Extinció ecològica

La extinció ecològica és la reducció d'una espècie a un nivell tan baix que, a pesar de que està encara present en una comunitat, ya no interacciona significativament en atres espècies.

L'extinció ecològica es destaca perque és l'ecologia de l'interacció d'una espècie que és important per al treball de conservació. S'establix que "a no ser que l'espècie interactue significativament en atres espècies en la comunitat (p. eix. per ser un important depredador, competidor, simbionte, mutualista o presa) la seua pèrdua pot resultar en un ajust poc significatiu a l'abundància i estructura de la població d'atres espècies."

Esta posició sorgix del model neutre de comunitats en el que se supon que hi ha poca o cap interacció entre espècies a no ser que hi haja evidència de lo contrari.

Estes, Duggins, i Rathburn (1989) reconeixen atres dos tipos d'extinció:

• La extinció global que és la desaparició completa d'una espècie.
• L'extinció local que està caracterisada per la desaparició d'una espècie de part de la seua distribució natural.

Espècies clau

Artícul principal → Espècie clau.

El concepte d'espècie clau va ser establit per Paine després d'estudiar l'estrela d'mar.

Robert Paine (1969) va propondre el concepte d'una espècie clau mentres estudiava els efectes de la estrela de mar Pisaster ochraceus com a depredadora de gastrópodos herbívors com el caragol turbant (Tegula funebralis) Este estudi es va portar a terme en l'hàbitat pedregoso intermareal de la costa de l'estat de Washington, en Estats Units. Paine va estar extraent semanalment durant dos anys tots els Pisaster de parceles de 8 x 10 metros mentres media en resposta la població dels caragols. Va trobar que en traure el depredador superior, en este cas el Pisaster, de les parceles de tractament el número de caragols disminuïa. Paine va definir el concepte d'espècie clau com una espècie que té un efecte desproporcionado en l'estructura comunitària d'un entorn en relació en la seua biomassa total. L'efecte de les espècies clau és la base per al concepte d'extinció ecològica.

Eixemples

Les llúdries marines mantenen la biodiversitat global de la comunitat del bosc de kelp.

• Estes et al. (1978) varen evaluar el paper potencial de la llúdria marina com el depredador clau en les comunitats d'algues boscs de kelp propencs a la costa nort del Pacífic. Varen medir l'efecte de la presència de les llúdries marines sobre les poblacions d'invertebrats epibentónicos (específicament els erizos de mar), i a la seua volta varen reafirmar l'associació de la vegetació en el pastoreig intensiu. Estes i els seus colegues varen trobar que les diferents estructures i densitat de tamany de erizos de mar estan correlacionadas en la presència de poblacions de llúdria de mar, ya que els erizos de mar són l'assut principal d'este depredador clau, les llúdries de mar varen ser molt provablement el principal determinant de les diferències en les poblacions d'erizos de mar. En altes densitat de llúdries marines la disponibilitat d'algues és molt llimitada, i açò fa que la competència entre les espècies d'algues siga el principal determinant de la supervivència. No obstant, quan les llúdries marines estan absents, la població dels erizos de mar s'intensifica en gran mida al punt de destruir la comunitat boscosa d'algues. Esta pèrdua d'heterogeneïtat produïx una pèrdua d'hàbitat per als peixos i les poblacions d'àguiles que depenen de l'entorn de bosc d'algues ricament productiu. La sobreexplotació de pells de llúdria marina ha restringit severament la seua anteriorment ampli hàbitat, i només ara els científics estan escomençant a entendre les implicacions d'estes extincions locals. El treball de conservació deu centrar-se en trobar el llindar efectiu de densitat de poblacions de llúdria per a després repoblar-les artificialment a tal punt que la seua població produïxca l'efecte benèfic en les poblacions d'algues marines.

• La langosta roja de Califòrnia (Panulirus interruptus) és un atre eixemple d'un depredador clau que eixercita un important paper en mantindre la diversitat d'espècies en el seu hàbitat. Roures (1987) va demostrar experimentalment que l'exclusió d'esta langosta de l'hàbitat zona intermareal va dur a la dominancia competitiva de les clòchines Mytilus edulis i M. californianus. Estos resultats ilustren un atre eixemple de la reducció de la diversitat d'espècies com a conseqüència de la pèrdua del depredador clau. Llamentablement, en este cas la situació ha passat el llindar d'extinció ecològica per la peixca excessiva.

• Jackson et al. (2001) varen analisar la perspectiva històrica en el cas de l'extinció ecològica produïda per la peixca excessiva d'ostres en la baïa de Chesapeake. La collita comercial d'ostres no havia afectat a l'ecosistema de la baïa fins que es varen escomençar a usar dragas mecàniques en la década de 1870. Hui en dia la baïa sofrix d'eutrofización deguda a la proliferació d'algues; el resultat és una hipoxia ambiental de les aigües. Les proliferació d'algues poden excloure per competència a atres espècies, incloent fauna que abans floria com a delfins, sirenios, llúdries de riu, tortugues marines, cocodrils, taburons i ralles. És un eixemple de pèrdua de diversitat que comença al top d'una cadena trófica.