Fàbrica de paper
Una fàbrica de paper o paperera és una fàbrica especialment concebuda per a produir paper a partir de fibres vegetals tals com polpa de fusta, polpa de celulosa, draps vells o atres matèries primeres. En el procés s'utilisa una màquina Fourdrinier o un atre tipo de màquina productora de paper.
Història
[editar | editar còdic]Investigacions històriques sobre l'orige de la fàbrica de paper són complicades a causa de l'existència de definicions i una terminologia difusa per part dels autors que s'ocupen del tema: Molts estudiosos moderns utilisen el terme en anglés paper mill (textual «molí de paper») o el seu equivalent en espanyol «fàbrica de paper» per a fer referència de forma indiscriminada a tot tipo de fàbriques (o molins), siguen accionadas per tracció humana, animals o per forces hidràuliques. El clim a fer referència a fàbriques antigues en el nom de «molí», sense especificar el tipo exacte de força impulsora, aumenta la dificultat d'identificar el tipo accionado hidráulicament el qual és rellevant des del punt de vista de la seua eficiència i rellevància històrica.
Fàbriques accionadas per tracció a sanc
[editar | editar còdic]Si ben tant els molins accionados per humans o animals eren coneguts pels fabricants de paper chinencs i musulmans, existix poca evidència concloent respecte a molins accionados per forces hidràuliques.[1][2][3][4] L'absència de maquinària de fabricació de paper accionada per forces hidràuliques entre els musulmans queda sugerida per el hàbit dels autors musulmans de referir-se a este tipo de dispositius en el nom de «fàbrica de paper» i no «molí».[5]
Si ben els estudiosos han conseguit identificar «molins de paper» durant l'era Abbasida en Bagdad entre 794-795, l'evidència de que la força hidràulica era utilisada per a accionar els equips per a produir paper en esta época és un tema de debat.[6] En la ciutat marroquina de Fez, Ibn Battuta menciona "400 pedres de molí per a fabricar paper".[7] Ya que Ibn Battuta no menciona l'us de força hidràulica i la cantitat de molins és sumament elevada, s'interpreta esta cita com fent referència a algun tipo de tracció a sanc.[3][7]
Molins accionados hidráulicament
[editar | editar còdic]Un relevamiento exhaustiu realisat en al-Ándalus no va trobar evidència de cap molí per a paper accionado per aigua, tampoc els registres espanyols de distribució de propietats (fábrica de papel) després de l'expulsió dels moros fan cap referència a ells.[3] Els texts àraps mai utilisen el terme en relació en la fabricació de paper i el relat més detallat de producció de paper pels musulmans, el del Sultà Zirid Al-Muizz ibn Badis, descriu l'art sol en térmens d'una manualitat.[3] Donald Hill ha identificat una possible referència a un molí per a paper accionado per aigua en Samarcanda, en l'obra de el XI de l'estudiós persa Abu Rayhan Biruni, encara que remarca que el passage paper mill que el mateix fa referència a un molí accionado per aigua.[8][9] No obstant, Halevi considera a açò evidencia de que en Samarcanda es va utilisar la força hidràulica per a produir paper, encara que reconeix que no se sap a ciència certa si per eixa época en atres parts del món islàmic es va utilisar la força hidràulica per a produir paper;[10] Robert I. Burns és no obstant escèptic donat l'ocurrència aïllada de la referència i el fet que en el restant de l'Islam es recórrega a l'elaboració manual del paper.
Hill explica que les fàbriques de paper són mencionades en antiga documentació cristiana de Catalunya cap al 1150, lo que podria indicar un orige islàmic, pero novament l'evidència no és concloent,[11][12] i el cas de molins catalans d'accionament hidràulic, «molino de papel»,[13] ha segut desestimat per Burns despuix d'un nou examen de les proves aportades.[14] De manera similar, l'identificació de molins d'estampat hidràulics en documents medievals de Fabriano, Itàlia, no posseïxen cap tipo de soport.[15]
L'evidència més antiga comprovada d'un molí per a paper accionado hidráulicament es remonta al 1282 en el Regne d'Aragó, Espanya.[16] Un decret del rei cristià Pedro III fa referència a la creació d'un "molí d'aigua" real, un molí hidràulic pròpiament dit, en el centre manufacturero de paper de Xàtiva en 1284, concedint-los exenció d'imposts.[13][16] Esta innovació és mirada en recel per la comunitat musulmana local productora de paper; el document garantisa als musulmans el dret de continuar utilisant el seu método tradicional de producció de paper que consistix en colpejar la polpa a mà i els exceptua de tindre que treballar en el molí nou.[16]
El primer molí per a paper al nort dels Alps va ser construït en Nuremberg per Ulman Stromer en 1390; posteriorment li'l troba dibuixat en gran detall en Les Cròniques de Núremberg.[17] A partir de mediats de el XIV, els molins per a paper en Europa sofrixen un ràpit desenroll i mejoramiento de molts dels seus processos operatius.[18]
Característiques
[editar | editar còdic]
Les fàbriques de paper poden ser integrades o no integrades. Les fàbriques integrades consistixen d'un molí de polpa i un equip de fabricació de paper ubicats en el mateix lloc. Tals fàbriques reben troncs d'arbres o trocitos («chips») de fusta i produïxen paper. El segment de producció de polpa de les fàbriques integrades (especialment aquelles que utilisen el procés Kraft) per lo general despedixen olor; mentres que les fàbriques que no són integrades compren la polpa de fusta, per lo general en paquets secs denominats polpa de mercat i per lo tant produïxen molt poques olors.
