Estela de la Granja de Toriñuelo

Archiu:Estela de la Granja de Toniñuelo (29321420592).jpg

Estela de la Granja de Toriñuelo

La Estela de la Granja de Toriñuelo és una estela o estàtua-menhir provinent de Jerez dels Cavallers en la Dehesa de la Granja, en la província de Badajoz, en la comunitat autònoma de Extremadura, i ara està en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya en Madrit.

L'estela de granit, que està llaugerament danyada en la part superior, va ser descoberta en 1914 per José Ramón Mélida (1856–1933) en la granja de la Granja de Toniñuelo. Georg Leisner la va vore en 1934 i poc despuix va ser publicada en una revista per Hugo Obermaier . L'estela va ser donada al Museu Arqueològic Nacional per mediació del comte de Casal.

És una peça cridanera pel seu tamany i detall, que la seua cara està rodejada d'adorns que s'interpreten com a diademes o collars i la cintura dels quals està rodejada per un cinturó. Els monuments antropomórficos i iconográficos són característics de l'Edat del Bronze en l'oest de la península ibèrica. L'estela diferix d'atres estàtues menhirs similars de França en que el seu el cap no està esculpida, sino que està tallada en l'estela, lo que fa possible l'anell radiant exterior, al voltant del cap.

Alguns autors veuen una relació en el dolmen de Toriñuelo en la mateixa finca, l'existència de la qual va ser el motiu de la visita de Leisner. No obstant, a banda de la seua proximitat geogràfica, no hi ha evidència d'una relació entre l'estela i l'enterrament en tholos, que es troba en un tossal en un diàmetro de més de 70 metros. En la cambra funerària s'ha pogut demostrar l'existència de pintures i escultures que pràcticament varen desaparéixer en la seua totalitat i en les que es podien trobar serps i motius circulares.

També hi ha dos dólmenes en els municipis de Valcavado i Palomilla.