens construïts per al seu transport a Londres i a tota la regió.

Els Sursock també es varen involucrar en la banca en Egipte i el Líban, a on varen ajudar a finançar importants proyectes, inclós el Canal de Suez, l'autopista Beirut-Damasc i la Beirut Harbour Company. La família també va servir com a acreedora directa d'Ismail Pasha i atres membres de la realea egipcíaca, els qui pronte es varen vore molt involucrats i endeutats en la família. Com a resultat de les seues extenses activitats financeres, la família va ser calificada com "els Rothschild de l'Este" i, de fet, varen contractar a la família de banquers Rothschild durant la venda del Valle de Jezreel al Fondo Nacional Judeu en 1906. Es registra que els Sursocks varen estar profundament entrellaçats en la maçoneria en eixe moment, baix el Gran Oriente de França, i molts especulen sobre les raons darrere de l'ascens de la família. George Dimitri Sursock, Venerable Mestre de la logia Gran Oriente, va registrar els seus extensos tractes en la maçoneria i en nom d'ella.

No obstant, els membres de la família també varen guanyar notorietat per aprofitar-se de la hambruna en el Líban durant la Primera Guerra Mundial, venent aliments bàsics a preus excessius, i per vendre grans extensions de terra àrap en Palestina a colon judeus, els qui exigien moltes voltes el desestage forçós dels residents llauradors.

A raïl de la guerra civil libanesa, molts membres de la família es varen traslladar a vàries capitals europees i asiàtiques, pero Lady Cochrane Sursock va permanéixer en Beirut com matriarca de la família. A pesar dels enormes danys que va sofrir Beirut durant el conflicte, la residència principal dels Sursock permaneix intacta junt a edificis les parets exteriors dels quals mostren cicatrius causades per anys de violència.

Història

Erro al crear miniatura:

Retrate de Nicolas Sursock per Philippe Mourani en 1920

Durant moltes décades, els Sursock varen ser la principal família empresarial del Líban. Com a socis comercials d'Otis Elevator Company, varen ser industrials d'èxit i varen eixercitar un paper clau en el desenroll i la fabricació d'ascensors.

Els Sursocks han donat forma a l'història del Líban des de finals del periodo otomà fins al present; de fet, l'elecció de Beirut, que aplegaria a ser coneguda com la "Perla d'Orient", com a capital provincial va ser en gran partix el resultat de les seues súpliques a la Sublim Porta.

Segons Lady Cochrane Sursock, filla d'Alfred Bey Sursock i Donna Maria Teresa Serra vaig donar Cassano, el nom Sursock és una corrupció de Κυριε Ισαακ ("Kyrie Isaac", que significa Senyor Isaac). Atres teories (Museu Sursock i Museu armeni del genocidi) situen l'orige en l'armeni Soursok, que significa "branca de vinya", d'una família prominent de Cilicia, en Armènia, que es dedicava al comerç i després va emigrar a Beirut a principis del XIX. També es diu que la família va deixar Constantinopla despuix de la seua caiguda en 1453 i es va instalar prop de Biblos, encara que no és segur. Atres fonts indiquen que el nom es deriva de les frases àraps per a "secrets" i "mercat". En tot, una volta en Beirut, a finals del XVIII o principis del XIX, es varen convertir en comerciants d'èxit, exportant cereals del Mediterràneu oriental al Regne Unit i al mateix temps important textils d'Europa per a vendre'ls en tot Orient Mig. Nicolas Sursock va fundar Banque Sursock et Frères en 1858 i va comprar àmplies propietats en diferents parts del Imperi otomà.

Els Sursocks pronte es varen convertir en protegits i dragomanes de la Porta (traductors que en l'imperi otomà actuaven ademés de representants del ministeri d'Exteriors) de numerosos cònsuls generals europeus i nortamericans, i els diversos països en els que tenien vínculs, inclosos Rússia, Alemània, Grècia, Irlanda i els Estats Units d'Amèrica, els varen otorgar privilegis polítics i protecció. Es diu també que Moussa Sursock, l'octau duc de Cassano, els seus germans i el seu pare Alfred varen viajar en passaports grecs i russos, i que varen obtindre l'estatus de protegits en atres consulats europeus en Beirut com a resultat de les seues àmplies activitats. Ademés, l'important participació dels Sursock en els assunts egipcíacs va permetre a la família formar relacions estretes en membres de la monarquia, inclós Khedive Sa'aneu d'Egipte, que va regnar de 1854 a 1863, i el seu nebot Isma'il Pasha (1863-1879), oferint-els tractes preferencials en grans proyectes d'infraestructura i obres públiques extravagants.

L'èxit dels Sursock es medix per la seua admissió en els círculs més alts de les esferes polítiques d'èlit tant otomanes com a europees. Varen formar estretes conexions en funcionaris de Constantinopla, mentres que, per un atre costat, els aristócrates a sovint s'acostaven a ells per a intercedir en el seu nom davant el govern otomà. Una senyal de la seua intimitat en les fonts del poder otomà va ser el nomenament d'Alfred Sursock per al lloc de secretari de l'embaixada otomana en París en 1905, qui més vesprada es va unir a Moussa, Michel i Yusuf Sursock per a ocupar escans dins de l'estructura de poder otomà. Ademés de les seues conexions en París, un informe francés escrit a l'any següent nomenava a Moussa Sursock com dragomán del cònsul alemà, i un any més vesprada, Mathilde Sursock es va casar en Alberto Theodoli, el president italià de la Comissió de Mandats Permanents de la Societat de Nacions en París, ampliant aixina l'alcanç de la família pel Mediterràneu. Es poden trobar més proves de l'influència dels Sursock en els relats judicials registrats durant el regnat del gran duc rus Nicolai Nikolaevich, que identifiquen a Nicolas Sursock, que durant molt temps havia mantingut una forta relació en la cort, com un "dragomán honorari" de Rússia.

Mentrestant, Alfred es va moure pels círculs nobles d'Europa i es va casar en Donna Maria Teresa Serra vaig donar Cassano, filla de Francesco Serra, sèptim duc de Cassano, que provenia d'una antiga família principesca italiana de Nàpols. La seua filla Yvonne seria coneguda com Lady Cochrane despuix de casar-se en Sir Desmond Cochrane, tercer baronet, i tindre quatre fills.

Michel Sursock, diputat del parlament otomà, es va fer famós durant la gran hambruna de la Primera Guerra Mundial per acaparar cereals i especular en el suministrament. No vendria el gra, que en temps de pau costava 40 piastras, per menys de 250 piastras.

Bibliografia

• “The Private Archive of the Sursuqs, a Beirut Family of Christian Notables: An Early Investigation” (2009). Rivista degli studi orientali, Nuova Série 82, Fasc. 1/4 (1/4): 197–228.