La fàbrica moderna de paper utilisa grans cantitats d'energia, aigua, i polpa de paper en una série de processos extremadament eficients i complexos, utilisant tecnologies modernes i controls sofisticats per a produir fulls de paper que poden ser utilisades en una cantitat sumament diversa de maneres. Les màquines modernes són molt grans aplegant a tindre una llongitut de 150 m, i produïxen fulls de fins a 10 m d'ample, operant a velocitats de 100 km/h.[19] Els dos majors proveïdors de màquines per a produir paper són Metso i Voith.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tsien, Tsuen-Hsuin 1985, pp. 68−73
- ↑ Lucas 2005, p. 28, fn. 70
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Burns 1996, pàg. 414f.: Molt s'ha parlat dels "molins" per a paper (fins a 400 de dits molins s'han mencionat en Fez!), relacionant-los en les maravelles hidràuliques de la societat islàmica en l'est i l'oest. Tota l'evidència que disponem indica que la producció era manual o siga per mijos no hidràulics, no obstant, estaven ubicats en rieres llunt de rius als que pogueren contaminar.Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «Burns 1996, 414f.» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ Thompson 1978, p. 169: La fabricació de paper en Europa es diferenciava dels seus precursors en la mecanisació del procés i en l'us de la potència de l'aigua. Jean Gimpel, en La Màquina Medieval (la traducció de La Revolution Industrielle du Moyen Age), indica que els chinencs i àraps utilisaven solament força humana i animal. Gimpel indica:
Esta és una evidència convincent de cuan tecnològicament orientats estaven els europeus d'esta era. El paper ha viajat casi la mitat del món, pero cap cultura o civilisació a lo llarc de la seua ruta va intentar mecanisar la seua fabricació.
- ↑ Burns 1996, pàg. 414f.: En efecte, els autors musulmans en general denominen a tota "fàbrica de paper" un wiraqah –no un "molí" (tahun)
- ↑ Burns 1996, p. 414:Al-Hassan i Hill també utilisen com a evidència les expressions de Robert Forbes en la seua obra Estudis de Tecnologia Antiga que diu "en el sigle X es varen trobar molins flotants en el Tigris prop de Bagdad." Si ben dits molins eren coneguts pels romans i eren utilisats en el sigle XII en França, Forbes no menciona cap cita o evidència per a este us improvable en la fabricació primitiva de paper. L'autoritat més erudita de la topografia de la Bagdad medieval, George Makdisi, m'ha escrit indicant que no recorda dits molins flotants de paper o cap molí de paper, la qual cosa "yo cree difícilment em podria oblidar."
- ↑ 7,0 7,1 Tschudin 1996, p. 423
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Burns 1996, pàg. 414: Donald Hill va trobar una referència en al-Biruni en el sigle XI a pedres "adossades a eixos en un curs d'aigua, com en Samarkand with the pounding of flax per a paper," una excepció possible a la regla. Hill troba que la nota "és massa breu per a permetre afirmar en certea" que este era un mall accionado per aigua.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Burns 1996, pàg. 414f.: Thomas Glick conclou que "se supon pero no s'ha demostrat" que el Xàtiva islàmic tinguera molins per a paper, indicant que la corresponent descripció àrap era "una prensa." Ya que el "més antic" paper català és físicament el mateix que en el Xàtiva islàmic, llavors "és possible supondre que les seues tècniques de fabricació anaren idèntiques" —la qual cosa és raonable per al paper català anterior a 1280—. Les meues conversacions recents en Glick indiquen que actualment considera que la producció de paper en El Anadaluz no era per mig de tracció hidràulica.
- ↑ 13,0 13,1 (2005) Medieval science, technology, and medicine: an encyclopedia, Psychology Press, pp. 385–. ISBN 978-0-415-96930-7.
- ↑ Burns 1996, pàg. 415: En l'actualitat Oriol Valls i Subin't, director del departament de Història del Paper dels Museus Municipals de Història en l'Institut Municipal de Història en Barcelona, ha popularisat una versió d'esta tesis, en la qual els molins de paper cristians es varen multiplicar de manera portentosa a la vora dels rius catalans "des de Tarragona fins als Pirineus" des de 1113 a 1244. Els seus numerosos artículs i dos llibres, valiosos per temes tals com l'anàlisis de la fibra del paper medieval, continuen disseminant esta tesis improvable i bizarra. Tal com Josep Madurell i Marimon mostra en detalle, en realitat tots estos eren molins per a cloth fulling; els textils eren en eixe llavors l'indústria mecanisada bàsica de l'occident cristià.
- ↑ Burns 1996, pàg. 416: Les afirmacions de Fabriano es recolzen en dos registres —un regal en agost de 1276, i una venda de novembre de 1278, a la nova congregació benedictina de monges Silvestrinos en Montefano—. En cada cas, una woman recluse-hermit dona al monasteri el seu enclosure o "carcel" - Latin fábrica de papel; lo que és mal interpretat pels que sostenen la tesis de Fabriano com significant una papelera italiana o molí de paper! There is no papermaking in these documents, much less hydraulic mills.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Burns 1996, pàg. 417f.
- ↑ Stromer 1960
- ↑ Stromer 1993, p. 1
- ↑ «Metso supplied SC paper machine line sets a new world speed record at Stora Enso Kvarnsveden». Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2008. Consultat el 12 d'abril de 2008.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Tsien, Tsuen-Hsuin: "Science and Civilisation in China", Chemistry and Chemical Technology (Vol. 5), Paper and Printing (Part 1), Cambridge University Press, 1985
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fábrica de papel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.