Exageració
La exageració és la representació d'una miqueta d'un modo més extrem o dramàtic de lo que en realitat és. L'exageració pot ocórrer intencionalmente o no.
L'exageració pot ser un recurs o figura retòrica. Pot usar-se per a evocar sentiments forts o per a crear una forta impressió.
Ampliar guanys, obstàculs i problemes per a cridar l'atenció és alguna cosa quotidià.[1] Inflar la dificultat de conseguir una meta despuix d'alcançar-la pot utilisar-se per a reforçar l'autoestima.[2]
En les arts, les exageració s'utilisen per a crear émfasis o efecte. Com a dispositiu lliterari, les exageració s'usen a sovint en la poesia i es troben en freqüència en el parla informal.[3] Moltes voltes els usos de la hipèrbole descriuen alguna cosa millor o pijor de lo que realment és.[4] Un eixemple d'hipèrbole és: "La bossa pesava una tonellada".[5] L'hipèrbole senyala que la bossa era molt pesada, encara que provablement no pese una tonellada.[6]
Exagerar és també un tipo d'engany,[7] aixina com un mig de fingir: magnificar chicotetes lesions o molèsties com a excusa per a eludir responsabilitats.[8]
Us en les arts
[editar | editar còdic]El exagerador ha segut un personage tipo en la cultura occidental des d'a lo manco la discussió d'Aristóteles sobre l'alazón.[9]
Expressionisme
[editar | editar còdic]Harold Bloom descriu l'art expressioniste com un intent de "intensificar l'expressió de sentiments i actituts per mig de l'exageració".[10] Harold Osborne escriu que, en el seu inici, inclús el realisme nou i dur va mantindre gran part de la distorsió i exageració que havia segut un dels principals dispositius de l'expressionisme anterior.[11]
Tragèdia
[editar | editar còdic]_(6985293553).jpg){kind=link}
Encara que principalment és una figura còmica, el jactancioso alazón també pot ser un aspecte del héroe tràgic: s'ha comentat el toc de mills gloriosus ("soldat fanfarrón") en Tamburlaine, inclús en Otelo, de la mateixa manera que el toc de l'obsessionat filòsof en Fausto i Hamlet.[12]
Humor
[editar | editar còdic]Emil Draitser escriu que "Alguns teòrics de lo còmic consideren que l'exageració és un dispositiu còmic universal".[13] Pot prendre diferents formes en diferents gèneros, pero en paraules de M. Eastman i W. Fry, tots es basen en el fet de que "la forma més fàcil de fer les coses risibles és exagerar fins al punt del absurt les seues traces més destacades".[14]
Una caricatura és un tipo de retrat que exagera o distorsiona l'essència d'una persona o cosa per a crear una semblança visual fàcilment identificable: Filippo Baldinucci descriu açò com "aumentar i emfatisar desproporcionadament els defectes de les característiques".[15] En la lliteratura, una caricatura és una descripció d'una persona que utilisa l'exageració d'algunes característiques i la simplificació excessiva d'unes atres.
La bufonada és el recurs a l'humor que implica una activitat física exagerada que supera els llímits del sentit comú.[16][17][18] Estes representacions exagerades es troben a sovint en dibuixos animats i comèdies cinematogràfiques llaugeres dirigides a un públic més jove.
Sobreactuación
[editar | editar còdic]La sobreactuación és l'exageració dels gests i el parla al actuar. Pot ser involuntari, particularment en el cas d'un mal actor, o ser específicament requerit per al paper. Per a açò últim, s'usa comunament en situacions còmiques o per a emfatisar les característiques malvades d'un vilà. Ya que la percepció de la calitat de l'actuació diferix entre les persones, el grau de sobreactuación pot ser subjectiu.
L'exageració és un efecte especialment útil per a l'animació, ya que l'imitació perfecta de la realitat pot semblar estàtica i avorrida en els dibuixos animats.[19] El nivell d'exageració depén de si es busca el realisme o un estil particular, com una caricatura o l'estil d'un artiste específic. La definició clàssica d'exageració, empleada per Disney, era mantindre's fidel a la realitat, pero presentant-la d'una forma més salvage i extrema.[20] Atres formes d'exageració poden implicar alteracions sobrenaturals o surrealistes en les característiques físiques d'un personage; o elements en l'història mateixa.[21] És important amprar un cert nivell de moderació quan s'utilisa l'exageració. Si una escena conté varis elements, deu haver un equilibri en la forma en que eixos elements s'exageren entre sí, per a evitar confondre o intimidar a l'espectador.[22]
En periodisme
[editar | editar còdic]Schopenhauer va vore l'exageració com alguna cosa «tan essencial per al periodisme com per a l'art dramàtic; perque l'objecte del periodisme és fer que els acontenyiments apleguen lo més llunt possible ... tots els periodistes són, per la mateixa naturalea de la seua vocació, alarmistes; i esta és la seua manera de donar interés a lo que escriuen».[23] És possible que haja exagerat este cas, pero la prensa groga ha prosperat a través de l'us de l'exageració,[24] i la verificació de fets i la verificació independent no han conseguit suprimir fenomens com el clickbait o titulars hiperbòlics.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Daniel Goleman, Emotional Intelligence (London 1996) p. 113.
