Anar al contingut

Excèntrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Helictitas en el Monument Nacional Cova Timpanogos, USA.
Antodita de calcita en una cova del Regne Unit.

Les excèntriques són una classificació clàssica d'espeleotemas de formació secundària càrstica, segons la qual es distinguixen entre antoditas i helictitas. El nom fa menció a la seua forma de creiximent, la capilaridad és part del procés en tots els casos, encara que no hi ha un acort complet en la divisió dels tipos i variants d'excèntriques.

El espeleotema frostwork podria estar englobat en el terme excèntrica, si ben no hi ha acort en quina forma, ya que podria ser una variant de antodita. De fet, autors com Hill (1997) consideren que antoditas, frostwork i helictitas són tres tipos de espeleotema distints, a on la antodita seria el punt intermig dels atres dos.[1] Açò faria que el terme excèntrica no tinguera sentit.

Es pot aplegar a observar l'us dels térmens excèntrica i helictita com a sinònims, encara que podria ser per l'absència d'atres tipos d'excèntriques en el tema tractat.[2]

Solen ser d'una gran vistositat i gran fragilitat lo que fa que en coves en accés fàcil o en visites habilitades siga difícil trobar-les, a lo manco en bon estat.

Grups i varietats

[editar | editar còdic]

Segons els distints autors, les excèntriques poden dividir-se en dos grups, tres grups, dos grups i una varietat, un grup i una varietat, etc. Realment no hi ha acort cap i un punt de partida per a això és la divisió que fan Hill i Forti en la seua obra Cave Minerals of the World (1986), a on es distinguixen tres tipos de espeleotemas diferenciats: helictitas, antoditas i frostworks.[3][4]

Antoditas

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Antodita.

Les antoditas es formen per fluix superficial,[5] es produïxen en zones en corrents d'aire i el consegüent evaporament. Quan són d'aragonito nos trobem en antoditas molt fràgils i arracades molt fibrosos. Quan són de calcita tenen aspecte de branques i presenten major consistència...

Helictitas

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Helictita.

Les helictitas necessiten un canal central que aporte aigua per al seu creiximent.[5] Creixen en qualsevol direcció i en la seua formació concorren múltiples factors com a girs dels eixos de cristalisació, aparició de poros laterals (per haver-se obstruït el conducte central), concentració d'impurees per evaporament de l'aigua i corrents d'aire. En este cas, i a diferència de les estalactitas el fluix de la qual d'aigua és per gravetat, la capilaridad és la responsable de la transmissió de l'aigua.

Frostworks

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Flor de gèl.

Frostwork, terme anglés, també utilisat en la lliteratura en espanyol, fa referència a l'aspecte. En espanyol rep noms com espeleotema acicular de aragonito, cristal acicular de aragonito o flor de gèl. Segons autors és considerat com un tipo d'excèntrica completament independent o una varietat de antodita...

Localisacions

[editar | editar còdic]

En Espanya es poden vore en, entre unes atres, Cova de Nerja (Màlaga), El Soplao (Cantàbria), Pozalagua (País Vasc), Cuevas de Canelobre (Alacant), Gruta de les Maravelles (Huelva), Cova dels Francesos (Palència), Cova Meravelles (Benifallet), Cova del Mort (Saragossa), Cova de Castañar de Ibor (Càceres) i Cuevas de Artá (Balears)


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Hill, 1997, p. 47.
  2. Fundació Cova de Nerja. «Espeleotemas». Consultat el 29 de setembre de 2013.
  3. Journal of Caves and Karst Studies.Huntsville, Alabama:ISSN 1090-6924.Consultat el 2 de decembre de 2012.
  4. Journal of Caves and Karst Studies.Huntsville, Alabama:ISSN 1090-6924.Consultat el 2 de decembre de 2012.
  5. 5,0 5,1 Hill, 1997, p. 45