Eupithecia immundata
Eupithecia immundata és una espècie d'arna de la família Geometridae.[1] L'espècie va ser descrita per primera volta per Friederike Lienig havent segut descrita en 1846,[2][3] en distribució en les montanyes d'Europa. El holotip de l'espècie va ser descrita en les afores de Livonia.[4]
Distribució
[editar | editar còdic]L'arna ha segut descrita des de Rússia fins a Europa occidentalPlantilla:R/ref i des d'Escandinavia central fins als Alps escandinaus. En el nort d'Europa l'espècie es troba dispersa i molt localisada en tota Dinamarca, en Noruega s'ha descrit en menudes cantitats en el fiort d'Oslo i Søgne, en tota Suècia i en llocs esporàdics de Finlàndia.[5] En Espanya s'ha descrit en el Valle de Arán, a poca distància de Salardú,[6] aixina com en els Pirineus, els Alps i els Cárpatos.
El seu hàbitat són els boscs sobre sol fèrtil de boscs caducifolios i mixts, sombreados i rics en herbes. El periodo de vol dels adults és durant tot juny. La larva viu des de finals de juny fins a principis d'agost en els fruts del nabiu.
En alguns països stá catalogada com espècie casi amenaçada en la Llesta Roja d'Espècies. L'espècie està amenaçada per la deforestación dels boscs a on viu, perque quan es tala el bosc, l'arna queda més exposta a les geladas i, per lo tant, és incapaç de produir ous tots els anys.
Descripció
[editar | editar còdic]És una arna menuda en una envergadura de Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «ConvertirAux»..[7] És de color general gris groguenc.[8] La base del abdomen és gris pàlit. Té gran similitut en Eupithecia plumbeolata la qual és llaugerament més menuda, en marques més contrastantes i, com en el cas de Eupithecia thalictrata, té un color base predominantment marró grisáceo.
Com ocorre en moltes espècies d'arnes de les flors, una identificació fiable deu ser realisada per especialistes, sent aconsellable també un anàlisis morfològic genital per a una classificació clara. Sembla estar estretament relacionada en l'espècie americana I. cimicifugata.[9]
Ales
[editar | editar còdic]El marge anterior de l'ala és ampli i negruzco, en llínees sinuoses i transversas obscures.Plantilla:R/ref Inclús en els eixemplars recent naixcuts, les marques només són vagament reconeixibles.
La llínea exterior conta en vetes de venes negres contigües. Tres llínees travesseres pàlides solen tindre poc contrast i a penes destaquen del fondo.[10] La major part de les mostres estudiades carixen del punt discal.[5] Les ales atrasseres, que tampoc tenen casi marques, són llaugerament més clares que les ales davanteres.
Ou
[editar | editar còdic]L'ou, de color blanquecino a vert clar, té un pol puntagut i un atre romo. La superfície està coberta per una ret de cèlules débilmente desenrollades.
Oruga
[editar | editar còdic]Les orugas adultes són blanquecinas, curtes i grosses, tenen segments clarament constreñidos i semblen tindre forma de cuc. L'escut del cap i el coll són de color marró obscur.
Bues
[editar | editar còdic]Les buas tenen un color que va del groc mel a l'àmbar i mostren baïnes d'ales verdosas. Hi ha sis cerdes curtes en el cremáster.
Cicle de vida
[editar | editar còdic]Hi ha dos generacions per any en adults volant des de mediats de maig fins a juny. Passa l'hivern com bua, a voltes dos voltes. Les palometes són predominantment nocturnes. També apareixen en abdós sexes en fonts de llum artificial. Els ous es posen individualment en els fruts encara verts de la planta hoste de la oruga. Les orugas viuen en juliol i agost.
Les orugas s'alimenten dels fruts del hipérico Actaea spicata, en el que també viuen.[11] Les orugas es poden trobar des de finals de juny fins a mediats d'agost. Les orugas viuen en el frut de la seua planta hoste en el qual és una espècie especialisada com a depredador de les llavors.[12] Quan creixen completament, cauen al sol i pupan en una ret sòlida sobre o dins del sol.
En associació en un grup de parasitoides afecten el tamany de la població de les plantes. En majors números, els parasitoides reduïxen el nivell de depredació de les llavors, establint una estable relació en la sobrevivencia de la planta.[13] En poblacions menudes, generalment es depredó una gran proporció de llavors per la presència d'arnes i l'absència de parasitoides o no va haver depredació de llavors quan el verdet estava absent.[14]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mironov, Vladimir; Galsworthy, Sir Anthony Charres (2013-11-01). [1] (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-25453-4.
- ↑ Eupithecia conterminata at Fauna Europaea
- ↑ Yu, Dicky Sick Ki. «Eupithecia conterminata (Lienig & Zeller 1846)». Taxapad.
- ↑ Scoble, Malcolm J. (2023-03-20). [2] (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-54200-6.
- ↑ 5,0 5,1 Skou, Peder (2023-11-13). [3] (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-63128-1.
- ↑ Redó, Victor M.; Gaston, Javier; Gimeno, {{{nom3}}} (2013-01-21). [4] (en és), BRILL. ISBN 978-90-04-26101-3.
- ↑ (2021-11-29) [5] (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-30863-3.
- ↑ Zoology, British Museum (Natural History) Department of; Walker, Francis (1861). [6] (en en), order of the Trustees.
- ↑ (1990) [7] (en en), The Society.
- ↑ Zoology, British Museum (Natural History) Department of; Walker, Francis (1861). [8] (en en), order of the Trustees.
- ↑ Ohgushi, Takayuki; Schmitz, Oswald; Holt, {{{nom3}}} (2012-12-06). [9] (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-1-139-85135-0.
- ↑ (1996) [10] (en en), Cambridge Scientific Abstracts.
- ↑ (2003) [11] (en en), National Research Council of Canada.
- ↑ Pugnaire, Francisco; Valladares, Fernando (2007-06-20). [12] (en en), CRC Press. ISBN 978-1-4200-0762-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eupithecia immundata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.