Estromatòlit

Els estromatòlits (del grec στρώμα stróma = capa i λίθο lítho = pedra) són microbialitos, estructures minerals bioconstruidas, formades per microorganismes, finamente estratificadas de morfologia laminar, originats per la producció, captura i fixació de partícules carbonatadas per part de biopelícules de cianobacterias[1] i atres bactèries.
Les cianobacterias, per mig de fotosíntesis, lliberen oxigen i capten de l'atmòsfera grans cantitats de diòxit de carbono per a formar carbonat que, en precipitar, donen lloc a la formació dels estromatolitos.
La laminación és la característica definitoria dels estromatolitos, pero el seu significat temporal i ambiental sol ser difícil d'interpretar.[2][3] La gruixa de les làmines sol ser inferior a alguns milímetres i la seua morfologia és variada, podent ser plana, hemisfèrica o columnar. S'han definit diferents estils de laminación estromatolítica,[4][5] que es poden analisar tant per métodos microscòpics com a matemàtics.[5]
Es troben estromatolitos fòssils en totes les eres geològiques i un dels indicis més antics de vida en la Terra són les estructures estromatolíticas de fa 3700 millons d'anys trobades en Groenlàndia.[6]
Formació i desenroll

Els estromatolitos són frut de l'activitat d'agrupacions de cèlules en colónies formant roques sedimentàries. Les cèlules fosilisades més numeroses es varen trobar en tals roques originades a la vora de mars càlides. En examinar-les en cort al microscopi es distinguixen moltes capes superpostes en fines làmines apilades unes sobre atres en les que només la capa superficial conté organismes vius. Estes roques són puix el resultat de l'unió de sers unicelulars, les cianobacterias, que viuen en mars càlides i en aigües poc profundes. Les roques es formen molt llentament, capa sobre capa, en morir les cèlules d'una capa, depositar-se el carbonat càlcic de les seues parets sobre la capa anterior i formar-se sobre elles una nova capa viva.
Causa de l'oxigen en l'atmòsfera de la Terra
Fa uns 3700 millons d'anys, quan en els oceans ya existien millons de cèlules vives, varen aparéixer els estromatolitos i entre 2500 i 1000 millons d'anys arrere, els secs de estromatolitos estaven àmpliament expandits i produint oxigen de forma massiva, provocant un canvi dràstic en l'atmòsfera terrestre, que perdura fins als nostres dies.
Referències
- ↑ El brot de les cianobacterias (Cyanobacteria) estava classificat anteriorment entre les algues, en el nom de cianofíceas o algues verdeblavenques.
- ↑ Seong-Joo, Llig; Browne, Kathleen M.; Golubic, Stjepko (2000). On Stromatolite Lamination (en en), Springer Berlin Heidelberg, pp. 16–24. doi:10.1007/978-3-662-04036-2_3. ISBN 978-3-642-08275-7. Consultat el 2024-02-09.
- ↑ Arenes, Concha; Jones, Brian(2017-10).«Temporal and environmental significance of microbial lamination: Insights from Recent fluvial stromatolites in the River Pedra, Spain».Sedimentology.64(6): 1597–1629.ISSN 0037-0746.doi:10.1111/sigau.12365.Consultat el 2024-02-09.(en en)
- ↑ Monty, C.L.V. (1976). Chapter 5.1 The Origin and Development of Cryptalgal Fabrics (vol. 20) (en en), Elsevier, pp. 193–249. doi:10.1016/s0070-4571(08)71137-3. ISBN 978-0-444-41376-5. Consultat el 2024-02-09.
- ↑ 5,0 5,1 Suarez-Gonzalez, Pablo; Quijada, I. Emma; Benito, M. Isabel; Mes, Ramón(2014-03).«Origin and significance of lamination in Lower Cretaceous stromatolites and proposal for a quantitative approach».Sedimentary Geology.300: 11–27.doi:10.1016/j.sedgeo.2013.11.003.Consultat el 2024-02-09.(en en)
- ↑ Allen P. Nutman, Vickie C. Bennett, Clark R. L. Friend, Martin J. Van Kranendonk & Allan R. Chivas, Rapid emergence of life shown by discovery of 3,700-million-year-old microbial structures, Nature (2016).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estromatolito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.