FAB-5000

FAB-5000

El FAB-5000NG (en rus : ФАБ-5000НГ, a on NG representa al seu inventor, Nison Gelperin) és una bomba de derrocament explosiu en gran cantitat de 5.000 quilograms (11.000 lb), llançada per aire, coberta prima i explosiva, utilisada per les Forces Aérees Soviètiques durant la Segona Guerra Mundial. El dispositiu va ser la bomba aérea més poderosa en l'inventari soviètic durant la guerra (fins que la bomba de derrocament FAB-9000 es va desenrollar com a part de la série M-46).

Desenrolle

La bomba va ser dissenyada pel ingenier químic soviètic Nison Gelperin (1903-1989) en 1942. Gelperin va proyectar i va construir bombes en chicotetes cobertes de metal, per a reduir l'us de ferro fos i alumini. En els desenrolls de Gelperin, les cobertes de metal representaven solament el 35 per cent del pes de la bomba.

En 1942, el Comité de Defensa de l'Estat de l'Unió Soviètica va percebre la necessitat d'armes que pogueren colpejar les instalacions industrials i militars, la construcció de drassanes i fortificacions, sense la dispersió habitual de bombes de pes mig. El primer intent va aplegar en forma d'un avió no tripulat explosiu, una versió modificada del TB-3, pero les proves d'esta bomba voladora no varen ser satisfactòries.

La Direcció de Llogística de les Forces Aérees finalment va solicitar a Gelperin el desenroll d'una bomba de cinc tonellades, capaç de ser llançada pel Pe-8, el bombarder soviètic més pesat de l'época. La versió definitiva de el FAB-5000 es va ajustar en sis fusibles laterals de contacte, i l'ogiva es va omplir en 3,200 kg (7,100 lb) d'una mescla explosiva de TNT, RDX i pols d'alumini. El número de fusibles va assegurar que la força de l'explosió es dispersara lateralment, lo que aumenta el dany en àrees com a composts industrials i instalacions militars. Per a carregar el dispositiu, les portes de la baïa del bombarder tenien que permanéixer mig obertes. Les proves, no obstant, varen ser exitoses. Es varen llançar dos bombes, una des d'una altura de 4.000 m i l'atra des de 3.300 m. La primera bomba va caure en terreny obert, deixant un cràter de 6 metros (20 peus) de diàmetro i 3 metros (9,8 peus) de profunditat. L'Herba en un radi de 150 m va ser carbonizada. La segona bomba va aterrisar en el bosc i va deixar un cràter de 8 metros (26 peus) de diàmetro i 3 metros (9,8 peus) de profunditat. Al voltant de 600 arbres varen ser arrancats en un radi de 70 m, mentres que el 30 per cent dels arbres a 135 m també va caure. Proves posteriors varen produir cràters de fins a 20 metros (66 peus) de diàmetro i 9 metros (30 peus) de profunditat. El proyecte va ser dut a la llínea d'ensamblage i la bomba es va posar ràpidament en servici el 15 de febrer de 1943. Al final de la guerra, s'havien entregat 98 FAB-5000 a les Forces Aérees Soviètiques, tots ells produïts en 1943.

Us en combat

Dos bombes FAB-5000 baix un bombarder Pe-8

El primer us de combat de el FAB-5000 va tindre lloc la nit del 28 d'abril de 1943, quan es varen vore afectades les fortificacions costeres de Königsberg. El bombardero Pe-8 que va llançar la bomba des d'una altura de 5,800 m va ser sacsat per l'ona expansiva de l'explosió. El 19 de juliol de 1943, durant la batalla de Kursk, dos Pe-8 varen llançar dos bombes en un pati de ferrocarril prop d'Orel, varen trencar una secció de 100 m del ferrocarril i varen destruir dotzenes de vagons i vehículs militars alemans. Els ferrocarrils i depòsits de combustible ya havien segut colpejats al voltant de Orel en una bomba el 4 de juny i en dos bombes el 3 de juliol. El 12 de juliol es varen portar a terme dos atacs contra l'alvanç de les tropes alemanes, pero es va suspendre l'us tàctic adicional per a evitar el risc d'un fòc amic. Les fonts soviètiques també afirmen que dos edificis ocupats per la Gestapo i la Policia Auxiliar de Bielorússia varen ser demolits per dos bombes FAB-5000 en la ciutat de Mogilev, Bielorússia, aparentment el 26 de maig de 1943. El 7 de febrer de 1944, una atra volta es varen llançar dos bombes FAB-5000 en Helsinki, en el curs de les Grans Incursions de 1944. Fonts soviètiques afirmen que els tallers ferroviaris i una fàbrica de cables varen ser destruïts. Un parell de dies despuix, dos bombes més varen caure sobre la capital de Finlàndia. L'últim FAB-5000 es va deixar caure en l'estació de tren de Brailiv, Ucrània, el 9 de març de 1944, durant l'ofensiva soviètica en la bojaca de Kamenets-Podolsky, detenint tot el tràfic ferroviari durant varis dies.