Anar al contingut

Estats Frontera (en Europa de l'Est)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa britànic d'Europa en el periodo immediatament posterior a la Primera Guerra Mundial i el derrocament de l'imperi zarista en Rússia (vert). Entre els canvis està l'establiment dels estats independents d'Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Checoslovàquia, i Yugoslàvia (a la dreta del centre)

Estats de frontera va ser un terme polític usat en l'Oest pòco abans de la Segona Guerra Mundial i que referix a les nacions europees que varen guanyar la seua independència del Imperi rus despuix de la Revolució Russa de 1917 i el tractat de Brest-Litovsk que va conduir finalment la derrota del Imperi alemà i d'Àustria-Hongria durant la Primera Guerra Mundial. Durant el periodo de la entreguerra en el sigle XX les nacions d'Europa Occidental varen implementar una política d'estats de frontera[1] que buscava unir estes nacions contra l'Unió Soviètica i l'expansionisme comuniste. Els estats de frontera eren intercanviables: Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Romania, i, fins a la seua anexió a l'Unió Soviètica, Bielorússia i Ucrània.


Referències

  1. ↑ Kirby, D. G. (1980). Finland in the Twentieth Century: A History and an Interpretation, Minneapolis: University of Minnesota Press, p. 111. ISBN 0-8166-5802-1.