Estudis asiàtics
Estudis asiàtics és el terme que s'utilisa habitualment en Norteamérica i Austràlia per a lo que en Europa es coneix com estudis orientals.[1] El camp s'ocupa dels asiàtics, la seua cultura, idiomes, història i política. Aixina mateix, els estudis asiàtics combinen aspectes de la sociologia, l'història, l'antropologia cultural i moltes atres disciplines per a estudiar els fenomens polítics, culturals i econòmics en les societats tradicionals i contemporànees asiàtiques. Els estudis asiàtics formen un camp d'estudis de postgrau en moltes universitats.[2]
Campos d'estudi
[editar | editar còdic]- Estudis del sur d'Àsia
- Indología (estudis indis)
- Estudis bengalíes
- Estudis dravídicos
- Estudis paquistanins
- Sindología
- Estudis del surest asiàtic
- Estudis d'Àsia Oriental
- Sinología (estudis chinencs)
- Estudis taiwanesos
- Japonología (estudis redactors)
- Coreanología (estudis coreans)
- Estudis mongoles
- Tangutología (estudis de l'ètnia tangut)
- Tibetología (estudis tibetans)
- Estudis uigures
- Estudis d'Orient Mig
- Estudis d'Àsia Central
- Turcología (estudis turcs)
- Estudis semíticos
- Asiriología (estudis assiris)
- Estudis hebraicos
- Estudis judaics (a sovint superposts en estudis d'Orient Mig)
- Estudis islàmics (a sovint superposts en estudis d'Orient Mig i Àsia central)
Vore també
[editar | editar còdic]- Estudis culturals
- Estudis europeus
- Centre d'Estudis Asiàtics de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Choudhury, Maitreyee. From Oriental Studies to Asian Studies: The Metamorphosis of the Western Mind, ISEAS–Yusof Ishak Institute, pp. 20–43. ISBN 978-981-4786-31-7.
- ↑ Mestrages en Estudis Asiàtics. Keystone.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estudios asiáticos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.