Explosió nuclear pacífica
Les explosions nuclears pacífiques (ENP) són explosions nuclears realisades en fins no militars. Els usos proposts inclouen l'excavació per a la construcció de canals i ports, la generació elèctrica, l'us d'explosions nuclears per a conduir naus espacials i com una forma de fracturació hidràulica d'àrea àmplia. Les ENP varen ser un àrea d'investigació des de finals de la década de 1950 fins a la década de 1980, principalment en els Estats Units i l'Unió Soviètica.
En Estats Units, es va portar a terme una série de proves en el marc del Proyecte Llaurat compartit. Algunes de les idees considerades varen incloure l'explosió d'un nou canal de Panamà, l'us d'explosions subterrànees per a crear electricitat i una varietat d'estudis geològics. La major de les proves d'excavació es va portar a terme en la prova nuclear de Seden en 1962, que va llançar grans cantitats de gas radiactiu a l'aire. A fins de la década de 1960, l'oposició pública a Plowshare estava aumentant, i un estudi de l'economia dels conceptes en la década de 1970 va sugerir que no tenien un us pràctic. Plowshare va experimentar una disminució de l'interés des de la década de 1960 i va ser cancelat oficialment en 1977.
El programa soviètic va escomençar uns anys despuix dels esforços d'Estats Units i va explorar molts dels mateixos conceptes en el seu programa Explosions Nuclears per a l'Economia Nacional. El programa va ser més extens i finalment va conduir 239 explosions nuclears. Algunes d'estes proves també varen lliberar radiactivitat, inclosa una lliberació significativa de plutoni en l'aigua subterrànea i la contaminació d'un àrea prop del riu Volga. Una part important del programa en els anys setanta i huitanta va ser l'us de bombes molt chicotetes per a produir ones de choc com una ferramenta de medició sísmica, i com a part d'estos experiments, es varen utilisar en èxit dos bombes per a sagellar pous de petròleu explotats. El programa va finalisar oficialment en 1988.
Com a part d'els esforços de control d'armes en curs, abdós programes varen aplegar a ser controlats per una varietat d'acorts. El més notable d'estos és el Tractat de 1976 sobre explosions nuclears subterrànees en fins pacífics (Tractat ENP).[1][2] El Tractat de Prohibició Completa de Proves Nuclears de 1996 prohibix totes les explosions nuclears, independentment de si tenen fins pacífics o no. Des de llavors, el tema s'ha plantejat vàries voltes, a sovint com un método per a evitar l'impacte d'asteroides.
Tractat d'Explosions Nuclears Pacífiques
En el Tractat ENP, els signataris varen acordar: no portar a terme cap explosió nuclear individual que tinga un rendiment superior a 150 kilotones de TNT equivalent; no portar a terme cap explosió grupal (que consta de vàries explosions individuals) en un rendiment agregat superior a 1,500 kilotones; i no portar a terme cap explosió grupal que tinga un rendiment agregat superior a 150 kilotones a menos que les explosions individuals en el grup puguen identificar-se i medir-se per mig de procediments de verificació acordats. Les parts també varen reafirmar les seues obligacions de complir plenament en el Tractat de Prohibició Llimitada de Proves de 1963.
Les parts es reserven el dret de portar a terme explosions nuclears en fins pacífics en el territori d'un atre país si aixina ho soliciten, pero solament en compliment total de les llimitacions de rendiment i atres disposicions del Tractat ENP i d'acort en el Tractat de No Proliferació Nuclear.
Els artículs IV i V del Tractat ENP establixen els acorts de verificació acordats. Ademés de l'us de mijos tècnics nacionals, el tractat establix que l'informació i l'accés als llocs d'explosions seran proporcionats per cada part, i inclou un compromís de no interferir en els mijos i procediments de verificació.
El protocol del Tractat ENP establix els apanys específics acordats per a garantisar que no s'obtinguen beneficis relacionats en les armes exclosos pel Tractat de Prohibició de Proves de Llindar portant a terme una explosió nuclear utilisada en fins pacífics, incloses les disposicions per a l'us del método de medició del rendiment hidrodinàmic, monitoreo sísmic i inspecció in situ.
La declaració acordada que acompanya al tractat especifica que una «aplicació pacífica» d'una explosió nuclear subterrànea no inclouria les proves de desenroll de cap explosiu nuclear.[3]
Estats Units: Operació Llaurat compartit
Operació Plowshare va ser el nom del programa nortamericà per al desenroll de tècniques per a utilisar explosius nuclears en fins pacífics. El nom va ser falcat en 1961, pres de Miqueas 4: 3 ("I ell jujarà entre les nacions, i reprenderá a moltes persones; i colpejaran els seus espases en reixes de llaurat, i les seues llances en podaderas: la nació no s'alçarà espasa contra nació, ni deprendran més la guerra"). Vintihuit explosions nuclears varen ser detonades entre 1961 i 1973.
Una de les primeres propostes nortamericanes d'explosions nuclears pacífiques que va estar a punt de portar-se a terme va ser el Proyecte Chariot, que hauria utilisat vàries bombes d'hidrogen per a crear un port artificial en Cape Thompson, Alaska. Mai es va portar a terme per les preocupacions de les poblacions natives i al fet de que el port tenia poc us potencial per a justificar el seu risc i despesa. També es va parlar d'usar explosions nuclears per a excavar un segon Canal de Panamà .[4]
El major experiment d'excavació va tindre lloc en 1962 en el lloc de proves de Nevada del Departament d'Energia. La prova nuclear de Seden realisada com a part de l'operació Storax va desplaçar 12 millons de tonellades de terra, creant el cràter artificial més gran del món, generant una gran pluja nuclear sobre Nevada i Utah. Es varen realisar tres proves per a estimular la producció de gas natural, pero l'esforç es va abandonar per poc pràctic pel cost i la contaminació radiactiva del gas.[5][6]
Va haver molts impactes negatius de les 27 explosions nuclears de proyecte Plowshare. Per eixemple, el lloc del Proyecte Gasbuggy,[6] ubicat a 55 milles a l'est de Farmington, Nou Mèxic, encara conté contaminació nuclear d'una sola explosió subterrànea en 1967.[7] Atres conseqüències varen incloure terres arruïnades, comunitats reubicades, aigua contaminada en triti, radioactividad i les conseqüències dels rebujos tirats a l'atmòsfera. Estos varen ser ignorats i minimisats fins que el programa es va terminar en 1977, degut en gran part a l'oposició pública, en acabant de que es varen gastar USD$770 millons en el proyecte.[8]
Vore també
Referències
- ↑ «Announcement of Treaty on Underground Nuclear Explosions Peaceful Purposes (PNE Treaty)». Gerald R. Ford Museum and Library.
- ↑ Peters, Gerhard. «Gerald R. Ford: "Message to the Senate Transmitting United States-Soviet Treaty and Protocol on the Limitation of Underground Nuclear Explosions," July 29, 1976». The American Presidency Project. University of Califòrnia - Santa Barbara. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 24 de març de 2020.
- ↑ «Peaceful Nuclear Explosions Treaty». Arms Control Association. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2013.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
- ↑ 6,0 6,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Gas Buggy». DOE. Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2010. Consultat el 19 de setembre de 2010.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Explosión nuclear pacífica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.