En teoria de números, la fòrmula de De Polignac, cridada aixina en honor a Alphonse de Polignac, proporciona una fòrmula per a la factorisació en cosins del factorial, a on n ≥ 1 és un número entero. L. E. Dickson atribuïx la fòrmula a Legendre[1]i també li la coneix per açò com a fòrmula de Legendre. En concret, la fòrmula dona una expressió per a trobar en quin exponent contribuïx cada cosí menor que n a la factorisació de n! i, per tant, la descomposició en factors primers de n!.

Enunciat

Siga n ≥ 1 un sancer. Podem expressar n! com un producte de número primo factorizándolo. Obtenim puix que

n!=∏p primop≤npsp(n!)

per a certs cosins p que contribuïxen en exponents sp(n!) (és dir, definim sp(n!) com l'exponent de p en la descomposició en factors primers de n!). Clarament, els cosins de la descomposició deuen ser menors que n (puix deuen dividir a algun número menor que n per definició de factorial).

La fòrmula de Legendre nos dona llavors una fòrmula explícita per a calcular estos exponents (i, per tant, tota la descomposició). Concretament, afirma que

sp(n!)=∑i=1∞⌊npi⌋,

a on els corchetes representen la funció chafe.

Note's que, per a qualsevol número real x, i qualsevol sancer n, es té que:

⌊xn⌋=⌊⌊x⌋n⌋

que permet calcular més senzillament els térmens sp(n!).cita requerida

Eixemple

Per a n=6, es té que 6!=720=24⋅32⋅51. Els exponents, que sabem que valen s2(6!)=4,s3(6!)=2,s5(6!)=1, es poden calcular també en la fòrmula de Legendre:

s2(6!)=∑i=1∞⌊62i⌋=⌊62⌋+⌊64⌋=3+1=4,s3(6!)=∑i=1∞⌊63i⌋=⌊63⌋=2,s5(6!)=∑i=1∞⌊65i⌋=⌊65⌋=1.

Demostració

Com, per definició, n! és el producte dels sancers entre 1 i n, obtenim per lo manco un factor p en n! per cada múltiple de p en {1,2,…,n}. Com cada múltiple de p dista del següent una distància p, en la llista anterior tenim ⌊np⌋ múltiples de p. Pero cada múltiple de p2 contribuïx en dos factors (i no un) de p, cada múltiple de p3 en tres factors de p, etcétera. Pel mateix argument anterior, en {1,2,…,n} hi ha ⌊npi⌋ múltiples de pi. Aixina, si sumim un per cada múltiple de p en {1,2,…,n} (o lo que és lo mateix, el número de múltiples de p en {1,2,…,n}), un més per cada número que siga també múltiple de p2 (el número de múltiples de p2 en {1,2,…,n}), un més per cada número que siga també múltiple de p3 (el número de múltiples de p3 en {1,2,…,n}), etcétera, obtenim el número de factors p que té n!, pero açò és lo que enuncia la fòrmula de Legendre. ◻

Notes i referències

  1. ↑ Leonard Eugene Dickson, History of the Theory of Numbers, Volume 1, Carnegie Institution of Washington, 1919, page 263.

Bibliografia


Referències