Anar al contingut

Factoria de Nitrastur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Factoria de Nitrastur

La Fàbrica de la Societat Ibèrica del Nitrogen (SIN), també coneguda com a Factoria de Nitrastur, és un antic complex industrial ubicat en el concejo asturià de Langreo (Espanya), i coneguda popularment com El Nitrogen. Va ser alçada originalment per la Societat Ibèrica del Nitrogen, com un complex químic. Ademés de la seua importància històric-industrial, alguns dels seus edificis estan considerats pel Docomomo Ibèric com una de les millors mostres del moviment modern en Astúries.[1] És un dels conjunts industrials abandonats més grans d'Espanya, en 200.000 metros quadrats.[2]

En 2019 va ser inclosa en la Llista Roja del patrimoni en perill d'Hispania Nostra.[3]

Història

Depòsit, parcialment derribat

En 1923 s'instalen en el barri de Vega en La Felguera (Langreo) una fàbrica química d'amoníac sintètic i sulfat junt a les instalacions de la Siderúrgia de la Felguera per a aprofitar residus dels forns de coc. Durant la Guerra Civil va cessar l'activitat i en la década de 1940 el Pla del Nitrogen favoria a la producció nacional al mateix temps que es feya necessària la producció d'abonaments químics per a obtindre més aliments, per lo que es va optar per aumentar les instalacions i per a això buscar una nova zona d'expansió. Les velles instalacions varen quedar abandonades i en 1950 comença la construcció d'un nou complex prop del riu Nalón en La Felguera, en direcció a Fancs, baix el nom de Societat Ibèrica del Nitrogen i més tart Nitrat Asturians (Nitrastur), passant pocs anys abans del seu tancament (que es va produir en 1997) a mans del grup Explosius Riu Tinto. Una volta tancat, Iberdrola va adquirir els terrenys.

El Nitrogen tenia gimnasi, biblioteca, tallers de fotografia, música, equip de fútbol i balonmà, etc. a on participaven activament els treballadors, seguint un notable model de fàbrica social. En 2011 va ser visitada per experts internacionals en patrimoni industrial, dins de les XIII Jornades Internacionals de Incuna, i ha segut motiu de diferents tesis doctorals i publicacions en varis congressos internacionals.

En el tancament de la factoria es varen acometre alguns derribos. Posteriorment en 2013 es va portar a terme una nova fase de derribos.[4][5] En 2018 es desploma part d'un dels almagasens i en 2022 i 2024 s'acometen nous derribos que destruïxen gran part del complex.

Arquitectura

Carrer central en antics depòsits i almagasens derribats

El complex industrial de Nitrastur va ser concebut com una chicoteta ciutat tancada. Llimitat per les vies de RENFE i els rius Nalón i Candin, i per l'Avinguda Pablo Picasso de la Felguera per un atre costat (llavors, Avinguda d'Itàlia). L'autor del proyecte va ser l'ingenier Carlos Fernández Casat (Logronyo, 1905-1988).[6] Entre els edificis que s'havien conservat, estaven la gran torre de refrigeració, varis almagasens de grans dimensions, marquesines, llavadors, siges, gronses i un complex d'edificis dissenyats per Luis Pidal que comprenien hotel per a ingeniers, botiquín, vivendes per a empleats, etc. en zona ajardinada. Els elements catalogats són l'almagasén de sulfat, el depòsit de nitrat, la torre de refrigeració, la gasolinera, un hotel d'ingeniers i les vivendes per a empleats. Es va utilisar de manera innovadora l'ordenador per a calcular la resistència dels edificis. Casat va utilisar el formigó armat en amplísimos espais, les voltes dels quals se sostenen per mig d'arcs travessers enllaçats en voltons i forjat continu de les estructures, construint-se en l'exterior vàries marquesines voladizas de gran tamany. L'unitat en un conjunt d'activitats tan diverses, la creació d'un llenguage estructural homogéneu, els materials i tècniques utilisats i la creació d'espais a mig camí entre l'edifici i el artilugio (que es poden denominar arquitectura-màquina) varen ser motius per a la seua inclusió en la llista el Docomomo Ibèric. Per la seua rellevància històrica i tècnica, aixina com pel risc de desaparició, Hispania Nostra va incloure en la seua Llista Roja l'espai.

Edificis

Marquesines voladizas
Entrada al complex
Antic decantador
Interior d'una de les naus
Hotel
Torre de refrigeració, construïda en la tècnica Monnoyer

Edificis derribats abans de 2011

  • Taller de catalizados
  • Taller mecànic
  • Taller de síntesis
  • Central elèctrica
  • Taller de óleum
  • Parc de pirita
  • Edifici de depuració de gas

Edificis derribats entre 2011 i 2024

  • Taller d'abonament ternario
  • Botiquín
  • Edifici de menjador, vestuaris i saló d'actes
  • Nau de fertilisants
  • Casa de bombes del riu Candín
  • Casetes de transformació de bombes del riu Candín
  • Oficina de bàscula
  • Tallers anexos a l'almagasén de sulfat
  • Almagasén de matèries primeres
  • Molienda de calcàrea
  • Gasógenos continus
  • Gasógeno cíclic
  • Parc de carbons
  • Desulfuració
  • Almagasén de materials i taller mecànic
  • Fusteria
  • Brigada de seguritat i almagasén de peces fòra d'ús
  • Garaig nou
  • Transformador i derivació ERCOA
  • Decantador
  • Torre general de refrigeració d'aigua
  • Edifici de bombes de la torre de refrigeració
  • Depòsits clarifloculadores
  • Torre d'electricitat
  • Edificacions auxiliars
  • Anex de guarderia

Edificis conservats

  • Torre de refrigeració (ben protegit)
  • Hotel per a ingeniers (ben protegit)
  • Almagasén de sulfat (ben protegit, derrocament paralisat)
  • Depòsit de nitrat (ben protegit, derrocament paralisat)
  • Gasolinera (ben protegit)
  • Vivendes d'empleats (ben protegit)
  • Porteria
  • Chalet de direcció (ben protegit, fòra del recint)

Referències

  1. ↑
  2. ↑ http://www.lne.es/sociedad-cultura/2011/02/27/langreo-major-patrimoni-industrial-pais/1039290.html
  3. ↑ «Societat Ibèrica del Nitrogen». Hispania Nostra (8 de febrer de 2019). Consultat el 8 de febrer de 2019.
  4. ↑ «Experts en arqueologia industrial demanen que es conserve Nitrastur despuix dels derribos», La Nova Espanya, 6 de març de 2013. Consultat el 8 de novembre de 2016.
  5. ↑ «El desplome de Nitrastur», la Nova Espanya, 1 de febrer de 2013. Consultat el 8 de novembre de 2013.
  6. ↑