Euclasa
L'euclasa és un mineral de la classe dels nesosilicatos. Va ser descoberta en 1792 en l'Óblast de Oremburgo al sur dels monts Urales (Rússia), sent nomenada aixina del grec fàcil fractura, per esta propietat característica. Un sinònim poc usat és euclasita.
Característiques químiques
És un silicat hidroxilado d'alumini i berili, que cristalisa en el sistema monoclínic en cristals prismàtics.[1]
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: cinc, flúor, calcio, magnesi, ferro i sodi.
Formació i jaciments
Apareix com a producte de la descomposició del berilo en roca tipo pegmatita, i en vetes alpines de baixa temperatura. També el pegmatita d'alteració hidrotermal, aixina com en roques aluvials. Se li pot trobar en moltes localisacions, destacant els fins cristals de Rússia i els grans cristals de Chivor (Colòmbia), abundant en Ouro Preto, Mines Gerais (Brasil).[2]
Sol trobar-se associat a atres minerals com: feldespat, cuarzo, topacio, berilo, mica, calcita, ankerita o clorita.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Euclasa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.