Evaluació provabilística del risc

La evaluació provabilística del risc (en inglés: probabilistic risk assessment, PRA) és una metodologia sistemàtica i exhaustiva per a evaluar el risc associat a una entitat ingenieril complexa (tal com un avió comercial o una central nuclear).

El risc en un PRA està definit com un resultat detrimental factible d'una activitat o acció. En un PRA, el risc està caracterisat per dos sifres:

1. la magnitut (severitat) de les possibles conseqüències adverses, i
2. la possibilitat (provabilitat) de l'ocurrència de cada conseqüència.

Les conseqüències està expressades numèricament (per eixemple, la cantitat de persones que potencialment serien danyades o mortes) i les possibilitats d'ocurrència expressades com a provabilitats o freqüències (per eixemple: la cantitat d'ocurrències per unitat de temps). El risc total és la pèrdua esperada: la suma dels productes de les conseqüències multiplicades per les seues provabilitats.

L'espectre dels riscs a través de les classes d'events també són d'interés, i usualment estan controlats en els processos de licenciamiento - seria d'interés pero rar si events d'altes conseqüències es trobaren dominant el risc total, particularment ya que esta evaluació de risc és molt sensitiva als supòsits (per eixemple: ¿Cuán rar és un event d'alta conseqüència?).

L'evaluació provabilística del risc usualment respon tres preguntes bàsiques:

1. ¿Que pot ocórrer erròneament en l'entitat tecnològica estudiada?, o ¿Quins són els iniciadores o events iniciadores (events inicials indesijables) que duen a conseqüències adverses?
2. ¿Qué i cuán severs són els detriment potencials o les conseqüències adverses a que l'entitat tecnològica pugues eventualment ser somesa com un resultat de l'ocurrència del iniciador?
3. ¿Cuán provable és que ocórreguen estes conseqüències indesijables?, o ¿quins són les seues provabilitats o freqüències?

Dos métodos comuns de respondre esta última pregunta són l'Anàlisis d'Arbre d'Events i l'Anàlisis d'Arbre de Falles - per a explicació d'estes, vore ingenieria de seguritat.

En adició als dos métodos mencionats dalt, els estudis de PRA requerixen ferramentes d'anàlisis especials pero a sovint molt importants tals com l'anàlisis de fiabilitat humana (human reliability analysis, HRA) i l'anàlisis de causa-falla-comuna (common-cause-failure analysis, CCF). El HRA té que vore els métodos per a modelar l'error humà mentres que el CCF té que vore en els métodos per a evaluar l'efecte de les dependències intersistemas i les intrasistemas que tendixen a causar falles simultànees i aixina incrementar significativament el risc total.

En l'any 2007 França va ser criticada per fallar en usar l'aproximació PRA per a evaluar el risc sísmic de les centrals nuclears franceses.

Crítiques

Teòricament, el método d'evaluació provabilística de risc sofrix de varis problemes:

Nancy Leveson del MIT i els seus colaboradors han argumentat que la concepció de cadena d'events dels accidents típicament usades per a tals evaluacions de riscs no pot donar conte de les relacions de retroalimentación indirectes, no llineals que caracterisen molts accidents en sistemes complexos. Esta evaluació de riscs fa un pobre treball en modelar les accions humanes i el seu impacte en els modos de falla coneguts, i molt pijor en els modos de falla desconeguts. També, com un informe de 1978 del Grup de Revisió d'Evaluació de Riscs entregat a la NRC va destacar és conceptualment impossible ser complet des del punt de vista matemàtic en la construcció d'arbres d'events i arbres defallas ... Esta llimitació inherent significa que qualsevol càlcul usant esta metodologia està sempre subjecte a revisió i a dubte sobre si el seu alcanç és complet.

En el cas de molts accidents, els models d'evaluació provabilística de risc no varen considerar modos de falla inesperats:

En els reactors Kashiwazaki Kariwa de Japó, per eixemple, despuix del terremot de Chuetsu en 2007 alguns materials radiactius es varen filtrar en la mar quan la subsidencia del terreny va tirar els cables elèctrics subterràneus cap a avall i va crear una obertura en la muralla del sòtol del reactor. Com un empleat de la Tòquio Electric Power Company va observar en eixe moment, Va estar més allà de lo que vàrem poder imaginar que un buit es produïra en la perforació per als cables elèctrics en la muralla exterior.

Quan es tracta de la seguritat en el futur, els dissenyadors nuclears i els operadors a sovint assumixen que ells saben quin és lo més provable que succeïxca, que és lo que els permet afirmar que han planificat per a totes les possibles contingències. Pero esta és una de les debilitats del método d'evaluació provabilística de risc que ha segut demostrada emfàticament en els accidents nuclears de Fukushima I -- La dificultat de modelar falles de causa-comuna o de modo-comú:

De la major part dels informes sembla clar que un sol event, el tsunami, va resultar en una cantitat de falles que varen establir l'escenari per als accidents. Estes falles varen incloure la pèrdua de l'abastiment d'energia elèctrica externa del complex de reactors, la pèrdua dels tancs de petròleu i del combustible de reserva per als generadors dièsels, l'inundació de la subestació elèctrica, i potser el dany a les admissions que duyen l'aigua de refredat des del oceà. Com un resultat, inclús quan existien múltiples formes de remoure la calor des del núcleu, totes elles varen fallar.

Vore també

• Subestimación del benefici
• Falla de modo comú
• Sobrecosto
• Pronòstic per classe de referència
• Evaluació de risc
• Risc extrem

• Ferramentes per al maneig del risc
• Seguritat del transport en Estats Units

Referències

Enllaços externs

• Software PRA usat per U.S. Department of Energy, Nuclear Regulatory Commission, i la NASA
• Artícul de la NASA sobre la PRA [1] archivat en Wayback Machine.
• Software PRA per a l'indústria nuclear (CAFTA)