Hebraísta
Un hebraísta és un especialiste en estudis judeus, hebreus i hebraicos.[1] Específicament, els acadèmics britànics i alemans dels sigles XVIII i XIX que varen participar en l'estudi de l'idioma i la lliteratura hebrea eren comunament coneguts per esta designació, en un moment en que l'hebreu era poc entés fòra de les comunitats judeues practicantes.[2]
L'acadèmia britànica del XVIII estava plagada de pseudo-erudits, antropòlecs de silló, místics i "entusiasta" interessats en l'idioma hebreu per diverses i polèmiques raons. Existia empirisme del descobriment llingüístic i històric del sánscrito i el supost dessiframent dels jeroglífics egipcíacs per part d'alguns; junt en la visió arqueològica de l'antic Propenc Orient va dur grans canvis marins a l'història bíblica. L'interés en l'idioma hebreu va sorgir dels debats furiosos sobre la historicidad del diluvi de Noé i atres narracions bíbliques, i inclús si l'hebreu és l'idioma més antic del món que Deu mateixa li va ensenyar a Adán. Alguns hebraístas tenien posats en acadèmies o iglésies, mentres que uns atres eren estrictament aficionats.
Alguns hebraístas varen propondre teories segons les quals les vocals en el text de la Bíblia hebrea, reemplaçades per la tradició dels escrigues, eren una conspiració judeua per a emmaixquerar el verdader significat de les Escritures. Com a resultat, un gènero d'erudición hebraica es va concentrar en eixecutar les paraules del text bíblic juntes, eliminar les vocals, disseccionar les paraules de diferents maneres i agregar vocals alternatives per a donar-li un sentit alternatiu al text.
Segons el diccionari Collins, esta paraula es va registrar per primera volta en el periodo de 1745–55.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Spector, Sheila A. (1990). David V. Erdman (ed.). Blake as an Eighteenth-Century Hebraist, West Cornwall: Locust Hill Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hebraísta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.