Factoria de Nitrastur

La Fàbrica de la Societat Ibèrica del Nitrogen (SIN), també coneguda com a Factoria de Nitrastur, és un antic complex industrial ubicat en el concejo asturià de Langreo (Espanya), i coneguda popularment com El Nitrogen. Va ser alçada originalment per la Societat Ibèrica del Nitrogen, com un complex químic. Ademés de la seua importància històric-industrial, alguns dels seus edificis estan considerats pel Docomomo Ibèric com una de les millors mostres del moviment modern en Astúries.[1] És un dels conjunts industrials abandonats més grans d'Espanya, en 200.000 metros quadrats.[2]
En 2019 va ser inclosa en la Llista Roja del patrimoni en perill d'Hispania Nostra.[3]
Història

En 1923 s'instalen en el barri de Vega en La Felguera (Langreo) una fàbrica química d'amoníac sintètic i sulfat junt a les instalacions de la Siderúrgia de la Felguera per a aprofitar residus dels forns de coc. Durant la Guerra Civil va cessar l'activitat i en la década de 1940 el Pla del Nitrogen favoria a la producció nacional al mateix temps que es feya necessària la producció d'abonaments químics per a obtindre més aliments, per lo que es va optar per aumentar les instalacions i per a això buscar una nova zona d'expansió. Les velles instalacions varen quedar abandonades i en 1950 comença la construcció d'un nou complex prop del riu Nalón en La Felguera, en direcció a Fancs, baix el nom de Societat Ibèrica del Nitrogen i més tart Nitrat Asturians (Nitrastur), passant pocs anys abans del seu tancament (que es va produir en 1997) a mans del grup Explosius Riu Tinto. Una volta tancat, Iberdrola va adquirir els terrenys.
El Nitrogen tenia gimnasi, biblioteca, tallers de fotografia, música, equip de fútbol i balonmà, etc. a on participaven activament els treballadors, seguint un notable model de fàbrica social. En 2011 va ser visitada per experts internacionals en patrimoni industrial, dins de les XIII Jornades Internacionals de Incuna, i ha segut motiu de diferents tesis doctorals i publicacions en varis congressos internacionals.
En el tancament de la factoria es varen acometre alguns derribos. Posteriorment en 2013 es va portar a terme una nova fase de derribos.[4][5] En 2018 es desploma part d'un dels almagasens i en 2022 i 2024 s'acometen nous derribos que destruïxen gran part del complex.
Arquitectura

El complex industrial de Nitrastur va ser concebut com una chicoteta ciutat tancada. Llimitat per les vies de RENFE i els rius Nalón i Candin, i per l'Avinguda Pablo Picasso de la Felguera per un atre costat (llavors, Avinguda d'Itàlia). L'autor del proyecte va ser l'ingenier Carlos Fernández Casat (Logronyo, 1905-1988).[6] Entre els edificis que s'havien conservat, estaven la gran torre de refrigeració, varis almagasens de grans dimensions, marquesines, llavadors, siges, gronses i un complex d'edificis dissenyats per Luis Pidal que comprenien hotel per a ingeniers, botiquín, vivendes per a empleats, etc. en zona ajardinada. Els elements catalogats són l'almagasén de sulfat, el depòsit de nitrat, la torre de refrigeració, la gasolinera, un hotel d'ingeniers i les vivendes per a empleats. Es va utilisar de manera innovadora l'ordenador per a calcular la resistència dels edificis. Casat va utilisar el formigó armat en amplísimos espais, les voltes dels quals se sostenen per mig d'arcs travessers enllaçats en voltons i forjat continu de les estructures, construint-se en l'exterior vàries marquesines voladizas de gran tamany. L'unitat en un conjunt d'activitats tan diverses, la creació d'un llenguage estructural homogéneu, els materials i tècniques utilisats i la creació d'espais a mig camí entre l'edifici i el artilugio (que es poden denominar arquitectura-màquina) varen ser motius per a la seua inclusió en la llista el Docomomo Ibèric. Per la seua rellevància històrica i tècnica, aixina com pel risc de desaparició, Hispania Nostra va incloure en la seua Llista Roja l'espai.
Edificis






Edificis derribats abans de 2011
- Taller de catalizados
- Taller mecànic
- Taller de síntesis
- Central elèctrica
- Taller de óleum
- Parc de pirita
- Edifici de depuració de gas
Edificis derribats entre 2011 i 2024
- Taller d'abonament ternario
- Botiquín
- Edifici de menjador, vestuaris i saló d'actes
- Nau de fertilisants
- Casa de bombes del riu Candín
- Casetes de transformació de bombes del riu Candín
- Oficina de bàscula
- Tallers anexos a l'almagasén de sulfat
- Almagasén de matèries primeres
- Molienda de calcàrea
- Gasógenos continus
- Gasógeno cíclic
- Parc de carbons
- Desulfuració
- Almagasén de materials i taller mecànic
- Fusteria
- Brigada de seguritat i almagasén de peces fòra d'ús
- Garaig nou
- Transformador i derivació ERCOA
- Decantador
- Torre general de refrigeració d'aigua
- Edifici de bombes de la torre de refrigeració
- Depòsits clarifloculadores
- Torre d'electricitat
- Edificacions auxiliars
- Anex de guarderia
Edificis conservats
- Torre de refrigeració (ben protegit)
- Hotel per a ingeniers (ben protegit)
- Almagasén de sulfat (ben protegit, derrocament paralisat)
- Depòsit de nitrat (ben protegit, derrocament paralisat)
- Gasolinera (ben protegit)
- Vivendes d'empleats (ben protegit)
- Porteria
- Chalet de direcció (ben protegit, fòra del recint)
Referències
- ↑
- ↑ http://www.lne.es/sociedad-cultura/2011/02/27/langreo-major-patrimoni-industrial-pais/1039290.html
- ↑ «Societat Ibèrica del Nitrogen». Hispania Nostra (8 de febrer de 2019). Consultat el 8 de febrer de 2019.
- ↑ «Experts en arqueologia industrial demanen que es conserve Nitrastur despuix dels derribos», La Nova Espanya, 6 de març de 2013. Consultat el 8 de novembre de 2016.
- ↑ «El desplome de Nitrastur», la Nova Espanya, 1 de febrer de 2013. Consultat el 8 de novembre de 2013.
- ↑
- Este artícul conté una traducció derivada de «Factoría de Nitrastur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.