Estany Ochavado
El Estany Ochavado, també conegut com a Estany de les Campanillas o Font de les Campanillas, és un element paisagístic del Parc del Retir, una de les principals zones verdes de la ciutat espanyola de Madrit. Va ser realisat en la primera mitat de el XVII, en el context de les obres del Bon Retir, un complex palatí promogut pel comte-duc d'Olivares (1587-1645)[1] per a fruïment del rei Felipe IV (1605-1665),[2] de qui era el seu valgut. Junt en l'Estanque Gran, és l'única infraestructura hidràulica que es conserva dels primitius jardins del palau, orige del parc actual.
Història
[editar | editar còdic]
Si be es desconeix la data exacta en que va ser alçat, se sap que va ser en posterioritat a 1633, quan va ser finalisat el cos principal del Palau del Bon Retir i es va començar a treballar en els jardins circumdants. En qualsevol cas, és anterior al Estanque Gran, que va ser construït en dos fases (de 1634 a 1636 i de 1636 a 1638),[3] encara que diferents autors li atribuïxen un orige renaixentista.[4][5]
Com a ubicació va ser elegida una plaça circular, situada en l'extrem nordest del Jardí Ochavado, cridat aixina pels huit corredors en forma d'estrela que ho recorrien[6] i que estaven conformats per túnels de verdura (estructures a modo de passera recobertes en vegetació). L'estany es trobava a l'eixida d'una d'eixos carrers, com a nexe entre el citat espai i les ermites de Sant Bruno i Sant Jerónimo.
En contra de lo que poguera pensar-se, el seu topònim no procedix del jardí al que estava anexat, sino de la seua singular planta polilobulada, formada per huit costats iguals. En els sigles XVII i XVIII també rebia el nom d'Estany Menut, en contraposició a l'Estany Gran.
Pese a que va ser concebut per al rec de les plantacions ubicades a l'oest i sur del Real Lloc,[7] en seguida va ser habilitat com un element ornamental i recreatiu. D'ahí que se li incorporara una chicoteta illa artificial, sobre la que es va edificar un templete de planta octogonal, en una passarela que facilitava l'accés des de la vora.
En l'any 1716 el Jardí Ochavado va ser substituït per l'actual Parterre, un recint de gust francés que Felipe V (1683-1743) va encomanar a l'arquitecte René Carlier (?-1722).[8] En esplanar-se el terreny per a rebaixar la pendent, l'estany va quedar en una rasante superior, separat del nou jardí per un terraplé, sense cap relació compositiva en el mateix.
Durant la Guerra de l'Independència (1808-1814) el Bon Retir va sofrir danys de consideració, que, pel que fa a l'Estany Ochavado, varen significar la destrucció de la seua templete. En 1814 l'arquitecte Isidro González Velázquez (1765-1840) va iniciar la reconstrucció del Real Lloc, per encàrrec del rei Fernando VII (1784-1833).[9] Per a l'estany va dissenyar una estructura d'inspiració chinesca, consistent en un gran màstil del que es desplegaven vàries veles, disposts en mecanismes sonors, que s'activaven en el vent i que expliquen el sobrenom de Campanillas, encara en us.[7]
El citat ornato va ser derribat pel tornado de Madrit de 1886 i substituït en 1911 per una gruta de rocalla en sortidors, dins d'una actuació dirigida a l'adequació de l'estany com font i que va supondre l'eliminació de la passarela que conduïa fins a l'illa. En 2010 es va procedir a l'excavació arqueològica de tot el conjunt i a la seua posterior restauració, lo que va permetre documentar els seus tres periodos constructius (sigles XVII, XIX i XX).[7]
Descripció
[editar | editar còdic]La planta de l'estany està configurada per huit lòbuls iguals i un chicotet tram recte, a on antany arrancava el puentecillo que conduïa a l'illa central. En els punts a on s'unixen els costats s'eleven pilars de pedra (hi ha dèu en total), llaurats en motius geomètrics i originalment coronats en boles. Estos pedestals servixen de soport a una barana de ferro que recorre tot el conjunt, a través d'un perímetro de 80 metros de llarc. L'altura del reixat és d'1,05 metros.
En els seus orígens l'estany tenia una capacitat d'almagasenament de 300 m³ (Plantilla:Nts litros), pero, despuix de la reforma de 1911, esta es va reduir considerablement, en reblir-se el got per a reduir el seu fondo.[7] Estes obres no varen afectar als mascarones en sortidors que decoren el got, tots ells de el XVII, i que estan situats en les bases dels pilars.
En relació en l'illa, el seu aspecte actual és resultat de la citada intervenció. Està formada per un quadrilàter irregular, sobre el que s'assenta una composició de rocalla, de la que manen, a modo de cascada, varis sortidors. Sumant els caños de la rocalla, els mascarones i uns atres de caràcter secundari, es contabilisen més de vint.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mercedes Simal López, El Palau del Bon Retir (1633-1648), Llibres de la Cort.és, número 5, Madrit, 2012, pàgines 124-132
- ↑ Pedro Montoliu, Madrit, vila i cort. Història d'una ciutat, Ed. Sílex, Madrit, 1996
- ↑ Virgilio Pinte Crespo, Rafael Gili Ruiz i Fernando Velasco Medina,[1]
- Archivat el 24 de setembre de 2015 archivat en Wayback Machine. Els viages d'aigua de Madrit durant l'antic règim, Fundació Canal, Canal d'Isabel II, Madrit, 2010
- ↑ Ramón de Mesonero Romans, L'antic Madrit: passejades històriques-anecdòtiques pels carrers i cases d'esta vila, Establiment tipogràfic de F. de Mellado (publicació original), Madrit, 1861
- ↑ Rodrigo Amador dels Rius, Els jardins del Bon Retir, Revista L'Espanya moderna, número 193, Establiment Tipogràfic de Idamor Moreno, Madrit, giner de 1905, pàgines 80 a 119
- ↑ Carmen Toribio Marín,[2] La forma de l'aigua. Temes i invariantes en el jardí i el paisage. Anàlisis de casos (Holanda-Espanya, 1548-1648), Universitat Politècnica de Madrit, Madrit, 2015
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 María Luis García-Saavedra i Ana Belén Martínez Graner,[3] Intervenció arqueològica en la Font de les Campanillas, Parc del Retir, Madrit. Resultats preliminars, Actes de les X Jornades de Patrimoni Arqueològic en la Comunitat de Madrit, Comunitat de Madrit, Madrit, 2014, pàgines 229-238
- ↑ Alberto Sanz Hernando,[4] El jardí clàssic en Espanya, un anàlisis arquitectònic, Universitat Politècnica, Madrit, 2006, pàgines 603-609
- ↑ Pedro Navascués Palau, Els discípuls de Villanueva, secció del llibre Juan de Villanueva, Escola Tècnic Superior d'Arquitectura, Universitat Politècnica de Madrit, Madrit, 1982
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estanque Ochavado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.