- ↑ Beth Encert "All puffed up" Monitor on Psychology, June 2007, Vol 38, No. 6.
- ↑ «Definition of Hyperbole». Consultat el 2014-01-10.
- ↑ «Definition of HYPERBOLE». www.merriam-webster.com.
- ↑ Mahony, David (2003). Literacy Tests Year 7, Pascal Press, p. 82. ISBN 978-1877085369.
- ↑ «Hyperbole». Byu.edu. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2017. Consultat el 2014-01-10.
- ↑ Guerrero, L., Anderson, P., Afifi, W. (2007). Close Encounters: Communication in Relationships (2nd ed.). Los Angeles: Sage Publications.
- ↑ R. Rogers Clinical Assessment of Malingering and Deception 3rd Edition, Guilford, 2008. ISBN 1593856997
- ↑ Aristóteles, Ètica (Penguin 1976) p. 165.
- ↑ Harold Bloom, Thomas Hardy (2010) p. 93
- ↑ Harold Osborne ed., The Oxford Companion to Art (Oxford 1992) p. 397.
- ↑ Frye, p. 39.
- ↑ Emil Draitser, Techniques of Satire (1994) p. 135
- ↑ M. Eastman/W. Fry, Enjoyment of Laughter (2008) p. 156.
- ↑ Filippo Baldinucci, citat en Harold Osborne ed., The Oxford Companion to Art (Oxford 1992) p. 204.
- ↑ «slapstick – definition of slapstick by the Free Online Dictionary, Thesaurus and Encyclopedia». Thefreedictionary.com. Consultat el 2013-04-29.
- ↑ «Slapstick Comedy – film, cinema». Filmreference.com. Consultat el 2013-04-29.
- ↑ «Slapstick comedy definition of Slapstick comedy in the Free Online Encyclopedia». Encyclopedia2.thefreedictionary.com. Consultat el 2013-04-29.
- ↑ Lightfoot. «12 Principles». Animation Toolworks. Archivat des d'el original, el 2016-06-09. Consultat el 2008-06-27.
- ↑ Johnston & Thomas (1981), pp. 65–66.
- ↑ Willian. «Exaggeration». Blender. Archivat des d'el original, el 2009-02-07. Consultat el 2008-06-28.
- ↑ De Stefano. «Exaggeration». Electronic Visualization Laboratory, University of Illinois at Chicago. Archivat des d'el original, el 2001-04-13. Consultat el 2008-06-28.
- ↑ Schopenhauer, Arthur (2017). Delphi Collected Works of Arthur Schopenhauer, Hastings, East Susse: Delphi Classics, p. 109. ISBN 978-1786560889. «Exaggeration of every kind is as essential to journalism as it is to the dramatic art; for the object of journalism is to make events go as far as possible. Thus it is that all journalists llaure, in the very nature of their calling, alarmists; and this is their way of giving interest to what they write.»
- ↑ Griffin (2018). Yellow Journalism, Sensationalism, and Circulation Wars, New York: Cavendish Square Publishing, LLC, p. 102. ISBN 978-1502634719. «yellow journalism[: ...] a style of reporting that relied on exaggerted or invented stories of scandal and crime to attract readers; attention.»
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Duttmann, AG; Phillips, J. (2007). Philosophy of Exaggeration (Continuum Studies in Continental Philosophy)
- Demaree, H.A.; Schmeichel, BJ; Robinson, JL; Everhart, D. Erik (2004). "Behavioural, affective, and physiological effects of negative and positive emotional exaggeration". Cognition and Emotion, Volum 18, número 8, 1079–1097(19)
- Pieper, W. J. (1976). Exaggeration, puffery, inferential beliefs and deception in advertising – University of South Carolina.
- Sperling, O. E. (1963). "Exaggeration as a Defense". Psychoanal Q., 32:553–548.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Exageración» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.